Pensaments sobre el curs d’entrenador de Touch

Mai 25, 2010

Ens ha costat Déu i ajut organitzar el curs d’entrenadors de Touch Rugby que es farà al juny, però avui, finalment, hem pogut fer-ne la convocatòria oficial.

Em sento molt orgullós de formar part d’aquesta petita Associació Catalana de Touch, que amb molts pocs mitjans comença a treballar per desenvolupar aquest fantàstic esport que sens dubte repercutirà molt positivament en l’interés general per l’ovalada a Catalunya.

S’obre així, una porta que no sabem ben bé on ens durà, però per si de cas, deixeu-me que celebri aquest petit èxit del que he participat activament i raó per la qual tinc el bloc força abandonat des de fa molt temps.

Us deixo amb la convocatòria que hem enviat aquest matí a través de la newsletter-touch-catalunya:

Benvolguts i benvolgudes,

L’Associació Catalana de Touch es plau a anunciar-vos que els dies 18, 19 i 20 de juny tindrà lloc a les instal·lacions d’INEF de Barcelona el curs d’entrenadors de touch rugbi de nivell L1, impartit per l’australià Dennis Coffey, un dels pares del touch modern i actual secretari general de la Federació Internacional de Touch.

Des de l’Associació Catalana de Touch ens hauria agradat poder oferir-vos aquest curs de manera gratuïta, però atesos els temps que corren no ha estat possible rebre cap subvenció per aquest concepte.

No obstant això, l’ACT es compromet, de cara al futur i en la mesura que sigui possible, a sufragar aquest curs als participants que esdevinguin entrenadors i entrenadores d’equips de la futura Lliga Oficial Catalana de Touch de l’ACT, de la qual en sortirà la Selecció Catalana de Touch, que anirà al Mundial del 2011 a Edimburg, Escòcia.

El touch rugbi, oficialment declarat al Consell Català de l’Esport, és un esport majoritàriament mixt, però que també compta amb competicions masculines i femenines. Tot i venir de l’hemisferi sud, ja està molt ben implantat a Europa des de fa alguns anys i segueix creixent cada dia.

El touch és molt similar al rugbi en la manera de moure la pilota, però en  canvi no hi ha cap situació de risc de lesió. No hi ha placatges, ni melés, ni mols i ni tan sols es pot xutar la pilota. És un esport on només calen agilitat, velocitat, bones mans i moltes ganes de passar-ho bé.

Esperem que us animeu a fer aquest curs i que ben aviat puguin sorgir nous equips de touch catalans. Trobareu tota la informació i el formulari de registre adjunts a aquest correu.

Si creieu que aquest curs pot interessar a algú que coneixeu, si us plau reenvieu aquest correu.

Associació Catalana de Touch
info@touchrugby.cat

Arxius adjunts
Formulari de Registre Touch Coach L1
Informació Curs d’entrenadors de Touch L1 (versió catalana)


Anuncis

Invitació Presentació Club de Rugby Carboners de Terrassa

Abril 30, 2010

Benvolguts i benvolgudes,

Ens complau molt a convidar-vos a la presentació oficial del:

Club de Rugby Carboners de Terrassa

Tindrà lloc el divendres 30 d’abril, a les 6 de la tarda, a la Masia Freixa de Terrassa (Plaça Josep Freixa i Argemí, Parc de Sant Jordi).

L’acte comptarà amb la presència d’autoritats locals i Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugby.

Després de l’acte es realitzarà un “tercer temps” on podrem celebrar el naixement del nostre club i podrem conversar una estona de forma més relaxada.

A la nit continuarà la presentació a 2/4 d’11 de la nit, amb un concert d’Eskassa Llibertat i una sessió del Discjoquei Jorge al Faktoria del Bruc.

Si us plau, Confirmeu l’Assistència.

Atentament,

Club de Rugby Carboners de Terrassa.


El Campionat Rugby Base, pel bon camí

Abril 30, 2010

Sens dubte, una de les millors noticies del passat cap de setmana va ser la celebració del I Campionat de Rugby Base de Catalunya.

Rugby Base és un projecte de la Federació Catalana de Rugby que té l’objectiu d’apropar el rugby a les escoles i que ha culminat aquest cap de setmana amb la celebració del campionat, que ha aplegat més de 200 nens i nenes.

Així doncs, cal destacar que la majoria dels nens i nenes que hi participaven no provenien de clubs de rugby, sinó d’escoles que han apostat per una forma senzilla de Rugby sense contacte com a activitat extraescolar. Una excel·lent notícia.

La Federació té grans esperances en que molts d’aquests nens i nenes esdevinguin futurs jugadors i jugadores de rugby, i per això, a banda dels partits també s’inclou dins l’activitat un mòdul per a practicar placatges, apunts de teoria i tècnica bàsica de rugby.

Podeu veure’n algunes fotos aquí i aquí.

L’Associació Catalana de Touch també hi col·labora

L’Associació Catalana de Touch, entitat vinculada a la Federació Internacional de Touch i encarregada de promoure i divulgar el Touch Rugbi de normes oficials a Catalunya, no es va voler perdre l’ocasió d’oferir el seu suport a l’esdeveniment.

Conscients que l’esdeveniment era de gran importància l’ACT va aportar-hi un parell d’àrbitres oficials de Touch de nivell L1, encara que les normes proposades pel torneig no fossin les oficials del Touch Rugbi que hi ha declarat al Consell Català de l’Esport.

L’experiència, això sí, va servir per constatar que cal fer l’esforç, de cara a futures edicions, de reconduir la normativa del torneig cap a les regles del Touch Rugbi de la F.I.T., ja que aquestes fa molts anys que estan pensades i al llarg del temps s’han anat resolent molts dels problemes de jugabilitat que es van poder veure al campionat escolar català.

Però d’això ja hi haurà temps per pensar-hi, ara es moment de gaudir del l’èxit que ha suposat el campionat Rugby Base i esperar que l’any que ve hi hagi nous equips de noves escoles i amb el doble de participants, si és possible.

 


Kick-off del campionat català de rugby-lliga 2010

Abril 22, 2010

Aquest dissabte 24 d’abril comença el 2on campionat català de rugby-lliga amb altes i baixes respecte l’any passat. Enguany hi ha nous equips i altres que van participar la temporada pasada no hi seran presents aquesta.

No obstant, la flamant incorporació del F.C.Barcelona, que ja va demostrar al primer triangular de rugbylliga del 2008, que també sap jugar a rugby 13, passant per damunt del combinat del Rossellò, promet un interessant duel entre els favortis.

Així doncs, BUC, Barça, Lleida, Sant Cugat, GEiEG, Valls-Reus i Cornellà mesuraran les seves forces en aquest petit però intens campionat que només dura un mes i escaig. La final i el 3er i 4rt lloc es disputaran el 12 de juny.

Equips de la Lliga

Grup 1

El BUC és, a priori, el principal favorit per a revalidar el títol de la pasada temporada. L’equip va saber adaptar-se molt bé al codi tretzista i pràcticament es va endur el campionat sense despentinar-se. Una bona feina dels seus tècnics, amb l’Ermengol Alemany, alma mater de l’equip, al capdavant.

Per la seva banda, l’INEF Lleida pot ser la sorpresa de la terra ferma. Ja la temporada pasada es van plantar a les series finals i no es pot descartar que repeteixin en la present. Segur que fan un bon paper.

Valls i Reus s’han unit per presentar un equip del que n’haurem de veure el potencial i Cornellà es presenta amb la il·lusió dels que comencen, amb gent del Cornellà i de Martorell que han volgut tastar el tretze i que segur que s’hi deixen la pell, amb el mateix esperit dels llegendaris tretzistes de les zones industrials del nord d’Anglaterra.

Grup 2

Aquesta temporada entra en escena el Barça, que si és el mateix equip entrenat per l’Arturo Trenzano, que vaig veure al triangular del 2008 i que en aquella ocasió va guanyar amb autoritat els seus rivals, els BUC i companyia no ho tindran gens fàcil. El Barça començarà com a clar aspirant a aquest títol del 2010.

El Sant Cugat s’ho pren amb calma. Declaracions d’en Diego Fuks, entrenador de l’equip, a cugat.cat, deixaven clar que l’esperit dels santcugatencs serà més relaxat que a la lliga de XV que tot just ha acabat. Tot i el bon paper del passat any —subcampions— és possible que enguany no arribin a les finals si plantegen els partits com a experiments per a complementar el XV.

Els del GEiEG, equip fundador del moviment tretzista a Catalunya, són els més experimentats. El seu estret vincle amb la Catalunya Nord els ha donat un coneixement tàctic molt bo, sempre de la mà del Gran Capità de la Selecció Nacional Catalana, Albert Homs.

Els teixons es queden al cau

Finalment, els teixons de la Garrotxa sembla que aquest cop es quedaran al cau i no participaran a la competició. Ho anuncien en un comunicat al seu web on s’explica que per desavinences amb el calendari i el grup que els ha tocat després que Vic i Bandolers hagin abandonat per falta de gent, faran boicot a l’ACRL i es decideixen despenjar de la competició quatre dies abans de l’inici de la lliga.

Tot i la seva comprensible enrabiada, és un greu error dels teixons abandonar la lliga un cop ja s’havien compromès a jugar-la. L’ACRL és una entitat privada sense ànim de lucre adscrita a la RLEF que, tot i que camina cap a la creació de la Unió de Clubs de Rugby-lliga de Catalunya, encara cap club ha modificat els seus estatuts per posar-hi el 13 com a modalitat esportiva, pas indispensable per aconseguir-ho.

Per aquesta raó i mentre els clubs no s’hi posin de debò, s’entén que l’ACRL pot fer i desfer com vulgui i convidar els equips que vulgui a la seva competició i elaborar el calendari com bonament pugui. Certament l’abandonament de Vic i Bandolers ha trasbalsat tot el calendari i per descomptat que el Grup 2, amb el Barça, el Sant Cugat i el GEiEG és un grup molt difícil on els teixons no hi tindrien gaires opcions. Refer els dos grups de nou implicaria comprometre les dates i les disponibilitats dels camps, cosa que no podria assumir l’ACRL.

Sens dubte doncs, la Garrotxa es deixa escapar una oportunitat de futur, no només de poder aportar alguns jugadors a la Selecció Catalana, sinó també de ser convidats els propers anys. Sergi Blazquez, president de l’ACRL, em comentava després que li preguntés pel tema, tot i estar una mica trist per la fugida dels teixons, que l’any que ve ja es veurà qui juga i qui no juga.


La primera pel·licula de la teva vida

Abril 15, 2010

Interessant iniciativa del grup de criança mamaGuinarda que ha aconseguit arribar a un acord amb el cinema Icaria per tal que les mares amb nens també puguin anar a veure les pel·lícules de la cartellera.

La sala té els llums apujats i el so s’abaixa considerablement per tal de no molestar les criatures. A la sessió de divendres passat, ves per on, la pel·lícula escollida va ser Invictus.

Que consti que no hi vaig tenir res a veure en l’elecció, però deu ser premonitori que la nostra petita hagi vist l’ovalada la primera vegada que va al cinema, oi?


Casualitat…o no

Abril 15, 2010

No sé si és casualitat o no, però només un parell de setmanes després del Catalunya-Suècia del passat mes de febrer, el president de la federació sueca de rugby, Lars Olsson,  deixava el seu càrrec, en el que s’hi havia estat 14 anys, i el substituïa la Stina Lejonhuwud.

I és que vist el peu que calcen els de la FIRA-AER al respecte de la participació dels seus equips nacionals a esdeveniments on hi sigui present la Selecció Nacional Catalana de Rugby, no m’estranyaria gens que Olsson hagués donat el vist-i-plau al partit, aprofitant que ja sabia que deixaria el càrrec i no s’hauria  doncs, d’enfrontar a les represalies (presumptament, és clar) .

Sentència propera

Pel que fa  a la sentència de la Cort d’Apel·lació de Paris, l’Ignasi Planas, president de la FCR, declarava la setmana passada al Tarragona21, en el marc del Campionat d’Espanya de  seleccions territorials “B” —que per cert, va guanyar la catalana— que el proper 4 de maig serà el dia en que és resoldrà la qüestió.

Certament, els demòcrates tenim fe en que els jutges francesos no donin validesa a la justícia franquista, que va anorrear la FCR del panorama internacional. Tot i així, les conseqüències d’una sentència favorable a la federació catalana no són gaire esperançadores, tal com apuntava el mateix Planas.

Potser és per aquest motiu que des de fa un temps, les relacions amb l’espanyola han “millorat” força i ara fins i tot  s’organitzen campionats territorials…


Rugby-lliga en estat pur

Abril 2, 2010

Amb videos com aquest de la NRL australiana no puc deixar de ser cada dia més tretzista…