Carboners de Terrassa, el primer club de rugby català multidisciplinari

Tot just fa uns dies ha nascut un nou equip de rugbi a Catalunya. Es tracta del Club de Rugbi Carboners de Terrassa, que després d’un procés constituent basat en la xarxa social Facebook, finalment ha pogut constituir-se formalment. Podeu veure la història del naixement del club a la (nova) web de la Federació Catalana de Rugbi i també a la penya usapista de Terrassa.

El club de Terrassa és el primer club català de rugby que neix formalment adoptant totes les modalitats de pilota ovalada existents a Catalunya: Rugby, Rugby-lliga i Touch Rugby. Neix doncs, sense els complexos que arrosseguen alguns dels altres clubs existents, fins i tot aquells que van participar a la competició de Rugby-lliga del passat any, ja que encara cap d’ells no ha modificat els seus estatuts adoptant les noves modalitats esportives que reconeix la Generalitat.

Un debat amb la USAP

El proper dilluns 9 de novembre hi haurà a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, un interessant debat que porta per títol:

L’USAP, el Rugby, Valors, Cultura i Societat

El debat, presentat pel prestigiós advocat Miquel Roca i Junyent, serà introduït per en Josep Antoni Pujalte, President de la Comissió d’Esport i Olimpisme i comptarà entre d’altres amb la participació de’n Raymond Rebujent, membre de la Junta Directiva de la USAP i d’Ignasi Planas, President de la Federació Catalana de Rugby.  

Aprofitant que el debat també és sobre cultura i societat, potser seria un bon moment per deixar-s’hi caure i preguntar als directius del club de Perpinyà, on ha anat la web en català de la USAP?. Seria també un bon moment per entregar-li personalment les cartes de petició perquè el català torni a la pàgina web del club. 

D’altre banda, donat que també hi serà el President de la Federació Catalana de Rugby, potser se li podria preguntar per quan està previst que es jugui el partit d’exhibició de rugby a VII que es va suspendre recentment per l’estat de salut de’n Samaranch.

El debat està servit.

On ha anat la web en català de la USAP?

Hi ha un tema que ens té preocupats als seguidors de la USAP. I és que tal com s’anunciava la passada setmana a La Lleganya, la web de la USAP ha deixat de tenir misteriosament els continguts en català, just després d’una remodelació de la seva imatge.

Des de la Lleganya s’ha endegat una campanya per enviar correus electrònics al President, Paul Goze, amb l’objectiu que es torni a recuperar el nostre idioma al lloc web del club. El text del correu diu així:

Destinació: infos@usap.fr

A l’atenció el sr. Paul Goze
PRESIDENT USAP

Benvolgut President
Com a seguidor de la USAP, m’adreço a Vostè per comentar-vos una qüestió en relació al web de l’USAP, www.usap.fr. Recentment s’ha procedit a una renovació del mateix. El que s’ha guanyat en vistositat i claredat, s’ha perdut en l’apartat de la llengua. Us envio aquesta carta com a català, i usapista, per demanar-vos que agilitzeu al màxim l’aparició de l’edició catalana del web. En un club com el nostre, on són tan importants les arrels i el sentit d’equip, i on l’obertura vers el sud és un dels moviments estratègics de futur, no deixa de ser paradoxal que la llengua pròpia del país no tingui espai en l’espai d’informació digital.

Sense més i posant-nos a la vostra disposició per al que cregueu convenient,

Tot plegat em sembla molt estrany. No fa ni dues setmanes vaig assistir al dinar de germanor que el club oferia en la visita del Clarmont i res no ens va fer sospitar que es volgués eliminar de cap manera el català de la web.

Fins i tot, el delegat de cultura catalana del club ens preguntava, força cofoi, què en pensàvem del nivell de català que hi havia a la web. Així doncs, confiem que només es tracti de problemes tècnics i que aviat s’hi posi remei.

Final Copa Catalana 09 de Rugby femení

 (c) Ernesto fotonista.ernesto67@gmail.com

Ja tenim disponibles al Projecte Fotogràfic Rugby Català, les fotos de la Final de la Copa Catalana 09 de rugbi femení, en que l’ INEF Barcelona s’ha endut el titol.

Convidats per la USAP

Dissabte passat un grup de periodistes sud-catalans van ser convidats per la USAP a presenciar l’encontre amb el Clermont. Era la primera vegada que es repetia la final de l’any passat i els de Perpinyà van voler fer-ne una festa per cel·lebrar-ho.

Es va oferir un dinar de germanor amb periodistes, directius i personalitats de l’equip rival i hi van convidar, de passada, una petita delegació de periodistes del sud perquè se’n fessin ressò. No em pregunteu com, però jo també hi era.

Vaig aprofitar doncs, per xerrar una estona amb alguns dels periodistes que hi van anar i també vaig coneixer en Joan Clua, delegat de catalanitat de la USAP, i al gran Pere Manzanares, que a banda de la seva vida dedicada a la cultura i identitat catalanes, també és l’speaker en català de la USAP.

Més tard, el partit que va desenvolupar la USAP (crònica de la Lleganya, aquí) va respondre a les nostres expectatives i la sensació que ens va quedar en acabar el partit és que hi ha equip per continuar amb la gesta de l’any anterior. Us en deixo algunes imatges.

 
                        

El rugby dels nostres avis

Un xic enrevessades les normes del rugby dels anys vint. He de reconèixer que m’ha costat força de llegir i d’entendre, però ha valgut la pena, doncs hi he descobert alguna cosa força interessant…

M’ha sorprès que ja en aquella època hi hagués la figura d’un àrbitre situat fora del terreny de joc, precursor dels actuals video-refs, amb que ens tenen acostumats les lligues professionals.  

També és molt interessant la regla del retingut. Em sembla veure-hi alguna semblança amb el Rugby-Lliga. Potser és que com encara no feia ni 30 anys que els dos codis de joc s’havien separat, alguna cosa en quedava de l’arrel comuna.

Per cert, l’autògraf de la pàgina 2 és de l’Antoni Pelegrí, vicepresident de la comissió d’àrbitres de la FCR i autor de l’adaptació al català d’aquelles normes de l’època. Tot un plaer veure com fa més de vuitanta anys, algú ja feia una bona feina en favor del rugby català.

Podeu descarregar-vos l’arxiu, aquí.

Lectures per a vacances

Per fi han arribat les vacances. Uns dies de descans no vindran pas malament. D’entre les diferents cosetes que m’enduré per llegir us en destaco una que a la tornada comentarem amb una mica més de detall.

Fa un temps va caure a les meves mans un llibret, fotocopiat amb molta cura, l’original del qual es guarda sota pany i clau. Era el reglament del Futbol-Rugby que va adaptar de l’original en anglès, l’Antoni Pelegrí, vicepresident de la comissió d’àrbitres de la Federació Catalana de Rugby. Corria l’any 1925 i ja…

Feia molt de temps que’s deixava sentir la necessitat d’un Reglament de Futbol-Rugby adaptat al catalá, que no sols facilités el coneixement de les regles a tots els aficionats sino que també establís les terminologíes catalanes corresponents als mots anglesos i francesos que fins avui s’han vingut utilitzant en la pràctica d’aquest esport al nostre País.

Per ço que cal aplaudir la iniciativa del Vis-President de la Comissió d’Árbitres de la Federació Catalana que donant una prova mes dels seus inagotables entusiassmes s’ha emprés aquesta tasca que com a seva, resulta del tot acurada i complerta essent remarcable l’encert tingut en escollir les terminologies catalanes de fácil adaptació per tothom i fruit totes elles de un detingut i documental estudi. [...]

 Extret del
PRÓLEG DEL PRESIDENT DE LA
FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL-RUGBY
Any 1925

De pas us deixo un anunci que estava molt de moda a l’època i que apareix a la darrera pàgina. Devia ser que hi havia més afició per l’esport si algú creia que podia vendre un cotxe anomenat Rugby, no creieu?

Fins aviat…

Els nens del Poblenou

Em comentaven fa uns dies si eren certs  els rumors de ruptura de les categories inferiors dels Enginyers de Poblenou. Com que és un club pel que sento força estima, de seguida m’hi vaig posar en contacte perquè m’expliquessin de primera mà el que havia passat. Agafeu-vos.

Pel que sembla, al final de la present temporada hi van haver desavinences entre els entrenadors del juvenil i la direcció tècnica. Josep Lluís Jornet i Jean Luc Trogno, conegut aquest darrer per ser un dels comentaristes dels partits de rugby de Teledeporte, no van acceptar l’organigrama per a la propera temporada que els proposava en Ricard Martínez, director tècnic.

Els dos entrenadors volien seguir treballant conjuntament amb l’equip juvenil, però la direcció tècnica i la junta directiva no ho volien donat que s’havien detectat diverses faltes a l’esperit del club i a les normes de conducta dels jugadors durant la temporada. 

Segons paraules d’en Jordi Homs, president del club,

Es feia treballar els xavals amb una mentalitat que no els pertocava. Tenir un campió d’Espanya aleví no serveix de res per a un club, construir jugadors cadets campions del que sigui és un error comú del rugby de base del nostre país.  Feia dies que detectàvem que es treballava malament aquest aspecte i es mostrava als pares una història que no és la que havia de ser.

Les conseqüències d’apartar aquests dos entrenadors del juvenil van comportar una revolta a les categories inferiors. És sorprenent però, que tots els entrenadors i delegats d’aquestes categories no fessin costat a la junta directiva i a la direcció tècnica, cosa que fa pensar que tot obeïa a una mena de pla preestablert, i que només era qüestió de temps.

A partir d’aquí la situació va anar degenerant. Com que la junta directiva no cedia a les pressions per canviar l’organigrama —fins i tot van rebre amenaces personals— els entrenadors i delegats revoltats van decidir deixar de ser socis del club tot i emportant-se amb ells tots els juvenils, fent ús de la influencia lògica que els entrenadors tenen sobre els seus jugadors, més tractant-se de menors d’edat.

Homs: Jo els vaig dir que agafessin els estatuts i em fessin una moció de censura, que és com es fan les coses en democràcia, o bé que esperessin les properes eleccions i que presentessin una candidatura. Però que aquest mètode d’emportar-se els xavals era impresentable i antiesportiu. Els jugadors són del club, no dels entrenadors. És igual, van fer-ho. I ara tenen la intenció de crear un nou club al barri.

La lògica indignació de la junta directiva i de l’Assemblea General de socis —incloent tots els 110 socis amb llicència del sènior— per aquest acte barroer, es traduirà probablement en una llarga i costosa batalla legal, però més aviat per dignitat que no pas per recuperar els juvenils. El club ha sofert un fort cop, però tothom està decidit a refer l’escola des de zero, si cal.

Homs: Nosaltres, per la nostra banda, amb els estatuts i la llei de l’esport a la mà, i l’assessorament legal pertinent, hem començat una lluita legal que serà llarga i costosa, en defensa dels nostres legítims interessos. Però no m’entenguis malament, nosaltres tenim decidit refer el club des de zero, però la batalla legal la portarem a terme per una qüestió senzilla de dignitat, legitimitat i pedagogia esportiva. Ningú pot fer el què han fet aquests entrenadors, ningú. És una barbaritat.

Bé, crec que queda força clar el que ha passat. Val a dir que per escriure aquests article també he demanat l’opinió de’n Jean Luc Trogno, com a part implicada, però de moment no m’ha respost.

El club, per la seva banda,  ja ha enviat una carta als jugadors explicant quina és la posició institucional i obrirà les portes de nou, al setembre, amb entrenadors nous i amb tothom que després de les vacances hagi reflexionat sobre la seva marxa.

