El XIII a la Catalunya Nord

[Us deixo l’article sobre el XIII a la Catalunya Nord que es va publicar fa uns dies a La Lleganya:]

El company Webremença em va demanar si podia, de tant en tant, escriure un article per a la Penya la Lleganya, sobre l’altre Rugby de Perpinyà. Hi vaig accedir amb molt de gust, doncs a banda del XV, també sóc un apassionat del Rugby a XIII i sobretot dels Catalans Dragons que, recordareu que és l’equip que va fer sonar els Segadors a l’estadi de Wembley a la final de la Carnegie Challenge Cup del 2007, davant de més de 84.000 espectadors. Ara ja en som uns quants que no només pugem a Perpinyà per veure la USAP.

Abans, però, de començar a parlar de l’última hora dels Catalans Dragons i del XIII en general, comentarem com és que s’hi va començar a jugar a la Catalunya Nord i d’on ve aquesta rivalitat entre els dos codis de joc, que perdura tot i que la realitat actual dels dos esports és molt diferent de la que va originar totes les seves diferències, tant socials com esportives. Avui, encara és molt gran la distancia entre l’Aimé Giral i el Gilbert Brutus.

Anglaterra

Molts ja coneixereu els inicis del rugby a tretze a finals del segle XIX a Anglaterra. Fa un temps en vaig parlar una mica al meu bloc. L’escissió dels dos codis de joc sempre havia tingut en el “professionalisme” un bon argument per separar dues comunitats de persones. Actualment però, sabem del cert que aquesta línia divisòria, en realitat amagava l’eterna lluita entre les classes aristocràtiques i treballadores.

Els pobles del sud d’Anglaterra, de famílies més benestants, defensaven l’esperit purament amateur del joc i no en volien sentir res de pagar els jugadors per jugar. Consideraven, i no sense les seves raons, que els jugadors havien de poder compaginar els seus estudis amb l’esport com a part fonamental de la seva educació.

En canvi, als pobles del nord, més industrials, es defensava que als jugadors se’ls havia de compensar d’alguna manera pel temps que dedicaven al Rugby, enlloc, no dels seus estudis, sinó del seu treball a les fàbriques. Així, la majoria de jugadors del nord, havien de deixar de treballar temporalment per entrenar i per aquest motiu deixaven de guanyar una part del seu sou. La proposta era doncs, de suplir el que deixaven de guanyar, o sigui que s’optava per un sistema semi-professional.

No hi ha haver enteniment: les dues societats es van dividir de manera radical i les diferències, lluny d’apropar-se, es van anar fent més i més grans amb el temps. El Rugby a XV o Rugby Union i el Rugby a XIII o Rugby League ja eren dues coses ben diferents i enfrontades a principis del segle XIX i fins no fa gaire, molts jugadors que provaven de jugar a XIII eren expulsats de per vida del XV.

Catalunya Nord

Fou en Jean Galia, un català d’Illa de Tet qui va introduir el Rugby a XIII a la Catalunya Nord. En Galia havia estat jugador -era un segona línia molt famós- de la USAP i també del XV de França.

Cap a l’any 1932, amb 27 anys, liderava el Club Athlétique Villeneuvois (CAV XV), a Villeneuve-sur-Lot i mantenia moltes diferències amb la Federació Francesa de Rugby. Aquesta, finalment, va aconseguir d’expulsar l’equip sencer de les seves competicions amb el pretext d’un fitxatge irregular que el club hauria fet.

Aleshores en Galia, que havia contactat amb la gent tretzista del nord d’Anglaterra -arran d’un partit d’exhibició que es va fer a Paris entre Anglaterra i Austràlia- i després d’un curs accelerat del nou codi, es va endur uns quants jugadors —tots ells del quinze— a fer una gira per terres anglosaxones. Es feien anomenar els Pionniers, els Galia Boys com els coneixien els anglesos (vegeu foto). Fins i tot van guanyar-hi algun partit.

PionnersXIIII

De tornada d’aquella engrescadora gira per Anglaterra, corria llavors l’any 1934 i els nois del CAV XV  volien jugar i no podien. Fou llavors que el CAV XV es convertí en l’Sport Athlétique Villeneuvois XIII (SAV XIII), el que seria el primer equip de rugby a tretze de tota França i ben aviat se li van afegir un munt d’equips més.

En només 6 anys, el rugby a tretze es consolidà. Va quallar molt millor en el món rural que als grans nuclis: Cabestany, Canhoès, Toulouges, Ceret, Colliure, Espira de l’Agly, Estagel, Voló, Ponteilla, Port Vendres són, a banda de Perpinyà, algunes de les poblacions nord-catalanes on hi ha constància que s’hi van crear els primers equips tretzistes.

Es crea llavors la Federació Francesa de Rugby a XIII i les seves lligues, sent-ne la principal de caràcter semi-professional. També la Lord Derby Cup, la copa de totes les categories. Hi ha registrats, a la fi del 1939, 225 clubs tretzistes i l’equip francès venç l’anglès, per primera vegada en un esport col·lectiu, el 27 de febrer d’aquell mateix any.

Prohibició del Rugby a XIII

Aviat esclataria, però, la Segona Guerra Mundial i tot hauria de canviar. Amb l’arribada del règim pro-feixista de Vichy, amb el mariscal Petain al capdavant es va prohibir literalment ( mitjançant el decret num.5285 de 19 de desembre de 1940 ) la pràctica del rugby a tretze a tota França, en un dels episodis més injustos de la història del Rugby.

Molts esports eren professionals en aquella època. El futbol, la lluita o el tennis ho eren i tots ells foren convertits en esports amateurs, doncs l’esport amateur era considerat millor segons les idees del règim. El Rugby a XIII però, fou suprimit. La Federació Francesa de Rugby a XIII va ser desmantel·lada i tots els seus bens patrimonials foren donats a la Federació del XV. En total, 13 equips professionals, uns 140 d’amateurs i unes 70 institucions on s’hi practicava el XIII foren inhabilitades per practicar-lo. La prohibició era una fet.

Els artífex d’aquell cop gairebé mortal al Rugby a XIII foren en Paul Voivenel, president honorari de la Federació Francesa de Rugby (FFR) i autor d’un informe molt desfavorable del XIII, n’Albert Ginesty, president de la FFR, en Jean Ybarnégaray, secretari d’estat del govern i, suposadament, també en Jep Pascot, un antic mig d’obertura de la USAP, que hauria coincidit amb en Galia com a mínim en un partit del XV de França, uns anys abans, convertit ara en coronel de l’exercit de terra i director d’esports del règim de Vichy.

En acabar els temps de la prohibició, la Federació Francesa de Rugby a XIII es va tornar a constituir, però ni se li va retornar el patrimoni espoliat ni se li va permetre fer servir el nom del Rugby. Ara s’anomenava Federació Francesa del Joc a XIII (FFJXIII) i no ha estat fins fa molt poc que ha recuperat de nou la denominació de Rugby.

Època difícil

Amb el pas del temps, una mena de guerra freda va esdevenir entre els dos tipus de Rugby i, certament el XV li va treure molt d’avantatge al XIII en aquests anys. Tot i així, és sorprenent la quantitat de clubs i d’escoles de tretze que resisteixen: només a la zona dels Pirineus Orientals n’hi ha ben be una cinquantena, sent XIII Català, Sant Esteve, PiaAvinyó, Salanque o Carcassona alguns dels més representatius.

L’any 1951, França guanya el campionat mundial de Rugby a XIII, i queda sots-campiona els anys 55 i 68. Fou aquell mateix any que la FFJXIII decideix empendre, per primer cop, accions legals per recuperar el mot Rugby com a propi, però no fou fins el 1985 que el màxim tribunal francés ordena la recuperació del mot.

Els temps estan canviant

L’any 2000, el Sant Esteve XIII i el XIII Català van decidir d’unir els seus equips sèniors per tal de crear un conjunt de molt bona qualitat i així va sorgir la Unió Tretzista Catalana (UTC), i d’on, cinc anys més tard naixien  els Catalans Dragons, l’equip català que juga a la millor lliga europea de XIII, la SuperLeague.

 A banda dels primers èxits esportius dels Catalans, com haver arribat a la final de la copa l’any 2007 o als play-offs d’enguany,  el fenomen està suposant una bona reactivació  per a  l’economia dels voltants de l’estadi Gilbert Brutus i per extensió de tot Perpinyà. 

Actualment són moltes les persones que ja no veuen el XIII com un enemic ancestral al que cal fer el buit,  sinó com un esport prou diferent que fins i tot pot complementar la pròpia formació esportiva.

 Certament, hi ha molts aspectes tretzistes, principalment a la defensa, que poden ajudar a millorar la tècnica en el XV i això és un fet que a països com Nova Zelanda ja fa molt temps que se sap i s’explota.

 

Advertisements

One Response to El XIII a la Catalunya Nord

  1. joan boix ha dit:

    Em sembla fantàstic tot l’article, que vaig seguir en capítols a la Lleganya. Solament un aclariment. L’ordonnance d’Alger, de 2 d’octubre de 1943, concretament en el seu article número 3, declarava nul·les totes les dissolucions d’associacions fetes durant el règim de Vichy i ordenava el retorn dels seus béns. Desconec si es va dur a terme, però en puritat, a la Federació de rugby XIII se li havien de retornar els béns que tenia abans de la seva dissolució, declarada nul·la.

    La veritat, és un plaer obrir l’ordinador cada dia i veure i llegir la teva pàgina.

    Endavant!

%d bloggers like this: