La ginesta catalana

Ja feia uns dies que em preguntava perquè la ginesta és la flor del rugby català. Després de rebuscar per tot arreu n’he trobat alguna informació a l’hemeroteca de La Vanguardia. Es tracta d’una carta del nostre benvolgut Jordi Homs, que en aquella època era del Comité de Comunicació de la Federació, en resposta a un article d’en Quim Monzó, que havia publicat un temps abans. 

Sembla ser que arran del partit disputat a l’estadi Olímpic entre Catalunya i la República Txeca, el dia 6 d’abril del 1995, es va dissenyar un escut, amb l’ajut de l’heraldista Armand de Fluvià, que algun dia pogués integrar tots els jugadors de les terres de parla catalana.

 

Suposo doncs, que es va escollir la ginesta perquè és força abundant a casa nostra, tot i que potser també podria ser pel poema que en Joan Maragall va dedicar a la planta… 

La ginesta        

La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.

 

…potser algú ens pot donar un cop de mà per treure’n l’aigua clara.