Tercer temps Quimic-Alguer

Dissabte em van passar moltes coses i una d’elles fou que em vaig deixar caure per la Teixonera. Allà m’hi hagués agradat veure el partit del Quatre Barres, entre l’Amatori de l’Alguer i el Quimic, però no es pot ser a tot arreu alhora i només vaig arribar tot just per saludar, al tercer temps.

Em vaig poder retrobar amb un parell d’amics recents: en Luca i en Fabio, que havien vingut el dia abans amb la resta de l’equip alguerenc per jugar el matx de dissabte. Vam estar xerrant una bona estona,  també amb en Joan del Quimic, sobre com d’emocionant havia estat el partit que, per cert, van guanyar els nois de Barcelona.

 

També em comentaven un dels eterns problemes del nostre rugby: la manca d’àrbitres. Si amb prou feines n’hi ha per cobrir els partits de la Federació, molt més difícil és, quan es tracta d’una competició com la Copa 4 Barres, que tot i comptar amb el vist-i-plau federatiu, encara li queda molt camí abans no li ploguin els àrbitres del cel. Per sort hi havia el Sr. Gerard, un conegut àrbitre que es va oferir per portar les regnes del partit.

 

 

 

A nos veure, Alguer

 

Ja hem tornat de Sardenya. Ha estat una setmaneta per descansar i gaudir de la tranquil·la illa mediterrània. Tot un pulmó de verds paratges i poblets costaners al bell mig del Mare Nostrum.

A l’Alguer, únic racó de l’illa on s’hi parla català —alguerés, per ser exactes—ens hi esperaven en Luca Nurra i en Fabio Corbia, un  parell de rugbymen de l’Amatori Rugby Alghero, amb els que hem pogut passar bones estones xerrant de la història de l’illa, dels costums i, naturalment, de rugby.

En arribar, cansats com estavem del viatge, només vam poder tafanejar una mica les cadenes de l’illa.  Potser fou casualitat, però a una de les emisores de la cadena local Videolina hi estaven retransmetent un partit de l’Alguer i el comentarista era en Luca, que haviem de coneixer al dia següent.

D’això jo en dic bons auguris rugbístics.

L’endemà doncs, vam coneixer aquest parell de bons jans. Tots dos estan vinculats als equips de les categories inferiors: el segon equip, que juga a la Sèrie C italiana, i els juvenils.

En Luca és l’entrenador del segon equip —i de tant en tant juga de tercera línia ala— i en Fabio n’és un pilar, a banda de ser el responsable dels més petits de l’escola de rugby de l’Amatori.

Vam fer una visita al camp i al local social i vam estar parlant una llarga estoneta.   

Mentre comentavem com va sorgir el torneig Rugby 4 Barres, la gira dels Enginyers per Sud-Àfrica, o escoltàvem una autèntica classe magistral d’història de Sardenya que en Fabio ens oferia, jo anava fent algunes fotos del lloc…

                

          

                                                    

Amb en Luca i en Fabio encara ens vam retrobar un parell de cops més durant la nostra estada, i és que l’hora de l’aperitivo, tant si és abans de sopar com abans de dinar, és un bon moment per seguir parlant. No podiem començar millor l’any!

Així doncs, moltes gràcies Luca i Fabio per la vostra hospitalitat. Un plaer haver-vos conegut. I ens retrobem aviat, al Quatre Barres.

A nos veure, amics! 

Cap d’Any a l’Alguer

Aquest Cap d’Any  serem a l’Alguer. Amb uns amics ens hi estarem uns dies de vacances, tot i cel·lebrant l’entrada del 2009. Visitarem els seus carrers, la seva gent, les seves tradicions i podrem, finalment, escoltar la parla catalano-algueresa. Si queda prou temps, encara ens deixarem caure per alguna altra part de la enorme illa de Sardenya.

Ja que hi anavem, vaig pensar que potser em podria posar en contacte amb algú de l’Amatori Rugby Alguer, per fer-los una visita i així potser podriem conèixer de primera mà l’ambient rugbístic que es respira a la ciutat. Oi que sí? 

Doncs, dit i fet!

Aquests dies sembla que coneixerem una mica un dels equips fundadors del torneig Rugby Quatre Barres, la nova copa de referència del rugby català, i a més, ho farem acompanyats d’en Luca Nurra, el veritable pare de la criatura. Emocionant, oi?

Us deixo amb unes paraules sobre el Quatre Barres, que comparteixo plenament i que m’encantaria veure acomplertes algun dia. Potser més aviat que no ens pensem…  

Fins la tornada. Bon any a tots.

Demà comença el 4 barres!

Demà comença el Torneig Rugby Quatre Barres.

Les lligues de la federació catalana ja fa un parell de setmanes que van començar i, aprofitant el seu calendari els partits de lliga de primera catalana dels equips que conformen el 4 barres, compten per ambdues competicions.

És una manera fantàstica d’economitzar les despeses que comporta un partit de rugbi: desplaçaments, preparació, material farmacèutic i d’utillatge, per no parlar de la disponibilitat dels jugadors, que han de compaginar la seva vida personal amb l’esportiva. No és fàcil manegar-s’ho i menys amb els pressupostos ajustats dels equips del nostre pais. 

Al cap i a la fi, penso que el 4 barres no deixa de ser una manera original de jugar a primera catalana i fer, a més, alguna cosa de profit.

L’objectiu de cara al futur, hauria de ser, i crec que ja ho és, aconseguir de convidar equips de la Catalunya-Nord, Illes Balears, Andorra i fins i tot, de València. Penso que així, amb un torneig de qualitat, amb bons equips de totes les terres de parla catalana, no només millorariem el nostre nivell esportiu, sinó que tornariem a sentir-nos una mica més aprop dels nostres germans.

El que han desunit els polítics, els gobernants i els tractats internacionals en el passat podria tornar a unir-se a través del rugbi. Potser somio, però sé que no sóc l’únic. 

Males noticies pel 4 barres

En Jordi Homs, President dels Enginyers de Poblenou, ens comenta un parell de males noticies.

Aquest cap de setmana s’havia de cel·lebrar un interessant partit entre la selecció sarda de rugbi i un combinat format per jugadors dels equips del Torneig Rugby 4 Barres i no podrà ser ja que l’espina dorsal de la selecció sarda, el Capoterra té partits de la lliga italiana i ha hagut de declinar la invitació. Els clubs del 4 Barres van intentar trobar-hi una solució, però no s’hi ha pogut fer res.

D’altre banda, es confirmen uns rumors que ja havia sentit per una altre banda…el Badalona RC s’ha retirat del 4 Barres per falta d’efectius humans.

Malgrat tot, esperem que el jove torneig pugui veure la llum de nou igualment. La reunió previa entre els clubs del torneig se celebrarà igualment al local social dels Enginyers i està confirmada l’assistència de tres directius de l’Alguer.

I és que, com be em diu en Jordi Homs:-el rugby a casa nostra està com està. No tot és Dan Carter i la Super Liga Ibérica…

Des d’aquí animo a tots els organitzadors, clubs i jugadors a seguir endavant amb el projecte.

Força 4 barres!!!

Enginyers, campions del 4 Barres!

Ja tenim campió de la 1a copa Quatre Barres!

Enginyers/C.N.Poble Nou  

El GEiEG no va aconseguir guanyar a casa de l’Amatori de l’Alguer i per tant, els del Poble Nou s’enduen el primer trofeu de la història.

Enhorabona als Enginyers i a tots els clubs que han fet possible aquest primer 4 barres.

Que duri! 

 

[Actualització] Noticia apareguda a VilaWeb, al respecte.

Rugby 4 barres. El Desenllaç.

Aquest cap de setmana es juga l’últim partit del Rugby 4 Barres, la competició dels equips de la parla catalana, i que ja haviem vist fa unes setmanes.

La classificació no pot ser més interessant, sobretot per al GEiEG. Si guanyen a casa de l’Amatori, a l’Alguer, passaran davant dels Enginyers del Poble Nou i guanyaran la primera copa.

N’estarem al corrent de com ha anat el partit que, a banda del que s’hi juguen els gironins, serà tota una cloenda del que espero que sigui el nostre torneig del futur.

De cara als propers anys però, caldrà enfortir els lligams entre els clubs i caldrà treballar de valent per augmentar-ne el nombre. Es necessari dialogar amb els equips que potser no han vist clar com necessitem una competició d’aquest tipus i no n’hi han donat suport. Ha de ser, i penso que ja ho és, una competició oberta i catalana, mediterràniament catalana.

Caldrà explicar també molt be el projecte, doncs actualment tothom sobreentén el que vol i em refereixo, en concret, a que molts hi veuen connotacions polítiques o escisives. Fals. Fixem-nos en com els clubs espanyols han deixat passar una oportunitat única de millorar el nivell i la projecció del seu rugbi en no donar via lliure a una competició de clubs ibèrics impulsada per la Asociación de Clubs de Rugby . Pel que tinc entés les converses no han acabat gaire be. Resultat?  uns cinc o deu anys més de retard en pujar al tren del rugby de debó.

El que jo crec és que per què un esport tingui bona salut, cal un organisme que vetlli pels jugadors i la seva projecció internacional i un altre per als clubs. Dos entitats separades, però lligades. Federació i Clubs. I, tanmateix, dues competicions, copa i lliga. És així a tot arreu, no?

Amb això i lligant-ho amb el fil inicial, el que vull dir és que són els clubs els que han de seguir gestionant el Quatre Barres i, poc a poc anar evolucionat envers la plena professionalització. La federació catalana, ens agradi més o menys, ja la tenim i és la que és. Els clubs també. Llavors, només cal posar-se a jugar, oi?

Salut i rugbi (de quatre barres)