Els canals d’atac

Un punt de fixació és allà on es troba la pilota entre dues fases dinàmiques i és molt important perqué determina com serà la següent jugada. El punt de fixació defineix una sèrie de canals d’entrada al terreny de l’adversari.

El sistema dels canals d’atac és molt usat i els entrenadors construeixen jugades i estrategies al voltant d’ells, que els jugadors han d’apendre’s de memoria i aplicar-les durant el partit. 

Podem pensar que el camp es divideix en cinc parts: una és el Canal 1, allà on es troba el punt de fixació -PF-, dues parts anomenades Canal 2 i dues més que són el Canal 3.

Depenent d’on es troba el Canal 1 els altres canals ja queden determinats. El següent esquema mostra tres possibilitats. Com veiem, falten les dues situacions on el PF està al cantó dret, però són analogues al cantó esquerra.

El canal 1 és el canal on hi ha els davanters lluitant la melé, melé espontània o després d’un mol. Atacar per aquest canal significa joc de força, avançar poc a poc, amb successives fases estàtiques. També se sol usar en situacións de pressió de l’equip contrari, per fer els xuts tàctics a fora i per jugades de sorpresa pel costat tancat. Des d’aquest canal se solen organitzar les jugades dels altres canals.

El canal 2 és l’atac pel centre. Les jugades per aquest canal tindran molt a veure amb el primer i el segon centres de l’equip, que recordem que eren els dorsals 12 i 13. I molt sovint s’hi afegeix el darrer (15) per fer creure a la defensa que els centres faran una cosa quan és el darrer qui acava obrint forat. La majoria de vegades però, aquest canal s’usa per assegurar la posició i crear nous punts de fixació.  

El canal 3 és l’atac pels costats. Acostuma a ser molt vistós, ja que hi ha passades llarges de costat a costat, amb grans jugades trenades on intervé molta gent i hi ha molta velocitat. Molts equips fan del canal 3 un estil propi de joc, moltes vegades debut a la influencia del rugbi a 7 o fins i tot el rugbi lliga.

Per acabar, com sempre un video. A banda de l’espectacularitat de l’assaig, mirem de veure la jugada pensant en els canals i veurem que hi ha un parell d’atacs pel canal 1, després se’n va al canal 2, on asseguren la posició amb una melé espòntania i després directes al canal 3 per fer l’assaig. Pura estrategia.

[Bibliografia]

think RUGBY. Jim Greenwood, 2004. Ed. A & C Black. London.

però comencem pel principi…

Un lloc web molt interessant per veure com es mouen els jugadors de rugbi pel terreny de joc és rugbytactics.com. Té un parell d’apartats curiossos en forma de dibuixets animats on podem veure els moviments i les jugades més conegudes del Rugbi. Té també altres apartats amb recomanacions de llibres per llegir, descàrrega de les regles del 15 i història de l’esport, entre d’altres. Té altres serveis però que són de pagament, dirigits a la gent que s’hi dedica.

Aquesta jugada que veiem aquí, el loop, que aquí em penso que s’anomena les tissores, és potser la més senzilla del rugbi, però que defineix l’essència mateixa d’aquest esport.

Cal donar suport als teus companys de joc, sempre anant per darrera dels que porten la pilota, mirant de no avançar-s’hi mai, i poc a poc guanyar terreny fins que algú troba un petit forat a la defensa que s’ha d’aprofitar fent una última passada enrera a un company desmarcat que ultrapassarà la linea defensiva. I qui sap si aconseguirà l’assaig.