La posició de rugby

Fa uns dies, durant el curs de preparació al part al que anem —ja que com molts sabreu, aviat seré pare d’una nena— la llevadora que ens explica les penúries i alegries que pateixen els pares primerencs, ens va comentar el que en l’alletament matern es coneix com: la posició de rugby.

No cal dir que jo, absort en els meus pensaments, vaig fer un bot de la cadira quan vaig sentir la paraula màgica. Doncs sí, la posició de rugby en l’alletament matern consisteix en agafar el nadó amb el braç, com si es tractés d’una pilota ovalada, per a donar-li el pit.

Aquesta posició s’usa principalment quan es tenen bessons o bé, quan el nadó té preferència per un dels dos pits de la mare i, en aquest cas, tot i agafant-lo així, el nounat es pensa que té davant el seu pit preferit. Quines coses, oi?

Bé, no cal dir que l’arribada de la nena està sent una fantàstica aventura i que és la causa que hagi abandonat considerablement el bloc. Potser és hora de començar a tancar la paradeta, ja que segur que, tal com ja passa ara, no el podré actualitzar tant sovint com feia abans.

Sí que em vindrà de gust algun dia, d’explicar alguns episodis que he viscut durant aquest temps de pseudo-periodisme. La veritat és que tinc material per escriure un llibre i tot. Hi ha hagut encants i desencants, accions i reaccions, episodis tensos i episodis alegres però de tot sempre se’n pot treure la part positiva.

Pel que fa a la meva implicació personal en el desenvolupament del Touch Rugby també n’he tret moltes experiències que també m’agradarà comentar. De tots és coneguda la meva ferma convicció que el Touch Rugby és l’esport que donarà l’empenta definitiva al Rugby Català i doncs, calia posar fil a l’agulla a la pèsima situació en que es trobava aquest esport tant a nivell esportiu, com polític.

I tot justa ara, amb una mica de perspectiva, veig que alguna cosa pot haver canviat i qui sap si en un futur els clubs de Rugby catalans no obriran una secció de Touch per atreure aquelles persones que de cap altre manera s’acostaran a un club de rugby. O si d’aquí uns anys, quan la meva filla vagi al col·legi, no existirà la opció d’apuntar-la a Touch Rugby com a activitat extraescolar, o més enllà, si el Pla Educatiu de l’Ensenyament Català no contemplarà aquest esport mixte com a eina bàsica de cohesió de gènere a les escoles.

Jo no ho sé, però si passa alguna d’aquestes coses, estaré molt content d’haver-hi aportat el meu  petit granet de sorra.

Així doncs, a tots, gràcies per la vostra atenció. Ha estat un plaer compartir aquests pensaments i alguns interessants debats que hem tingut en aquest espai durant aquest temps.

Antoni Marín Muntaner
Touch Barcelona-Associació Esportiva Touch Rugbi Catalunya
President

Associació Catalana de Touch
Vicepresident

El Bloc del Rugbi-pensador
Autor

Advertisements

6 Responses to La posició de rugby

  1. F. Mas ha dit:

    Toni, malgrat que ja t’ho he dit personalment, felicitats per l’embaraç i que tot vagi bé. Segon, et trobarem a faltar!!!!!!. Ni que sigui de tant en tant, no podries fer algun post? Tant de bo els teus desitjos rugbístics es facin realitat i la teva filla pugui conèixer un rugby plenament conegut a Catalunya. Sort i gràcies pel teu blog. N’he après molt.

  2. JoanM ha dit:

    Benvolgut Rugbipensador,

    Gràcies per la feina feta. Gràcies per les “pensades”. I last, but not least, felicitats per la criatura.

    Una forta abraçada des de Vilanova!

  3. josep ha dit:

    Rugbi pensador,

    tal com et vaig dir a la villarroel…….MOLTES FELICITATS!!!!!!!!

    pe`ro no ens deixis orfes, per favor!

    Salut i a disfrutar de la nena!

    Josep

  4. lluis torroella ha dit:

    Gràcies desde Torroella, ens ho em pesat molt bé amb aquest blog!
    Jo també tinc una gamberra de 2,5 anys, prepara´t !!!

  5. Txavu ha dit:

    Antoni, una abraçada molt forta. Moltes gràcies per tot: els jocs de rugbi, “les classes” d’iniciació, les notícies, … Ha estat un plaer poder descobrir el rugbi a través d’internet i en català. I tot gràcies al teu esforç, eps i als dels companys de La Lleganya (espero que tinguin corda per estona aquests)!!

    Com a consol em queda que l’equip que estem creant a Terrassa ha arribat a molta gent gràcies al teu bloc i que hem pogut formar part de la “teva història”. Pels pèls però hi hem entrat, hehehe. I tot i que els Carboners comencem amb el rugbi XV, sàpigues que hi ha gent al club que volem promoure el Touch amb les mateixes idees que sembles tenir. Ens veiem aviat.

    Ah! jo sóc pare des de fa 4 anyets d’una nena que li hauríem d’haver posat de nom “Tsunami”, i sí!, és difícil combinar les tasques de pare amb tot lo demés, però si a mi em queda temps per a crear un club de rugbi amb altres amics i companys, (i sóc un desastre pel què fa a organitzar-me), ja veuràs que quan estiguis més tranquil i ho tinguis tot més per mà, podràs fer molt més del què no et pensaves.

    Felicitats per la criatura i ….. no deixis el blog del tot! Si us plau!!!

  6. rugbipensador ha dit:

    Gràcies a tots, potser sí que entre bolquer i bolquer podré escriure alguna cosa. Com a mínim la aventura del Touch si que la voldria explicar, ja que m’han passat moltes coses (algunes bastant surrealistes)…després ja veurem…
    Gràcies!!

    Antoni

%d bloggers like this: