Els partidets de Touch de dissabte

Avui he anat, com quasi cada dissabte a la una del migdia, al camp de rugbi de la Foixarda, a Montjuïc. Allà de seguida m’hi he trobat al meu amic tretzista, que també volia la seva dosi setmanal de Touch Rugby. Estava tant content per la victòria d’ahir dels Catalans Dragons, que se n’ha posat la samareta i m’ha promés que a partir d’ara se la posarà per jugar a Touch sempre que els de Perpinyà guanyin.

Avui en som uns quants per jugar. Ens situem a la part del fons del camp, fora del terreny i comencem a jugar mentre els juvenils del BUC i els dels Gòtics estan acabant un partit. Quan acaben de jugar ens hi posem nosaltres. Delimitem el nostre terreny de joc entre la línia discontinua de 5 metres i la línia de 40 metres del camp. L’encarregat de pintar les linies ens escridassa perqué a la tarda hi ha partit i li despintarem la feina feta. Un bon partidet, alguns assajos ben treballats, algunes jugades interessants i mira, ja hem matat el cuquet del rugbi per avui.

Respecte el camp, hi ha sequera i el camp no es pot regar. Però abans tampoc n’hi havia i el camp no estava pas millor del que veiem aquí. És un camp molt usat, tant per nens com per seniors i s’hauria de fer una petita inversió per millorar l’estat de les instal.lacions. 

No es pot abandonar la Foixarda d’aquesta manera. Ajuntament? Generalitat? Diputació? Que hi ha algú?

 

Touch: el rugbi que pot jugar tothom

Hi ha un nou esport a la ciutat. S’anomena Touch Rugbi o senzillament Touch i sí, el pot jugar tothom perqué no te la càrrega física dels seus germans grans. No hi ha placatges, ni les melees tant farragosses que podem haver vist a la tele, ni patades, ni cops. És molt senzill de jugar i l’únic defecte que té però, és que produeix addicció. Quan comences a jugar no pots parar!

El Touch neix a Austràlia fa ja unes quantes décades, com un derivat del rugbi a tretze i ha esdevingut un social game, és a dir un joc que es pot practicar al carrer, al parc, a l’escola, amb els amics, però també en competicions d’alt nivell. Només cal una pilota de rugbi, una de les petites -de talla 4, millor que millor- i sis jugadors per banda, tot i que el joc es pot adaptar a l’espai i al nombre de jugadors disponibles.

Aquest esport es pot convertir, durant els propers anys en el dinamitzador social que podria introduir definitivament el Rugbi a Catalunya i més enllà. La raó és que tot i haver perdut el caràcter i duresa del rugbi, encara en conserva l’esperit esportiu i la emoció de les jugades.   

Actualment és un joc regulat per la Federació Internacional de Touch, essent Austràlia i Nova Zelanda dos dels països amb més lligues i competicions internes d’alt nivell. Anglaterra i França en tenen també molta tradició.

Recentment s’ha cel.lebrat a la ciutat de València, amb motiu de les falles valencianes el I Campionat triangular de Touch de València. Amb la participació de dos equips locals, el CAU València i el Tatami Rugby Club i els debutants de Barcelona: Touch-BCN. Us en deixo unes imatges. 

I per acabar:

Un llibret sobre Touch en anglès

Un altre llibre molt interessant, en castellà sobre com ensenyar l’esport als nens. Extret de touchrugbyunion.com