Acostament entre la USAP i els Catalans Dragons

 Ho comentava ahir mateix l’amic tretzista. Sembla que hi ha un acostament entre els dos equips de rugby perpinyanencs.

El diari La Clau publicava un article on es comentava que en Jacques Brunel, en Frank Azéma i en Bernard Goutta, tècnics de la USAP, van fer una visita al personal tècnic dels Catalans Dragons, en un intercanvi orientat als mètodes d’entrenament tretzistes. Sembla que aviat, els tècnics tretzistes visitaran també les instal·lacions de la USAP.

Molt bona noticia. Tant de bo continuïn aquestes relacions entre les dues institucions i que això sigui el principi d’una nova etapa entre els dos clubs de Perpinyà. Fa molts anys que els dos rugbys de Perpinyà viuen d’esquenes l’un de l’altre i doncs, ja comença a ser hora que es comencin a apropar.

Al capdavall, penso jo, les ferides que hi poden haver entre els partidaris del Rugby XV i del Rugby XIII de Perpinyà només són ferides “esportives”. Aquí al sud encara hi tenim ferides obertes molt més greus i no sembla que s’hagin de tancar.

Campions!!

Fantàstica nit la de dissabte passat, enganxats tots al Canal 33 —en analògic— en veure com la USAP aixecava un partit que se li havia posat difícil de bon començament.

Una nit màgica amb un jove Porical encertadissim amb els xuts i que, a més va ser decissiu en l’assaig de’n Martí. No és estrany que en Porical fos escollit MVP del partit.

En qualsevol cas, tot l’equip va fer un partidàs. La defensa va treballar molt bé i l’afició no va parar d’animar.

Algunes imatges de Reuters:

Enhorabona als campions! L’Escut de Brennus torna a Perpinyà després de més de cinquanta anys sense guanyar-lo.

Molt bona crònica del partit de la Lleganya, aquí. 

Us deixo amb algunes imatges del partit ( sense comentaris)

Reportatge de TV3 de l’incombistible Pere Codonyan, sobre l’arribada dels jugadors a Perpinyà:

Força USAP!

Un petit video amb algunes imatges de la Penya La Lleganya amb el seu fotograf col·laborador, Ivan Font, i d’altres de la web de la USAP. Potser podrien demanar als de TV3 que fessin un video amb escenes de gladiadors per als jugadors abans del partit, que sembla que funciona.

La USAP a la final i per TV3!

Alguna cosa està començant a funcionar a TV3. Deu ser la nova directora, que sembla una persona molt assenyada. Després d’unes dures negociacions entre la USAP, TV3, Eurosport i la LNR francesa, el canal nacional català podrà emetre la final somiada.

Així doncs, demà el Canal 33 retransmetrà la final del Top 14, entre la USAP i el Clermont, des de l’Stade de France, a Paris.

  

 

Molta sort al XV Sang i Or!

Les noies del rugby català no es queden a casa

M’alegra saber que tot i els darrers episodis de joc brut patits pels petits representants del rugby català, encara queden ànims per organitzar sortides a Europa i donar la cara com cal.

En aquest cas, les noies del XV Català van anar cap a Holanda, al Watersman Stadium d’Amsterdam per enfrontar-se a la selecció holandesa i van fer un paper més que digne.

Crònica del partit, aquí.

Acadèmia Jean Michel Canet

Fa un temps vam anar a la Mediateca de Ceret, on hi ha instal·lada l’Acadèmia Jean Michel Canet – Association Rugby Catalan, de la que ens havia parlat el nostre amic Pere Mestres.

A l’Acadèmia, que té el nom del desaparegut Jean Michel Canet, en la seva memòria i pel seu llegat històric, disposen de molt material de la part nord-catalana: des de les primeres fitxes de la Unió eSportiva de Perpinyà ( abans de la unió amb els Arlequins —considerats uns brètols— per convertir-se en l’actual USAP), fins a una completa col·lecció de retalls de diaria i diferents records de molts clubs de Rugby de la zona i de diferents èpoques. 

Una tasca envejable portada a terme per un grup d’ex-jugadors i gent vinculada al rugby nord-català, liderada per l’Henri Sicart, autor de l’excel·lent llibre USAP. 100 ans d’histoire et de culture, on repassa de forma exhaustiva la història del club perpinyanenc. Altres històrics nord-catalans com l’Armel Costa o en Jo Respaut col·laboren activament a l’associació i amb tots ells vam poder xerrar una bona estona sobre l’ovalada.

   

Seguint aquesta línia de recopilar la pròpia història, La Federació Catalana de Rugby va arribar, en el que fou una de les darreres accions de l’anterior President, en Xavier-Albert Canal, a una mena d’acord amb l’acadèmia nord-catalana per tal de crear també un arxiu històric de la Catalunya Sud i completar d’aquesta manera, tota la història del rugby català. 

Aquesta no serà però, una tasca fàcil, doncs gran part del llegat històric de la Federació Catalana de Rugby, tant d’abans de la guerra com de després, no se sap ben bé on para i caldrà fer una tasca quasi detectivesca per esbrinar on es troben els documents, si és que encara existeixen.

   Els membres de l’Academia Jean Michel Canet (d’empeus) amb en Xavier-Albert Canal i l’Henri Sicart (asseguts).

 

 

Efectes col·laterals

A l’entrevista a l’expresident de la Federació Catalana de Rugby a Catalunya Ràdio, hi ha un moment en que s’esmenten una sèrie d’efectes col·laterals al fet d’haver portat a judici a la FIRA-AER per la internacionalitat del rugby català.

No han passat ni dues setmanes d’ençà i en tornem a tenir una mostra d’aquests efectes col·laterals. Ras i curt, la Federació Francesa de Rugby (FFR) ha denegat, sense cap explicació raonable, el permís per que les seleccions catalanes cadet i infantil puguin participar al torneig A l’Ouverture 2009, de la ciutat de Vienne,  a Lyon.  

Val a dir que els equips inscrits en aquest mundialet infantil i juvenil, pertanyen a diferents estats però, tret del de  Geòrgia, cap altre equip és representatiu del seu estat. Per tant i per aquesta raó, no es pot entendre quin motiu hi pot haver per excloure’n els nens catalans, si no és que la consigna ha arribat des de la pròpia FIRA-AER.

Però parlem clar: el que ha originat aquesta exclusió dels nostres nens, penso jo, és precisament la presencia de l’equip georgià. M’explico: Geòrgia té una de les seleccions absolutes més fortes, i amb diferencia, dins de la FIRA-AER. És la joia de la corona per a l’organisme europeu.

Així doncs, un partit entre Catalunya i Geòrgia, encara que sigui de nens a un torneig regional, no podria ser acceptat de cap manera per aquest organisme, que d’altre banda, recordem que la seva junta directiva segueix envaïda dels personatges més impresentables del rugby espanyol.

Per la seva banda, la federació francesa tampoc no s’hi haurà pas volgut mullar davant la pressió exercida per la FIRA-AER d’excloure els nens catalans i, de fet, dubto molt que mai ningú s’hi vulgui mullar. Potser Escòcia, o algun altre país amb certa sensibilitat identitària.

Solucions? Jo en veig tres de molt clares:

D’una banda podem seure i esperar que algun jutjat ens reconegui internacionalment, de  nou, la qual cosa encara trigarà uns quants anys.

També podriem començar a canviar de codi de joc i aprofitar que la Federació Europea de Rugby a XIII sí que ens té reconeguts, i per tant, podriem mirar de portar els nostres nens a events com el que es farà properament a Murrayfield, aprofitant el Magic Weekend de la SuperLeague.

La tercera opció que ens queda per sortir d’aquest cul-de-sac, és tirar pel dret i signar la Iniciativa Legislativa Popular que promou la creació de l’Estat Català.

Certament, molts comencem a creure que aquesta és ja, l’única via que queda.