Aquest dissabte 24 d’abril comença el 2on campionat català de rugby-lliga amb altes i baixes respecte l’any passat. Enguany hi ha nous equips i altres que van participar la temporada pasada no hi seran presents aquesta.
No obstant, la flamant incorporació del F.C.Barcelona, que ja va demostrar al primer triangular de rugbylliga del 2008, que també sap jugar a rugby 13, passant per damunt del combinat del Rossellò, promet un interessant duel entre els favortis.
Així doncs, BUC, Barça, Lleida, Sant Cugat, GEiEG, Valls-Reus i Cornellà mesuraran les seves forces en aquest petit però intens campionat que només dura un mes i escaig. La final i el 3er i 4rt lloc es disputaran el 12 de juny.
Equips de la Lliga
Grup 1
El BUC és, a priori, el principal favorit per a revalidar el títol de la pasada temporada. L’equip va saber adaptar-se molt bé al codi tretzista i pràcticament es va endur el campionat sense despentinar-se. Una bona feina dels seus tècnics, amb l’Ermengol Alemany, alma mater de l’equip, al capdavant.
Per la seva banda, l’INEF Lleida pot ser la sorpresa de la terra ferma. Ja la temporada pasada es van plantar a les series finals i no es pot descartar que repeteixin en la present. Segur que fan un bon paper.
Valls i Reus s’han unit per presentar un equip del que n’haurem de veure el potencial i Cornellà es presenta amb la il·lusió dels que comencen, amb gent del Cornellà i de Martorell que han volgut tastar el tretze i que segur que s’hi deixen la pell, amb el mateix esperit dels llegendaris tretzistes de les zones industrials del nord d’Anglaterra.
Grup 2
Aquesta temporada entra en escena el Barça, que si és el mateix equip entrenat per l’Arturo Trenzano, que vaig veure al triangular del 2008 i que en aquella ocasió va guanyar amb autoritat els seus rivals, els BUC i companyia no ho tindran gens fàcil. El Barça començarà com a clar aspirant a aquest títol del 2010.
El Sant Cugat s’ho pren amb calma. Declaracions d’en Diego Fuks, entrenador de l’equip, a cugat.cat, deixaven clar que l’esperit dels santcugatencs serà més relaxat que a la lliga de XV que tot just ha acabat. Tot i el bon paper del passat any —subcampions— és possible que enguany no arribin a les finals si plantegen els partits com a experiments per a complementar el XV.
Els del GEiEG, equip fundador del moviment tretzista a Catalunya, són els més experimentats. El seu estret vincle amb la Catalunya Nord els ha donat un coneixement tàctic molt bo, sempre de la mà del Gran Capità de la Selecció Nacional Catalana, Albert Homs.
Els teixons es queden al cau
Finalment, els teixons de la Garrotxa sembla que aquest cop es quedaran al cau i no participaran a la competició. Ho anuncien en un comunicat al seu web on s’explica que per desavinences amb el calendari i el grup que els ha tocat després que Vic i Bandolers hagin abandonat per falta de gent, faran boicot a l’ACRL i es decideixen despenjar de la competició quatre dies abans de l’inici de la lliga.
Tot i la seva comprensible enrabiada, és un greu error dels teixons abandonar la lliga un cop ja s’havien compromès a jugar-la. L’ACRL és una entitat privada sense ànim de lucre adscrita a la RLEF que, tot i que camina cap a la creació de la Unió de Clubs de Rugby-lliga de Catalunya, encara cap club ha modificat els seus estatuts per posar-hi el 13 com a modalitat esportiva, pas indispensable per aconseguir-ho.
Per aquesta raó i mentre els clubs no s’hi posin de debò, s’entén que l’ACRL pot fer i desfer com vulgui i convidar els equips que vulgui a la seva competició i elaborar el calendari com bonament pugui. Certament l’abandonament de Vic i Bandolers ha trasbalsat tot el calendari i per descomptat que el Grup 2, amb el Barça, el Sant Cugat i el GEiEG és un grup molt difícil on els teixons no hi tindrien gaires opcions. Refer els dos grups de nou implicaria comprometre les dates i les disponibilitats dels camps, cosa que no podria assumir l’ACRL.
Sens dubte doncs, la Garrotxa es deixa escapar una oportunitat de futur, no només de poder aportar alguns jugadors a la Selecció Catalana, sinó també de ser convidats els propers anys. Sergi Blazquez, president de l’ACRL, em comentava després que li preguntés pel tema, tot i estar una mica trist per la fugida dels teixons, que l’any que ve ja es veurà qui juga i qui no juga.
El Bloc del Rugbi-pensador 
Discrepo força amb algunes coses que s’han dit a dalt, que en la meva opinió són mitges veritats. I pel que fa al Garrotxa són directament difamacions.
Sóc jugador i entrenador de rugbi 13 del GEiEG i segon entrenador de la selecció catalana i he estat força vinculat a aquest esport des que es va introduir a la Catalunya Sud a través de la Universitat de Girona. El dia que el Garrotxa RC va decidir retirar-se de la competició, vaig estar pendent de molts correus i trucades, intentant fer de mediador per tal que tothom pogués arribar a un acord i el Garrotxa no es retirés de la competició. No estic d’acord amb la decisió que va prendre el Garrotxa, però sens dubte els motius que l’han portat a retirar-se no són els que s’exposen. Crec precisament que son un equip que ha progressat moltíssim i tot un rival a tenir en compte en el nostre grup. Crec que s’hauria de rectificar i demanar perdó als Teixons.
Salut i rugbi!
Nilín
Hem sap greu llegir aquest escrit i veure com s’opina de la retirada del Garrotxa sense saber-ne els motius.
Tal com diu en Marc, la setmana passada vam estar parlant, juntament amb en Sergi Blàzquez, i vam decidir retirar-nos de la lliga, no per jugar contra Barça, Sant Cugat i Geieg, sinò per el calendari canviat a última hora que ens era desfavorable, (Sant Cugat i Barça a casa seva, i el partit de casa contra el Geieg, no podiem jugar-lo el dia acordat i per falta de dates l’haviem de jugar al camp del Geieg)
Per part nostra, vàrem posar-nos en contacte amb la ACRL per fer-hi alguna cosa, i la resposta va ser que si voliem que algun equip vingúes a jugar a casa haviem de posar-nos en contacte amb els altres clubs i demanar-los-hi nosaltres ja que el calendari no es podia tocar.
Degut a aquestes circumstàncies i a la inaccesibilitat de negociar el calendari amb la ACRL vam prendre la decisió de no participar aquesta temporada a rugby lliga.
També he de dir que un cop anunciada la decisió de retirar-nos, s’ens va proposar fer un partit a casa, però quina credibilitat tindriem si no som ferms amb les nostres decisions?
Esperem que amb aquesta decisió, poguem millorar el rugby lliga fent que els clubs tinguin més pes a dins d’aquesta, i que poguem participar en properes edicions d’aquest campionat.
Ferran Ortiz
Garrotxa Rugby Club
P.D. Gràcies Marc pel teu suport encara que que no comparteixis la nostra decisió
Gràcies pels vostres comentaris.
En primer lloc, per descomptat que demano disculpes al Garrotxa RC per haver suposat que la seva retirada era per les poques opcions que podria tenir al seu grup. En qualsevol cas tot el demés és el que es comunicava al seu web.
D’altre banda, celebro que els clubs vulguin millorar el rugbylliga, volent tenir més pes dins de la competició de l’ACRL, però per aconseguir-ho, un pas necessari i imprescindible és que els clubs modifiquin els seus estatuts per a afegir l’esport del rugbylliga i així poder constituir la Unió de clubs, cosa que donaria més estabilitat a la competició i protecció als clubs.
Personalment penso que els de l’ACRL fan el que poden per tirar l’esport endavant i ara que tot just és el segon any de la competició, caldria fer-los una mica de costat, encara que les coses que hagin passat no ens agradin.
Estic segur que no han obrat en contra del Garrotxa per mala fe i en canvi aquesta actitud tant catalana d’engegar-ho tot a dida quan les coses no ens agraden, doncs senzillament no m’agrada gens.
Salutacions i molta sort la GEiEG (i al Garrotxa, en les futures edicions de la lliga, es clar)
AMM
Completament d’acord amb el que has dit ara, Rugbipensador. A veure si els clubs hi podem posar una mica més de la nostra banda i fer que el rugbi a 13 segueixi creixent també!
Si la lliga de clubs s’ha organitzat tant tard i amb tanta provisionalitat com la lliga universitària es normal que els clubs no estiguin contents.
Tinguem en compte també que la majoria de clubs han trigat moltíssim a signar el conveni. Crec que si el calendari de la lliga de clubs ha sortit tard ha estat per això en gran part. Pel que fa al retard i la improvització en el calendari de la lliga universitària, crec que és degut també a la poca voluntat de col·laboració per part de l’ECU. Penso que s’hauria de mirar de coordinar de bon principi el calendari de competició de rugbi a 15 i rugbi a 13 universitari, de manera que els equips tinguin temps d’entrenar les dues modalitats i no haver d’improvitzar a l’últim moment i jugar la competició tretzista sense haver entrenat, cosa que li treu prestigi a la pròpia competició.
És cert que les coses no van tant bé com voldríem, però crec que hem de reconèixer que l’ACRL s’està trobant amb moltes dificultats.