Els inicis del tretze. La escisió del rugbi.

El rugbi a tretze sempre ha estat un esport professional i, des del mateix moment en que es va escindir del rugbi a quinze va rebre fortes crítiques, pressions i entrebancs dels que volien mantenir l’esperit amateur del rugbi. El cert, però, és aquest rebuig envers el professionalisme tretzista encobria realment un trencament social més profund al cor de l’Anglaterra vuitcentista. Avui en veurem alguns detalls d’aquesta autèntica lluita de classes. 

Des de que els nois del poble de Rugby es van inventar el nou esport, allà als anys 20 del segle XIX,  el rugbi s’havia anat fent més i més popular. Sobretot es practicava a les universitats i escoles angleses i havia adquirit un cert aire d’elitisme entre les classes burgeses benestants. De mica en mica, a les zones més industrialitzades del nord d’Anglaterra també hi va començar a haver afició.

Som a la dècada dels vuitanta del segle XIX i el rugbi ja omple estadis arreu. Els jugadors però, no són professionals i està totalment prohibit que els clubs els hi paguin res, per protegir-se del professionalisme, que crearia desigualtats entre els clubs. L’organisme regulador de l’esport n’és la Rugby Football Union.

Als pobles del nord, de gent treballadora i menys benestant, els jugadors havien de compaginar el treball amb l’entrenament i a més no es podien permetre el luxe de fer-se mal, doncs haurien de deixar de treballar durant el temps de repòs. Molts clubs van començar a pensar que potser haurien de remunerar als seus jugadors en concepte del temps perdut de feina i també per sufragar les despeses mèdiques.

Al congrés de la unió de clubs de rugbi del 1893 però, es va refusar una proposició dels clubs del nord de poder retribuir els jugadors tant pel temps no dedicat a la seva feina com per a les despeses mèdiques.

I dos anys més tard, vint equips dels comtats de Yorkshire i Lancashire, els del nord, van decidir que abandonaven la unió de clubs de rugbi i que passaven a formar la Northern Rugby Football Union, amb una competició a cada comtat, que poc després es va unificar amb el nom de Rugby Football League , que  és d’on li ve el nom actual de Rugby League, rugbi lliga a casa nostra. Als jugadors se’ls remuneraria amb sis xílings.

A partir d’aquí tenim dues històries separades amb camins separats, per a un esport, que poc a poc es va anar separant també: després de la escisió, els del nord van decidir de jugar amb només tretze jugadors i simplificar una mica les normes per guanyar en espectacularitat. El servei de toc fou una de les primeres normes que es va eliminar.

Si les inicis van ser dificils, no van ser gaire més fàcils els anys següents per al rugbi a tretze. El tretze sempre ha estat conegut com l’altre rugbi, o el rugbi dels treballadors, o fins i tot el rugbi dels pobres. Un altre dia parlarem de com el tretze va arribar a França i com el règim de Vichy el va prohibir, precissament per ser el rugbi dels treballadors.

Podeu consultar més detalls d’aquesta interessant història a la wikipedia, en anglés. 

 Caricatures del reverend Marshall, ferm opositor al pagament-per-temps-perdut i en James Miller, partidari de la remuneració.
Advertisements

5 Responses to Els inicis del tretze. La escisió del rugbi.

  1. Màrius ha dit:

    Hi ha un bon llibre, en anglès, que explica tota la història de l’anomenat “split”. A través d’aquest enllaç se’n poden llegir algunes pàgines online.

  2. rugbipensador ha dit:

    Gràcies Màrius per la referència al llibre.
    Marco l’entrada amb la categoria de lectures, per tenir-ho a mà.

  3. […] comentar fa un temps l’origen obrer del rugbi a tretze. El rugbi dels obrers o dels pobres, que es […]

  4. […] arrossega les conseqüencies de la escisió del rugbi a tretze i de quinze, de la que ja n’he parlat. I el fet de fer recul·lar els backs cinc metres enrera te un aire massa tretzista per a segons […]

  5. […] coneixereu els inicis del rugby a tretze a finals del segle XIX a Anglaterra. Fa un temps en vaig parlar una mica al meu bloc. L’escissió dels dos codis de joc sempre havia tingut en el […]

%d bloggers like this: