la decisió del TAS

No se m’escapa la decisió que el Tribunal d’Arbitratge Esportiu va prendre fa unes setmanes respecte el cas de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, amb la qual se’n va ratificar la pertinença dins la internacional. Bona feina!

No acabo de compendre per quina raó determinats estaments espanyols no en volen ni sentir a parlar de les seleccions esportives catalanes. Al capdevall, tampoc no és quelcom que sigui tant extrany, no? Només cal fixar-se, per exemple, en el cas del Regne Unit, on Anglaterra, Escòcia, Gàl.les i Irlanda del Nord tenen les seves respectives seleccions esportives nacionals tot i tractar-se d’una única monarquia parlamentària.  

Molts creuen que la internacionalització de les seleccions catalanes només és un pas previ del trencament definitiu del model polític de l’estat espanyol i, segurament, de raons no els hi deuen faltar per creure-ho: el nostre món esportiu està massa intoxicat per la política.

Crec que caldria doncs, començar a separar la política de l’esport, i que caldria començar precisament per despolititzar el reconeixement de les seleccions esportives catalanes. M’explico:

A la banda catalana, caldria fer entendre tothom que el fet de ser una nació esportiva reconeguda internacionalment no hauria d’implicar necessàriament la independència de l’estat espanyol. Penso que és un error transmetre aquesta idea perqué ens allunya, més que no apropa, del veritable objectiu. 

A la banda espanyola, caldria que es comencés a entendre que una bona part dels catalans no  s’emocionem amb la seva Selección i que negar en termes polítics les seleccions catalanes només és una mostra de desconfiança en el propi sistema polític espanyol.

Jo penso que un món on les persones poguessin jugar amb els colors que vulguin seria un món menys polititzat, doncs es tracta dels veritables sentiments dels pobles i de les persones i no de la configuració política dels estats. El que volen els jugadors és jugar, però millor si els colors que defensen són els que de debò senten, no? 

Algun dia imatges com aquesta de sota, dels nois del footy ibèric, deixaran de sorpendre’ns i seran una mostra de normalitat esportiva. 

I això, sigui quin sigui el model polític tant d’Espanya com de Catalunya, que en qualsevol cas, no té a veure amb l’esport.

 

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: