Les posicions del rugbi. Els davanters i la melé.

Al rugbi, tant de quinze com de tretze, les posicions dels jugadors al terreny de joc venen determinades segons el paper que aquests desenvolupen durant la jugada més famosa i característica de l’esport: la melé.

Durant una melé, els vuit davanters -sis, en el cas del rugbi a tretze- dels dos equips es posen els uns davant dels altres, fermament agafats, per tal d’aconseguir la possessió de la pilota, que el mig de melé -que no és un davanter- introduirà pel mig dels dos paquets. Mentre dura la melé, el bloc pot anar avançant o retrocedint segons quin equip fa més força.

Normalment, l’equip que introdueix la pilota en sol guanyar la posessió, però això depén, en gran mesura, de la destressa, la força i el pes de cada conjunt de jugadors enfrontats. 

L’equip que guanya la melé és aquell que aconsegueix que aquesta surti per la part posterior, on el tercera línia centre la recull i comença una nova jugada que ja no té a veure amb la melé. En aquest moment la melé es dóna per finalitzada.

Si ens fixem en com s’agafen els jugadors en una típica melé de rugbi a quinze, observem que els jugadors de l’1 al 3 dels dos equips són els únics que estan en contacte amb els adversaris. Aquests s’anomenen primeres línies. El número 1 és el pilar exterior. El número 2 és el talonador, que és qui s’encarrega d’intentar capturar la pilota, en posició de talonatge i, el número 3 és el pilar interior.

Els segones línies són els jugadors amb números 4 i 5 i els terceres línies, duen el dorsal 6, dorsal 7 i dorsal 8.

Fixem-nos que a l’esquema que he posat, els terceres línies dret i esquerra, el sis i el set, estan situats a la segona línia. Aixó és perqué aquesta configuració és una 3-4-1, on els terceres línies apreten directament la primera línia per fer més força, però n’hi ha d’altres.

La melé és una jugada que requereix molta experiència. Els jugadors que la formen han de ser especialistes i no poden ser substituits per jugadors que no en sàpiguen. Si, per exemple, és lessiona un davanter i no n’hi ha cap més per substituir-lo, l’arbitre ordenarà melé pactada per tal de garantir la seguretat de tots els jugadors. 

Respecte la manera d’iniciar la melé, l’any passat es va introduir, encertadament, una norma per tal de reduir el risc de lessió. Actualment l’arbitre ha de fer començar la jugada amb 4 fases, tot cridant: crouch! touch! … engage! Ajupir-se, tocar per control.lar la distancia, fer una pausa i començar. Així es sincronitzen els dos paquets a l’hora d’encaixar-se, tant en el temps com en distancia entre els dos paquets.  

Per acabar, només comentar que a la melé del rugbi a tretze els dos terceres línies exteriors, s’han eliminat completament del terreny de joc. És a dir, que són melés on els paquets són de sis davanters, enlloc de vuit. A més, com que al tretze es centra l’espectacle en el joc obert i ràpid, les melés normalment no es disputen mai i han quedat reduides a un pur tràmit per poder reiniciar el joc. L’equip que introduiex la pilota, generalment, la guanya.

Llei de la melé de rugbi a quinze, aquí.

Anuncis

4 Responses to Les posicions del rugbi. Els davanters i la melé.

  1. […] llei 6 referent als arbitres, la llei 17 del mol, llei 19 del toc i servei de toc, llei 20 de la melé i la llei 22 dels pals de racó. Val a dir que moltes de les variacions menors semblen fins i […]

  2. […] que va ser ahir que parlavem dels davanters i la melé. Avui veurem un parell de videos sobre com agafar-se en aquesta fase i com les practiquen els […]

  3. […] moviment i, de l’altre, les fases estàtiques, quan la pilota està aturada o disputant-se (melé ordenada, melé epontània, mol, servei de toc i els […]

  4. No m’acaben de fer el pes les noves normes (algunes de les noves normes), però el teu bloc és excel·lent

%d bloggers like this: