Ahir vaig assistir a la convocatòria als clubs catalans feta per la USAP. Hi eren presents gairebé tots els clubs sud-catalans, que van escoltar la proposta en forma de carta que els feia l’equip més emblemàtic del rugbi català.
De la banda nord-catalana explicaven el projecte, en Bruno Sotêras, president de la Associació USAP, Gérard Mêrou, en representació d’en Paul Goze, president de la SASP de la USAP —SASP vol dir Societat Anònima eSportiva Professional— i en Raymond Rêbufent, membre del Comité del Rosselló i també de la SASP. Junt amb ells, en Xavier-Albert Canal, president de la Federació Catalana de Rugby.
Bruno Sotêras, Xavier-Albert Canal, Gérard Mêrou i Raymond Rêbufent davant el rugbi català
La proposta és una Carta a tots els clubs de rugbi del sud de Catalunya i també del nord —on ja s’hi han adherit 33 equips. Consisteix, bàsicament, en crear una sèrie de vincles forts entre els equips amateurs catalans, principalment aquells que tenen escoles de rugbi, amb l’equip professional de la USAP i la Associació USAP.
D’una banda, la USAP s’obliga amb els clubs adherits, a realitzar tota una sèrie d’activitats amb les seves escoles, equips cadets i juniors i també amb els entrenadors: a nivell esportiu, assistència a partits de lliga i copa europea, sessions d’entrenament al Centre de Formació de la USAP o un ampli suport tècnic, entre d’altres. També s’oferiria la possibilitat als clubs adherits de comprar accions de la societat anònima, amb el possible profit financer que això comportaria.
Per l’altre costat, els clubs catalans s’haurien d’obligar principalment a cedir, sempre que tothom hi estigués d’acord, algun jove jugador escollit de la pròpia cantera per anar al Centre de Formació de la USAP o be a l’equip amateur de la USAP, sense cap cost per drets de formació.
Només si es donés el cas que un jugador cedit signés posteriorment amb el primer equip o qualsevol altre equip professional, llavors sí que se li remunerarien els drets de formació a l’equip sud-català original.
Poc temps per a meditar
Una primera data límit per als clubs catalans per acceptar o refusar la proposta és el proper 3 de novembre. La raó d’aquesta data tan propera és que el 15 de novembre, amb el motiu de la visita del Biarritz a Perpinyà, s’escenificarà la signatura oficial del compromís i és necessari conèixer com abans millor quins clubs s’hi adheriran, escollir la primera escola que anirà a Perpinyà i també reservar totes les entrades per al partit.
Molts equips catalans veuran interessant aquesta proposta i no dubto que s’hi acolliran, d’altres, en canvi, sobretot aquells amb un fort caràcter personal, no ho veuran tan clar i la refusaran. Cadascú decidirà i de ben segur que tothom seguirà el camí més convenient.
Una formula força usada
Aquesta formula que ens presenta la USAP no és cap innovació. Un club professional gran que amara tota una sèrie de clubs més petits, dels que se’n nodreix sense que perdin la seva pròpia personalitat és una formula coneguda arreu del món. Sobretot s’usa a les zones on el rugbi no està prou desenvolupat i és només un equip gran el que cobreix una zona gran.
A Gal·les en tenim un clar exemple amb els Llanelli Scarlets, amb gairebé setanta clubs de la regió que el nodreixen dels millors jugadors.
I aquí a casa nostra, molts retreuen a la Unió Esportiva Santboiana, ara que sembla que s’aproxima la lliga professional espanyola, que no hagi intentat de fer el mateix que vol fer la USAP.
[Actualització] Carta de la USAP al Rugby Català
El Bloc del Rugbi-pensador 
Si n’hi ha deu ja en faran prou. Els clubs amb més història veuen amb recel el que vingui de la USAP. Han estat diverses les vegades que ho han intentat i mai ha sortit bé. Massa recel. També n’hi ha que tenen una altra filosófia, més del rugby en estat pur, fora del professionalisme, que tampoc s’hi apuntaran.
El projecte d’acord de colaboració, que ahir va presentar l’USAP es vuit de contingut, sense objetius concrets, mal plantejat, mal fet i mal presentat, dubto que gaires clubs el signin, potser aquells amb alguns directius interesats amb anar a veure algún partit de franc a Perpignan.
No em resulta estrany els mals resultats any si any també de l’empresa USAP, els seus representants estàn bastant poc preperadets per portar empreses esportives i potser generals, com a minim no son bons comercials.
Una de les raons que van exposar va ser que darrera de cada organització profesional cal molts clubs amateurs, un intent d’imatació del model F.C. Barcelona de futbol, aquest model desde Perpinya cap a Barcelona no es util i sense un Franco o algún bitxo semblant tampoc. Darrera una empresa de rugby com es l’USAP el que els i cal tenir es diners i organització.
Qui vulgui un model de rugby profesional a Barcelona ha de començar a moures aqui, a Barcelona. Els que volem clubs ameteurs amb rugby 100% amateur no tenim cap cabuda en aquest projecte.
Si volen fabricar jugadors profesionals amb un model poc adient, hauran de carregar amb la responsabilitat de que per tenir 1 jugador profesional, al camí deixaran 1898 desgraciats, frustrats, sense ofici i sense estudis que no podràn treballar ni de porter de discoteca despres dels 35 anys.
En fi la reunió una perdua absoluta de temps ( aixó si, esperada ).
Perdó no he signat el comentari a la reunió !!!
Ara si…
El projecte es pobre, buit de contingut, mal plantejat i mal presentat. No se cuans clubs el signaran i tampoc tindrà mès importancia cuans siguin perque el resultat serà 0de 0, aixó si alguns directius signants treuran algún soparet i entradetes de franc algún día.
El rugby profesional es un negoci i l’amateur una diversió, potser no tinguin punts de conflicte peró tampoc punts comuns, aquest plantejament de barrejar diners, sentiments, cultura i gastronomía li va sortir be circunstancialment al F.C. Barcelona amb futbol pero es dificilment repetible fora del seu temps i curcunstancia i molt meyns desde Perpinya cap a Barcelona, al inrevés potser si.
L’Empresa USAP està ben fotuda per aquest camí, el rugby profesional com cualsevol empresa el que necesita son diners, organització i gestors, amb bones intencions no podràn arrivar a enlloc i així els i va.
Amb el tema aquest de projectes profesional han de tenir mes responsabilitat i molta cura, perque un jugador arrivi a profesional, per el camí si no es fa un treball seriós i responsable es queden mils de projectes sense ofici ni benefici. Han tingut en conta aixó els cervells del projecte ?
Em sembla que la USAP segueix de victòria en victòria fins la derrota final. Porten massa anys equivocant-se amb el sud (franquícies fracassades, acords amb clubs desapareguts). És cert que potser saben més de rugby, però res més. No saben més d’empresa ni de comunicació. Són de poble, i així seguiran. El nou equip del nou president Goze segueix sense escoltar ni trepitjar el territori. Arriba en plan virrei i ven la seva pel·lícula, i després s’estranya si no li compren. ‘Però si som la USAP’, deuen pensar, i s’equivoquen. Van fracassar buscant diners en empreses del sud per fitxar jugadors més bons, i fracassaran ara amb aquests acords de pa sucat amb oli amb els clubs d’aquí. La pregunta és: Qui carai els deu estar assessorant? L’Ajuntament de Perpinyà ja us dic que no, i molt a desgrat seu. Una cosa és clara: queda demostrat que són tan catalans com nosaltres (i no ho dic per la presentació en francès d’ahir; un altre detall penós), sinó pel fet que sembla que s’entrenem per fer les coses malament.
La USAP, els galons se’ls ha de guanyar amb prestigi, generositat i bona voluntat. I l’únic que fa és practicar la gasiveria i el provincianisme estret, “l’avara poverta” que criticava Dante dels catalans. Barrejar professionalisme amb amateurisme només provoca frustració i terra cremada. El què cal és tenir un territori que respiri rugby i només es pot fer donant, no exigint ni rebent. El què cal és una competició de clubs, catalana, transfronterera, amateur i competitiva. Poc a poc i anar fent, vers un objectiu. I això la USAP podria liderar-ho, si volgués. Els jugadors cracks ja sortiran i si la USAP ha fet bé la feina, és el lloc on aquests nois aniran solets, sense que ningú els empenyi ni obligui. Algú s’ha preguntat mai perque l’Stade Toulousain és més bon club que la USAP? Aneu a Tolosa, mireu i pregunteu. Si copiem, copiem allò que funciona, almenys. Però van a la seva… bon vent.
Coincideixo amb jhviafora en què l’estructura de la USAP és arcaica. L’equip pot estar professionalitzat, però els seus executius encara estan massa tendres i els dirigents, que haurien de marcar les pautes, són voluntariosos, però res més. Tant amb el seu anterior president com en l’actual, no han sabut fer un projecte engrescador amb els clubs de Catalunya. Ara bé, la competició transfronterera ja té antecedents i va ser un fracàs. De tots és conegut que el rugby de l’altra banda dels Pirineus és més barruer. A cada partit hi havia ball de bastons. Tant de bo es pogués fer, però ho veig complicat ara per ara. No obstant, l’any passat es va organitzar una competició femenina. Amb elles sembla que l’experiència va ser positiva, almenys és el que m’ha arribat.
Caram…jo potser és que sóc una mica ingenu, però us veig massa negatius…a mi em sembla que el professionalisme, ben entés, no és tan negatiu, a Anglaterra be que hi ha equips professionals, però es mantenen els valors del Rugby i els jugadors no es tracten pas com mercaderies.
Jo hi veig bones intencions en aquesta proposta de la USAP, però si els clubs decideixen no adherir-se, no passa res.
Ara be, no penseu que una associació d’aquest tipus no encararia el rugby català cap al nord, enlloc de cara a l’oest? Suposo que nord o oest tant hi fa…i només ens hem de centrar a fer millor la nostra feina, sense ajut extern.
El temps dirà.
(Gràcies per les vostres aportacions)
Certament, a l’oest no se’ns hi perdut res. Pitjor encara. Estant amb ells hi perdem molt. La idea no és dolenta, però el plantejament està mal fet. La USAP ha crescut molt, però no deixa d’estar al cul de l’estat francès i tenen poc recursos tant materials, zona sense grans empreses, com humans, la catalunya nord té la població que té. Obrir-se al sud per cercar recursos està bé i és legítim, però engrescant. Això no ho han sabut fer mai. Ni abans ni en èpoques més recents (BUC, Barça) on els acords han acabat en res. Amb aquests antecedents, tothom que porta anys en el rugby, veu amb recel les propostes vingudes d’aquest club, màxim si el projecte no és ambiciós per tots. Tant de bo estigui errat i que els clubs que s’hi adhereixin treguin algun profit. D’altra banda, els amics del nord, no han mogut un dit per ajudar a la catalana en la seva lluita pel reconeixement, a diferència dels Dragons, que s’han ficat a fons perquè la catalana formi part de l’europea de rugby lliga.
Coincideixo amb jboix en el sentit que els antecedents de competicions entre Nord i Sud (Copa Pirineus als ’60 i Trofeu 2 Catalunyes als ’90) es van deixar pel barruerisme dels equips del nord. Això passa com a l’infern, que de bones intencions n’és ple. Eren dues bones idees, mal executades. I això, en comptes d’avançar, et fa retrocedir. La USAP, si volgués, podria exercir el lideratge necessari per fer implicar aquests clubs del nord a jugar una competició conjunta, catalana i de bon rugby (sense cops de puny i patades al cap), però és un tema que mai li ha interessat, ho ha vist com una competència innecessària, i que a la llarga potser els faria ombra. Ells volen ser els reis incontestables d’un territori que dóna pel que dóna. A aquesta mesquinesa i falta de generositat és a la què jo em referia. No és que siguem negatius, amic rugbypensador, és que hi portem uns quants anys. Seríem els primers a sumar-nos a un projecte engrescador.
Això no més es la representació del fracas de la FCR, que és incapaz de millorar un projecte de rugby català amb horitzns de millora (malgrat que sigui poc apoc), sempre va bé una ajuda per aquesta millora, però seria bó que comences com relacions prematrimonials primer bassat amb “el carinyo” ningú dmana res a ningú i tothom aporta el que millor té. La proposta es reiterar el que l?USAP ja ha fet amb clubs on no ha tingut continuitat i els ha enfonsat en la miseria.
Per quand un projecta de la FCR per millorar el rugby del nostre pais?
(FCR=tots els clubs catalans)
Cap forner del món pot fer pa sense farina…
La FCR es als clubs el que els clubs son a la FCR, la FCR son els clubs.
– Quins recursos dedica el govern de Catalunya ?
– Quina politica fa la secretaria d’esports ?
– Que fan els clubs ?
Sincerament crec que al principat de Catalunya no tenim creades les condicions per desenvolupar el rugby i sense aixó no es pot fer res mes que el que es fa actualment.
Des de la FCR es podrien fer moltes coses, sobretot sense pals a les rodes. Aquí anem així. Fontent-nos la traveta a la més mínima (cultura futbolera).
També cal que en tingui un bons gestors, com el Rico comentava per la USAP, però malauradament els recursos son els que son.
[…] passat dissabte 15 de novembre, durant la signatura dels clubs catalans que van respondre a la convocatòria de la USAP, a […]