La defensa del rugbi a tretze

Diuen que la millor defensa és un bon atac. Això, però, no es compleix en el rugbi a tretze. Al tretze, la defensa és fonamental per guanyar els partits i cal entendre-la com si fos un atac, però sense tenir la pilota.

Molts entessos del rugbi a XV estan començant a veure en la defensa tretzista noves possibilitats per complementar i fins i tot millorar la técnica defensiva dels seus equips.

Si recordem el partit del mundial de rugbi a quinze de l’any passat, on s’enfrontaven França i Nova Zelanda i que va acabar guanyant França per un ajustat 20 a 18, recordarem que França va desplegar, sobretot a la segona part del partit, una defensa molt dura, disciplinada i asfixiant. Els diaris així ho van reflectir: això deien al The Guardian, referint-se a l’equip francés, del que cito:

Their tackle count nudged 200 for the evening, with Thierry Dusautoir accounting for some 30 of those. Two and three-man tackles muzzled New Zealand’s ability to offload the ball rapidly while the France defence coach David Ellis had masterminded a rugby league-style approach in which the first tackler went high, the second low, to prevent the ball from being pushed away. 

En David Ellis que es menciona a l’article anterior és l’entrenador defensiu de la selecció francesa de rugbi a XV. 

N’Ellis és anglés  —de Leeds, concretament, una de les ciutats bressol del rugbi lliga— i de jove havia estat jugador de rugbi a tretze.  

En els vuit anys que porta a la seleció francesa ha mirat d’adaptar i adoptar l’estil de defensa tretzista, que tant be coneix dels seus temps de jugador, per als del quinze del gall i el cert és que actualment la defensa francesa és una de les més efectives.  

Al rugbi lliga, la defensa treballa linealment. Això vol dir que els jugadors han d’estar molt atents a no deixar cap espai descobert ja que no hi haurà ningú darrera -el darrer– per arreglar una errada d’aquest tipus. Per tant els jugadors han de ser molt ràpids per atrapar algú si s’escapa.

Els placatges no es fan, en general, un-contra-un, sinó que són dos els homes els encarregats de tombar el portador de la pilota. Un es llença a les cames i l’altre va a l’alçada del tronc per dificultar la passada abans de caure a terra. La premisa tretzista és: No es passa.

Cal també una molt bona comunicació entre els companys. Cal parlar molt per saber si tenim els dos cantons coberts i on hi ha els companys. La comunicació gestual, o simplement una mirada són trets bàsics que s’estudien i fins i tot es practiquen.

Un video de la final del 1992 entre Gran Bretanya i Australia:

I per acabar, els ultims moments del França-Nova Zelanda. Observem els placatges i la defensa que fan els francesos i comparem-ho amb el que hem vist abans:

Advertisements

3 Responses to La defensa del rugbi a tretze

  1. josep ha dit:

    Avui si que em queda clar que la teva anotació és pel rugbi a XIII!

    ;-)))))))))))))))))

  2. rugbipensador ha dit:

    Touchée
    :)

  3. […] hi ha molts aspectes tretzistes, principalment a la defensa, que poden ajudar a millorar la tècnica en el XV i això és un fet que a països com Nova Zelanda […]

%d bloggers like this: