Avui us presento una entrevista amb l’Eric Delherbe, seleccionador de l’equip nacional de Rugby a Tretze de Catalunya.
Personalment crec que hem tingut molta sort comptant amb ell doncs, a banda de que parlant-hi, un se n’adona que en sap molt de rugby, la seva vessant pedagògica i el tracte cordial excel·lent el converteixen el seleccionador ideal.
Moltes gràcies Eric!
Per començar… ens pots parlar una mica tu?
Em dic Eric Delherbe, tinc 49 anys, sóc casat amb la Gisela, tinc tres fills : Rémi, Mélissa i Enzo.
Jovenet, he practicat el futbol i després m’he girat cap el rugby que ha esdevingut la meva veritable passió esportiva. Segueixo els partits de rugby a tretze des de fa més de 30 anys.
Al 1983 vaig venir a viure a Sant-Esteve, petita ciutat on hi havia un equip de tretze famós. Vaig començar a entrenar els joves de totes les categories fins als juniors, després les seleccions del comtat i de la lliga de rugby a tretze. Durant tres anys he fet d’educador de rugby a quinze al poble veí de Pezilla de la Ribera.
Ara, algunes preguntes sobre rugby…
Canvia molt la manera de fer als entrenaments, si és rugby a quinze o a tretze? Són dos mons diferents o no hi ha tanta diferencia?
Els mètodes d’entrenament de Rugby XV i Rugby XIII a França són oposats, al rugby unió partim generalment del col·lectiu per arribar al tècnic, al rugby lliga sovint es practica l’invers.
La cultura 13 i 15 és al meu parer un poc diferent, la marca individual és molt més important a 13 com també la tècnica del jugador, però el punt comú és el combat, valor essencial del rugby.
Creus que el rugby a 13 i el rugby a 15 estaran divorciats per sempre?
Jo penso que sí, els interessos econòmics són molt importants dels dos costats, però espero que a Catalunya podrem mostrar que els dos rugby són lligats per fer progressar el nivell rugbístic del Principat.
Que en penses de les ELV del 15, sobretot la que fa recular els jugadors cinc metres a la melé? Molts hi veuen un apropament entre els dos codis, com ho veus tu?
Totes les noves regles a 15 són fetes per a millorar el costat espectacular del rugby.
Per exemple : fer tirar enrere el jugador a cinc metres del barreig.
El canvi important és l’aplicació de la regla sobre els rucks , que té el seu origen en una estratègia de joc al peu excessiva. La formació del jugador no és adaptada, els jugadors necessitaran un cert temps per aprendre, la percussió dret i la presa d’intervals del joc davanter.
(nota: la presa d’intervals és la carrera de l’atacant cercant el forat entre dos defensors)
Com pot un jugador de rugby unió millorar el seu nivell practicant rugby a tretze?
Les tècniques del tretze són encara més d’actualitat dins el rugby unió (notar l’aportació dels jugadors tretzistes dins l’equip dels « Wallabies »). El placatge, la presa d’intervals, la presa de bala i la passada tretzista.
Dins un partit de rugby a 13, hi ha entre 200 i 250 placatges per equip, alguns jugadors aconsegueixen a fer 40 placatges en un partit!
Treballem amb 1,2, o 3 defensors en una perfecta coordinació entre el placatge alt sobre la pilota i el placatge baix.
L’evolució de la defensa en línia del rugby unió recorda el posicionament defensiu del 13.
( nota: la presa de bala és la forma d’agafar la pilota a la tretzista, amb les dues mans a l’alçada del pit )
I com a seleccionador català…
…Com has arribat a ser el seleccionador i entrenador de la selecció catalana de tretze?
He començat per seguir el torneig universitari « La Tramontana » entre els equips de Girona, Perpinyà i Montpeller, el meu fill Rémi jugava amb Perpinyà.
Vaig coneixer en Llibert López i l’Enric Balaguer a Sant-Esteve, al principi de la creació dels « Dragons Catalans ».
L’entusiasme, la voluntat i la simplicitat dels jugadors de Girona m’ha sorprès de manera molt agradable; i he proposat a Llibert i a Enric, la meva modesta competència d’entrenador de manera a ajudar els jugadors a progressar dins el rugby a 13.
Després he conegut en Sergi Blazquez, President de l’associació Rugby Llliga Catalana, que em va proposar aquesta funció de seleccionador. La vaig acceptar amb molt de plaer com ho vaig dir als jugadors, als que dirigeixen: la nostra primera motivació és la nostra catalanitat, i aquest projecte ens recorda que Catalunya és una nació amb arrels històriques comunes tant al Sud com al Nord.
Ser entrenador o jugador de l’equip nacional de Catalunya és un gran honor.
Has impartit alguns clínics a Catalunya, A Girona, al FCBarcelona, com va anar l’experiència, creus que els ha servit?
He volgut traçar la línia del treball a seguir, per a progressar dins el rugby a tretze, provant de fer prendre consciència als jugadors de la dificultat de la defensa, de l’enorme assetjament físic imprescindible dins el rugby a 13 i de les qualitats tècniques que han de treballar.
Com veus els jugadors de la selecció? Han hagut de canviar gaire el xip mental per adaptar-se al nou codi?
Sóc convençut que els catalans del Sud tenen totes les capacitats per representar dignament el rugby. Ja tenen moltes aptituds físiques i mentals per adaptar-se.
Ben segur, la manera d’enfocar el rugby és diferent, i no dubto que aviat hauran integrat l’estat d’esperit necessari.
Has pensat en la llista de convocats de cara als propers partits?
Si ben segur, em recolzaré sobre alguns jugadors clau com el capità Albert Homs de Girona i un o dos jugadors de Catalunya Nord, després la selecció és oberta a tots els que facin mostra d’un gran invertiment moral, físic i tècnic.
Eric Delherbe,
Seleccionador de l’equip nacional de Rugby a XIII de Catalunya