Per estar al dia…

Abril 14, 2011

Fa temps que hi pensava de fer referència a dues fonts d’informació sobre rugby català que ja fa temps que corren.

D’una banda l’espai El 3er temps, una iniciativa de la Federació Catalana de Rugby per potenciar la presència de l’esport de la pilota ovalada a internet. Molt ben acabada, amb noticies i continguts, i un espai de comunitat per compartir-hi recursos o idees. Hi ha també una secció d’Opinió que espero que es vagi omplint poc a poc…

D’altre banda, també fa bastant que corre la Penya Barcelonista Usapista AVANT, un blog amb l’actualitat de la USAP i del F.C. Barcelona en clau de rugby. Ara que encara tenim fresca la festassa de rugby català que es va viure aquest cap de setmana és un bon lloc on passar-hi una estona…


The Guinardera Connection: Punt i final

Novembre 23, 2010

La pista d’atletisme de Sant Cugat ja és un fet. Unes magnifiques instal·lacions, noves de trinca, per a la pràctica esportiva per a la gent de Sant Cugat. Això sí, si havieu seguit el fil de la Guinardera Connection ja sabreu de què parlo: Ni rastre del Centre de Tecnificació de Rugby i, em temo que tampoc hi deu haver rastre dels diners que la FCR va avançar a l’ajuntament de la ciutat per fer-lo. Tot ha quedat en uns bons pals i unes línies de camp de rugby que costen de veure entre les de futbol i altres esports. Enhorabona als que ho pogueu disfrutar!

[Actualització 29/11/2010] Doncs potser si que hi haurà Centre de Tecnificació de Rugby, però a Les Fonts de Terrassa, un nou projecte d’un milió i mig d’euros. Fonts no oficials (gràcies JC) em comenten que els diners de la FCR van ser traspassats de Sant Cugat a Terrassa… Apa doncs, tornem a començar!


El Lipdub per la Independència de Vic

Novembre 3, 2010

M’ha semblat fantàstic el Lipdub per la Independència que es va enregistrar a Vic fa uns dies. Rècord mundial de participació i a més, està tenint moltissimes visites al youtube. I és que es pot dir més alt però no més clar: Independència Ja! 

I perquè no em digueu que aquest video no té a veure amb el rugby, hi he trobat, mig amagat, el petit mol que van fer els Crancs de Vic. A veure també si el trobeu…


Comunicat de la Federació Catalana de Rugby en relació a la Sentència dictada a París el 10/09/10 denegant la seva condició de membre fundadora de la FIRA l’any 1934.

Setembre 15, 2010

[via Rugby.cat]

Barcelona, 13/09/2010.

La Cort d’Apel·lació de París, en Sentència de 10 de setembre de 2010, ha desestimat les pretensions de la Federació Catalana de Rugby (FCR) de ser reconeguda com a fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA).

La Sentència no posa en dubte que la FCR va ser una entitat existent des de 1922 i que alhora fou fundadora de la FIRA, atès que així consta a l’acta de constitució d’aquesta a París el 2 de gener de 1934, tant mateix considera que des del decret 24 de febrer de 1941, dictat pel règim franquista, la representació d’Espanya en l’àmbit esportiu fou atribuïda solament a la Delegación Nacional de Deportes, concloent que la nova constitució de la Federació Catalana de Rugby l’any 1983, a l’empara de la nova regulació de la Generalitat de Catalunya de 13 d’abril de 1981, no és la recuperació d’una entitat prèvia o temporalment suspesa sinó la creació d’una nova entitat sense identitat jurídica amb la fundada el 1922, circumstància que no li permet reclamar els drets que hagués pogut ostentar per la seva condició de membre fundador de la FIRA.

La Federació Catalana de Rugby es referma en els seus orígens, que es remunten a fa gairebé noranta anys. Reivindica com a propis el compromís, l’esforç i el treball dels forjadors del rugby català com el Sr. Baldiri Aleu o el primer president de la FCR el Sr. David Cuyàs, així com de les entitats que en formaren part des del primer moment, la Unió Esportiva Santboiana, el Club de Natació Barcelona i també el mateix Futbol Club Barcelona.

Constatem a través de la present Sentència que la pretensió de les diferents federacions catalanes d’esdevenir reconegudes internacionalment esdevé una lluita sovint estèril, que si té una utilitat és només la de refermar la necessitat que Catalunya resolgui d’una vegada per totes, amb llibertat i dins el seu legítim àmbit de decisió pròpia, allò que malgrat ser de justícia li és negat per tercers.

La Federació Catalana de Rugby fa avinent també el seu agraïment pel suport constant rebut de la Generalitat de Catalunya i especialment de la Secretaria General de l’Esport, així com de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, refermant el nostre compromís amb el rugby de Catalunya i amb tots els valors que representa.

Ignasi Planas.

President de la Federació Catalana de Rugby.

Podeu llegir la sentència en el link de sota.

Sentència París apel·lació


Invitació Presentació Club de Rugby Carboners de Terrassa

Abril 30, 2010

Benvolguts i benvolgudes,

Ens complau molt a convidar-vos a la presentació oficial del:

Club de Rugby Carboners de Terrassa

Tindrà lloc el divendres 30 d’abril, a les 6 de la tarda, a la Masia Freixa de Terrassa (Plaça Josep Freixa i Argemí, Parc de Sant Jordi).

L’acte comptarà amb la presència d’autoritats locals i Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugby.

Després de l’acte es realitzarà un “tercer temps” on podrem celebrar el naixement del nostre club i podrem conversar una estona de forma més relaxada.

A la nit continuarà la presentació a 2/4 d’11 de la nit, amb un concert d’Eskassa Llibertat i una sessió del Discjoquei Jorge al Faktoria del Bruc.

Si us plau, Confirmeu l’Assistència.

Atentament,

Club de Rugby Carboners de Terrassa.


El Campionat Rugby Base, pel bon camí

Abril 30, 2010

Sens dubte, una de les millors noticies del passat cap de setmana va ser la celebració del I Campionat de Rugby Base de Catalunya.

Rugby Base és un projecte de la Federació Catalana de Rugby que té l’objectiu d’apropar el rugby a les escoles i que ha culminat aquest cap de setmana amb la celebració del campionat, que ha aplegat més de 200 nens i nenes.

Així doncs, cal destacar que la majoria dels nens i nenes que hi participaven no provenien de clubs de rugby, sinó d’escoles que han apostat per una forma senzilla de Rugby sense contacte com a activitat extraescolar. Una excel·lent notícia.

La Federació té grans esperances en que molts d’aquests nens i nenes esdevinguin futurs jugadors i jugadores de rugby, i per això, a banda dels partits també s’inclou dins l’activitat un mòdul per a practicar placatges, apunts de teoria i tècnica bàsica de rugby.

Podeu veure’n algunes fotos aquí i aquí.

L’Associació Catalana de Touch també hi col·labora

L’Associació Catalana de Touch, entitat vinculada a la Federació Internacional de Touch i encarregada de promoure i divulgar el Touch Rugbi de normes oficials a Catalunya, no es va voler perdre l’ocasió d’oferir el seu suport a l’esdeveniment.

Conscients que l’esdeveniment era de gran importància l’ACT va aportar-hi un parell d’àrbitres oficials de Touch de nivell L1, encara que les normes proposades pel torneig no fossin les oficials del Touch Rugbi que hi ha declarat al Consell Català de l’Esport.

L’experiència, això sí, va servir per constatar que cal fer l’esforç, de cara a futures edicions, de reconduir la normativa del torneig cap a les regles del Touch Rugbi de la F.I.T., ja que aquestes fa molts anys que estan pensades i al llarg del temps s’han anat resolent molts dels problemes de jugabilitat que es van poder veure al campionat escolar català.

Però d’això ja hi haurà temps per pensar-hi, ara es moment de gaudir del l’èxit que ha suposat el campionat Rugby Base i esperar que l’any que ve hi hagi nous equips de noves escoles i amb el doble de participants, si és possible.

 


Kick-off del campionat català de rugby-lliga 2010

Abril 22, 2010

Aquest dissabte 24 d’abril comença el 2on campionat català de rugby-lliga amb altes i baixes respecte l’any passat. Enguany hi ha nous equips i altres que van participar la temporada pasada no hi seran presents aquesta.

No obstant, la flamant incorporació del F.C.Barcelona, que ja va demostrar al primer triangular de rugbylliga del 2008, que també sap jugar a rugby 13, passant per damunt del combinat del Rossellò, promet un interessant duel entre els favortis.

Així doncs, BUC, Barça, Lleida, Sant Cugat, GEiEG, Valls-Reus i Cornellà mesuraran les seves forces en aquest petit però intens campionat que només dura un mes i escaig. La final i el 3er i 4rt lloc es disputaran el 12 de juny.

Equips de la Lliga

Grup 1

El BUC és, a priori, el principal favorit per a revalidar el títol de la pasada temporada. L’equip va saber adaptar-se molt bé al codi tretzista i pràcticament es va endur el campionat sense despentinar-se. Una bona feina dels seus tècnics, amb l’Ermengol Alemany, alma mater de l’equip, al capdavant.

Per la seva banda, l’INEF Lleida pot ser la sorpresa de la terra ferma. Ja la temporada pasada es van plantar a les series finals i no es pot descartar que repeteixin en la present. Segur que fan un bon paper.

Valls i Reus s’han unit per presentar un equip del que n’haurem de veure el potencial i Cornellà es presenta amb la il·lusió dels que comencen, amb gent del Cornellà i de Martorell que han volgut tastar el tretze i que segur que s’hi deixen la pell, amb el mateix esperit dels llegendaris tretzistes de les zones industrials del nord d’Anglaterra.

Grup 2

Aquesta temporada entra en escena el Barça, que si és el mateix equip entrenat per l’Arturo Trenzano, que vaig veure al triangular del 2008 i que en aquella ocasió va guanyar amb autoritat els seus rivals, els BUC i companyia no ho tindran gens fàcil. El Barça començarà com a clar aspirant a aquest títol del 2010.

El Sant Cugat s’ho pren amb calma. Declaracions d’en Diego Fuks, entrenador de l’equip, a cugat.cat, deixaven clar que l’esperit dels santcugatencs serà més relaxat que a la lliga de XV que tot just ha acabat. Tot i el bon paper del passat any —subcampions— és possible que enguany no arribin a les finals si plantegen els partits com a experiments per a complementar el XV.

Els del GEiEG, equip fundador del moviment tretzista a Catalunya, són els més experimentats. El seu estret vincle amb la Catalunya Nord els ha donat un coneixement tàctic molt bo, sempre de la mà del Gran Capità de la Selecció Nacional Catalana, Albert Homs.

Els teixons es queden al cau

Finalment, els teixons de la Garrotxa sembla que aquest cop es quedaran al cau i no participaran a la competició. Ho anuncien en un comunicat al seu web on s’explica que per desavinences amb el calendari i el grup que els ha tocat després que Vic i Bandolers hagin abandonat per falta de gent, faran boicot a l’ACRL i es decideixen despenjar de la competició quatre dies abans de l’inici de la lliga.

Tot i la seva comprensible enrabiada, és un greu error dels teixons abandonar la lliga un cop ja s’havien compromès a jugar-la. L’ACRL és una entitat privada sense ànim de lucre adscrita a la RLEF que, tot i que camina cap a la creació de la Unió de Clubs de Rugby-lliga de Catalunya, encara cap club ha modificat els seus estatuts per posar-hi el 13 com a modalitat esportiva, pas indispensable per aconseguir-ho.

Per aquesta raó i mentre els clubs no s’hi posin de debò, s’entén que l’ACRL pot fer i desfer com vulgui i convidar els equips que vulgui a la seva competició i elaborar el calendari com bonament pugui. Certament l’abandonament de Vic i Bandolers ha trasbalsat tot el calendari i per descomptat que el Grup 2, amb el Barça, el Sant Cugat i el GEiEG és un grup molt difícil on els teixons no hi tindrien gaires opcions. Refer els dos grups de nou implicaria comprometre les dates i les disponibilitats dels camps, cosa que no podria assumir l’ACRL.

Sens dubte doncs, la Garrotxa es deixa escapar una oportunitat de futur, no només de poder aportar alguns jugadors a la Selecció Catalana, sinó també de ser convidats els propers anys. Sergi Blazquez, president de l’ACRL, em comentava després que li preguntés pel tema, tot i estar una mica trist per la fugida dels teixons, que l’any que ve ja es veurà qui juga i qui no juga.


Casualitat…o no

Abril 15, 2010

No sé si és casualitat o no, però només un parell de setmanes després del Catalunya-Suècia del passat mes de febrer, el president de la federació sueca de rugby, Lars Olsson,  deixava el seu càrrec, en el que s’hi havia estat 14 anys, i el substituïa la Stina Lejonhuwud.

I és que vist el peu que calcen els de la FIRA-AER al respecte de la participació dels seus equips nacionals a esdeveniments on hi sigui present la Selecció Nacional Catalana de Rugby, no m’estranyaria gens que Olsson hagués donat el vist-i-plau al partit, aprofitant que ja sabia que deixaria el càrrec i no s’hauria  doncs, d’enfrontar a les represalies (presumptament, és clar) .

Sentència propera

Pel que fa  a la sentència de la Cort d’Apel·lació de Paris, l’Ignasi Planas, president de la FCR, declarava la setmana passada al Tarragona21, en el marc del Campionat d’Espanya de  seleccions territorials “B” —que per cert, va guanyar la catalana— que el proper 4 de maig serà el dia en que és resoldrà la qüestió.

Certament, els demòcrates tenim fe en que els jutges francesos no donin validesa a la justícia franquista, que va anorrear la FCR del panorama internacional. Tot i així, les conseqüències d’una sentència favorable a la federació catalana no són gaire esperançadores, tal com apuntava el mateix Planas.

Potser és per aquest motiu que des de fa un temps, les relacions amb l’espanyola han “millorat” força i ara fins i tot  s’organitzen campionats territorials…


Club Super 3 – U.E.Santboiana Rugby

Març 5, 2010

Anunci promocional del Club Super 3 oferint als supers poder anar a veure els partits de la Santboiana al Baldiri Aleu.


Catalunya, Suècia i Rugby

febrer 25, 2010

La setmana passada l’Adam Majó va fer una reflexió sobre el significat de les seleccions nacionals de rugby i sobre la catalana en particular amb la que estic tant d’acord que us la deixo aquí  resumida (amb el seu permís es clar). Per cert he afegit el seu bloc Xuts a Pals als enllaços.

[…] En el Rugby hi ha una forta tradició de partits entre equips que representen països, o conjunts de països, o províncies, o estats, o cossos de l’exèrcit, o convidats escollits, desproveïts de reconeixement oficial i organitzats de mutu acord, sense la mediació de cap organisme internacional.  Quan els All blacks, per exemple,  venen de gira a Europa els partits que juguen no els classifiquen per anar enlloc ni els fan mereixedors, en cas de guanyar, de cap títol especial, i, malgrat això, omplen estadis i els encontres compten amb la mateixa emoció i intensitat que si responguessin a un campionat reglat.

En el fons preval la idea que no hi ha partits amistosos, en tots cal esforçar-se al màxim per la victòria, però, alhora, tots ho són, perquè  compartir el terreny de joc i el tercer temps és, en si mateix, un acte d’amistat. Des d’aquest punt de vista, no lluitar com si t’hi anés la vida per la victòria, durant els 80 minuts de joc, no es considera acceptable, però donar excessiva importància a aquesta mateixa victòria, o derrota, un cop l’arbitre ha xiulat el final, està, també, del tot fora de lloc.

Dic tot això perquè seria un error que algú confongués els partits que juga l’equip de Catalunya de Rugby, com el d’aquest diumenge passat contra Suècia,  amb la costellada de la selecció catalana d’altres esports. La importància i la significació de les diferents competicions no són comparables. I per això mateix, mentre lluitem, perquè hi tenim dret, per la readmissió de la FCR com a membre de ple dret de la FIRA, no hem de veure aquests partits concertats com un trist succedani de la competició oficial, sinó com la oportunitat de bastir un equip que ha de representar la Federació i el país i que ha de ser molt més que una simple selecció puntual de jugadors, per esdevenir un a formació amb un estil de joc determinat, amb uns lideratges consolidats i amb un treball  constant i de repartit al llarg de la temporada. Aquesta llibertat alhora d’establir encontres internacionals pròpia del Rugby, permet, també, fer extensiva la convocatòria a catalans que no provenen de les quatre províncies estrictes, sinó, per exemple, de la comarca del Rosselló.

En aquest sentit, malgrat el resultat final (17-24), el que vam veure diumenge a Sant Boi, tant sobre la gespa com a la graderia, camina en la bona direcció.

Adam Majó
17/02/2010


The Guinardera Connection

gener 18, 2010

recoder-entrevista-octubreDeu n’hi do l’enrenou que hi va haver el mes passat a Sant Cugat entre l’Ajuntament de la ciutat, la Federació Catalana de Rugby i la Generalitat de Catalunya al voltant del  ja utòpic Centre de Tecnificació de Rugby que s’havia de construir a la Zona Esportiva Municipal de la Guinardera.

Una història per no dormir de la que ja n’havíem parlat i que ara, després d’aquesta sèrie de declaracions  dels implicats, podem intuir un final força decebedor.

L’assumpte tancava el 2009 amb les declaracions de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, on se’ns despenjava, en una entrevista a cugat.cat, amb que la Federació no li havia explicat mai que és un Centre de Tecnificació de Rugbi i que, ja de pas, en descartava tota possibilitat que s’acabés fent a la seva població.

annaprunaAnteriorment, la secretària general de l’esport, Anna Pruna, havia declarat, també a Cugat.cat (entrevista sencera, aquí) que si no hi havia Centre de Tecnificació de Rugby, es retiraria la subvenció per la construcció, ja que s’estaria contravenint el conveni signat entre l’ajuntament i la Generalitat.

No obstant, l’Anna Pruna es mostrava força sorpresa a l’entrevista de que ningú li hagués informat de les intencions de l’Ajuntament, ni de les desavinences amb la federació.

Per la seva banda, el president de la FCR, Ignasi Planas, apuntava a la regidoria d’esports de Sant Cugat, encapçalada per Xavier Amador, de ser els responsables d’haver mal interpretat els termes del conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament, que establien que l’ús del camp no era només d’àmbit local.

Segons Planas, la regidoria d’esports els ha fet ballar el cap molt.

Una mica d’història

Per entendre tot aquest enrenou, cal retrocedir un temps enrere. Fa un parell d’anys, la Generalitat havia engegat el seu Pla Director de Tecnificació Esportiva, la idea del qual era que tots els esports federats de Catalunya poguessin gaudir d’uns recursos per a millorar el seu nivell esportiu.

Aquest pla definia set Zones de Tecnificació i per cada zona hi hauria d’haver unes instal·lacions adequades per a l’esport, aules d’estudi, capacitat d’allotjament per a esportistes i centres mèdics especialitzats. Tot orientat a afavorir la millora esportiva de la zona. A més, si tots aquests recursos estaven situats dins el mateix recinte, llavors això era un Centre de Tecnificació Esportiva.

El Centre de Tecnificació de Rugby

Així doncs, pel que fa al rugby, la Generalitat li va concedir a la Federació Catalana de Rugby, en virtut de l’acord de govern, la quantitat de 350.000€ (arxiu pdf, pàgina 30) per tecnificar la Zona Metropolitana i li va demanar a més, que proposés el lloc on ubicar el Centre.

Sant Cugat fou l’opció escollida donat que ja s’hi havia de construir un camp de rugby a la Guinardera i  la població està prou ben connectada amb el nord, el sud i la part interior. Els 350.000€ s’afegien doncs, a la subvenció inicial per a Sant Cugat, que arribaria així als 1.600.000€.

Calia però, que l’Ajuntament de Sant Cugat s’avingués a perdre la gestió de la Guinardera, si més no, parcialment, per convertir-la en un equipament d’àmbit català, cosa que em penso que mai ha volgut.

Ja les primeres declaracions del regidor d’esports, Xavier Amador, ho deixaven entreveure. Amador sempre s’ha mostrat partidari d’impulsar el Rugby a Sant Cugat, però sempre en clau local i mai en clau metropolitana, ni molt menys catalana.

Això sí, el Club de Rugby de Sant Cugat, encapçalat pel seu president Joan Pradas, sempre s’ha mostrat partidari del Centre de Tecnificació de Rugby com a ens d’àmbit català, com no podia ser d’altre manera, donat que és clar que millorant el nivell de tots, també millora el nivell propi.

Tot i així, l’equip de Sant Cugat no pot fer gaire soroll, suposo. Deu ser difícil per a ells posar-se en contra del seu ajuntament i més, quan el pretext que se’ls dóna des de l’ens local és que la Guinardera serà per a ells, al cap i a la fi.

Conclusió

Veient el panorama, i veient que la FCR no ha emès cap nota de queixa a la seva web, ni als mitjans de comunicació. Com penseu que acabarà tot això? Ja us ho dic jo, l’Ajuntament es sortirà amb la seva i es quedarà amb la Guinardera, un camp de rugby envoltat d’una pista d’atletisme formidables, pagats pels contribuents catalans.

Així doncs, el Centre de Tecnificació de Rugby es descartarà definitivament, i potser, per salvar els mobles, es signarà un acord pel que ens diran que ara hi haurà una Zona de Tecnificació de Rugby: o sigui, el camp aquí (potser el de la Guinardera mateix, però de lloguer), el gimnàs allà, les aules tècniques més enllà, els dormitoris per jugadors desplaçats ves a saber on i el centre mèdic ni ho vull saber.

Tant de bo m’equivoqui.


Carboners de Terrassa, el primer club de rugby català multidisciplinari

Novembre 22, 2009

Tot just fa uns dies ha nascut un nou equip de rugbi a Catalunya. Es tracta del Club de Rugbi Carboners de Terrassa, que després d’un procés constituent basat en la xarxa social Facebook, finalment ha pogut constituir-se formalment. Podeu veure la història del naixement del club a la (nova) web de la Federació Catalana de Rugbi i també a la penya usapista de Terrassa.

El club de Terrassa és el primer club català de rugby que neix formalment adoptant totes les modalitats de pilota ovalada existents a Catalunya: Rugby, Rugby-lliga i Touch Rugby. Neix doncs, sense els complexos que arrosseguen alguns dels altres clubs existents, fins i tot aquells que van participar a la competició de Rugby-lliga del passat any, ja que encara cap d’ells no ha modificat els seus estatuts adoptant les noves modalitats esportives que reconeix la Generalitat.


Final Copa Catalana 09 de Rugby femení

Octubre 18, 2009
final_copa_Catalana (c) Ernesto fotonista.ernesto67@gmail.com

Ja tenim disponibles al Projecte Fotogràfic Rugby Català, les fotos de la Final de la Copa Catalana 09 de rugbi femení, en que l’ INEF Barcelona s’ha endut el titol.


En Samaranch, la FCR i el Rugby Olímpic

Octubre 16, 2009

samaranch

Després de la eufòria de la setmana passada quan el Rugby a VII o Sevens va ser acceptat com a esport olímpic (video), la Federació Catalana de Rugby tenia previst d’oferir un partit d’exhibició per a demà dissabte 17 d’octubre, que havia d’enfrontar la Selecció Catalana de Rugby amb un combinat del Rosselló.

En aquest partit s’hi havia convidat la il·lustríssima figura del president honorífic del COI, en Juan Antonio Samaranch però, com sabreu, el President va sofrir un desmai i malauradament no hi hauria pogut assistir. Aquest fet ha provocat que la FCR hagi ajornat el partit per tal que es pugui disputar quan en Samaranch estigui del tot recuperat.

Tots sabem que en Samaranch ha fet molt per l’esport espanyol i català, però deixeu-me que no deixi de sorprendre’m que la FCR l’hagi convidat i sigui tant condescendent amb ell i amb el seu estat de salut. De tots és conegut el seu passat falangista i doncs, no cal anar gaire lluny per veure’l amb el braç aixecat al costat del General Franco.

Em sobta doncs, que una federació com la Catalana de Rugbi, que és capaç de moure cel i terra i anar als tribunals de Paris a defensar els seus drets inherents com a federació fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur, i que li varen ser presos de forma il·legal pel regim franquista, ara tingui aquests detalls amb algú que, precisament, va formar part d’aquella maquinària totalitària.

A que pot respondre aquesta aparent contradicció? Potser ho hauríem de preguntar a la FCR, però jo em suposo que aquest acostament a en Samaranch és debut a que és un personatge que d’alguna manera pot influir en els diferents estaments espanyols, tant de l’esport en general com del rugbi en particular. M’explico:

Com que el rugbi ja és olímpic, és evident que aviat hi haurà una pluja de subvencions de l’estat per tal d’afavorir el ple desenvolupament del rugbi espanyol. És fàcil preveure que aquestes subvencions no repercutiran gaire en el rugbi català, donat que les relacions entre la Federació Espanyola de Rugby i la FCR, encara estan sota mínims.

Així doncs, potser cal algú que pugui catalitzar aquestes relacions i si en Samaranch és aquesta figura catalitzadora i s’aconsegueix que actuï en defensa del Rugby Català, doncs endavant. Si a més actua en favor de la FCR pel que fa al seu reconeixement internacional, per no dir que com a President Honorific, també podria intercedir per tal tornar a la Carta Olímpica anterior a juliol de 96, que permetia a les nacions sense estat de participar les Olimpíades, molt millor.

Potser és massa feina per algú que ja no té prou energies, però seria una bona manera de redimir el seu passat falangista, quedar en pau amb el poble català i potser amb ell mateix, tot just abans no li arribi l’hora de mirar enrere i veure que podia haver fet alguna cosa més digna pel seu poble.

En qualsevol cas, els amants del rugbi estem d’enhorabona per la inclusió del Sevens al circuit olímpic.


El rugby dels nostres avis

Setembre 18, 2009

caratula_reglament_1925Un xic enrevessades les normes del rugby dels anys vint. He de reconèixer que m’ha costat força de llegir i d’entendre, però ha valgut la pena, doncs hi he descobert alguna cosa força interessant…

M’ha sorprès que ja en aquella època hi hagués la figura d’un àrbitre situat fora del terreny de joc, precursor dels actuals video-refs, amb que ens tenen acostumats les lligues professionals.  

També és molt interessant la regla del retingut. Em sembla veure-hi alguna semblança amb el Rugby-Lliga. Potser és que com encara no feia ni 30 anys que els dos codis de joc s’havien separat, alguna cosa en quedava de l’arrel comuna.

Per cert, l’autògraf de la pàgina 2 és de l’Antoni Pelegrí, vicepresident de la comissió d’àrbitres de la FCR i autor de l’adaptació al català d’aquelles normes de l’època. Tot un plaer veure com fa més de vuitanta anys, algú ja feia una bona feina en favor del rugby català.

Podeu descarregar-vos l’arxiu, aquí.