De partits encara no, però mica en mica es van veient els fruits de la feina ben feta. La selecció del Marroc era un rival dificil, jugadors molt durs, dels que busquen la percussió amb el rival i que juguen a diferents lligues tretzistes de França. Per això, els 12 punts aconseguits pels nois de l’Eric Delherbe s’han de reconèixer com cal.
El partit va anar prou be a la primera part, però a la segona els catalans no van poder seguir el ritme dels marroquins, que van arribar al final amb un contundent 12 – 62. El resultat però, no és el que compta. El que compta és que hi van ser i van aguantar fins el final i que el grup es va unint cada cop més.
Després del partit, encaixada de mans, per oblidar les tensions amb el rival, si n’hi van haver.
I salutacions al públic que havia estat animant.
Després del partit dels Catalans Dragons, els nois van sortir a saludar el públic nord-català i van tenir una sorprenent rebuda. Vaig aprofitar per esmunyir-me a la tribuna. Allò s’havia de gravar.
El Bloc del Rugbi-pensador 