Les variacions experimentals de les lleis

Hi ha una pol.lèmica que els darrers mesos està sacsejant el món del rugbi a quinze. I és que la IRB ha plantejat una sèrie de variacions d’algunes normes i aquestes no acaben d’agradar a tothom. Són les Experimental Law VariationsELVs. Partidaris i detractors omplen i omplen pàgines i fan comentaris sobre els avantatges i inconvenients d’aplicar la nova normativa.

Avui veurem, una mica per sobre, que és tot aquest enrenou i que aporten -o resten, segons com es vegi- les noves normes al rugbi. La polèmica està servida. 

Per començar, aquestes variacions es van desenvolupar a la Universitat de Stellenbosch a Sud-Àfrica, després que els responsables de la IRB determinessin, arrel d’alguns partits ensopits del Mundial de rugbi del 2003, que calia fer del rugbi un joc més dinàmic i sense tantes pauses ni xuts. 

Així, les variacions proposades consisteixen en modificar una mica 5 lleis de la vintena que hi ha: la llei 6 referent als arbitres, la llei 17 del mol, llei 19 del toc i servei de toc, llei 20 de la melé i la llei 22 dels pals de racó. Val a dir que moltes de les variacions menors semblen fins i tot lògiques, no obstant, la polèmica principal sorgeix amb la llei del mol i la de la melé. 

Pel que fa al mol, amb les noves lleis es permetrà a l’equip defensor d’enfonsar-lo, la qual cosa actualment és considerat falta. Doncs ara no. Els creadors de les ELV pensen que no n’és de perillos enfonsar un mol i que no ha de ser castigat amb falta. Davanters, prepareu-vos.

Però el tema estrella és, sens dubte, la melé. Haviem vist quan parlavem del fora de joc, que a la melé es creava un espai de fora de joc, determinat pels talons dels últims homes dels dos paquets. Doncs be, ara amb les noves lleis, els backs dels dos equips s’han de situar 5 metres per darrera del taló de l’últim home:

Fixem-nos que, efectivament amb la nova llei es crea un espai de més de 10 metres, que donarà pas indubtablement a un joc molt més obert i dinàmic, quasi tant obert i dinàmic com el del rugbi a tretze. 

I aquí ve, penso jo, la comparació que és l’origen de tots els mals: el món del rugbi encara arrossega les conseqüencies de la escisió del rugbi a tretze i de quinze, de la que ja n’he parlat. I el fet de fer recul·lar els backs cinc metres enrera te un aire massa tretzista per a segons qui. Algú fins i tot augura si tot plegat, no és un primer pas per que en el futur es puguin tornar a unir els dos codis de joc.

En qualsevol cas, actualment ja s’hi han jugat algunes competicions amb les lleis modificades. Per exemple, la Super 14 de l’hemisferi sud, que inclou equips australians, sudafricans i de Nova Zelanda, s’ha jugat integrament amb aquestes lleis modificades i ja se’n poden treure algunes conclusions. Algú ha aprofitat per modificar el logo oficial de la lliga, aprofitant  la similitut fonètica de ELV i Elf. El sentit del l’humor per damunt de tot.

Personalment, no hi estic d’acord amb que el rugbi a quinze s’hagi de fer més dinàmic. Per què? Al meu parer, veure el ritual de les melés, o un mol que no avança perqué els davanters dels dos equips estan treient tota la força que poden, o veure fase rera fase, com un equip guanya terreny poc a poc i treballadament em resulta d’allò més emocionant. Si em ve de gust veure rugbi adrenalític ja tinc el rugbi a tretze, del que en sóc, ja ho sabreu, un autèntic apassionat. La diversitat sempre és positiva. 

Per acabar uns videos amb alguns exemples.

Mols derribats voluntariament:

Els 5 metres de la melé:

 

Un penalty-try per fora de joc segons les noves normes, explicat en anglés:

 

Advertisements

3 Responses to Les variacions experimentals de les lleis

  1. […] molt adient, ara que la IRB es proposa reformar algunes de les lleis del joc, amb les actuals ELVs que ja hem vist: Es tracta d’un article de la revista L’Esport Català del 8 de […]

  2. […] més de veure-hi autèntics jugadors de somni, finalment podrem veure a la pràctica les Variacions Experimentals de les Lleis que tanta pol·lèmica han generat els darrers mesos. Ja ens hi anirem […]

  3. […] poder veure, per fi, les famoses variacions de les lleis en directe i vaja, la veritat és que, tret de la llei del mol, que personalment no m’agrada […]

%d bloggers like this: