Albert Malo, el Rugby XIII i el Touch als Premis Lluís Companys

Dijous passat vaig assistir als Premis Lluís Companys que organitza la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Hi anava acompanyant l’Olivier Guitart, que havia de recollir la insignia d’or en nom de l’Associació Catalana de Touch, per la feina feta aquest any amb el Touch Rugbi i pel reconeixement de la Federació Internacional de Touch.

Com que ara estic desconnectat del món del rugby, no sabia que a la cerimònia també hi havia l’Albert Malo i Navío, al que donaven un premi per haver estat un dels sis capitans de selecció que van protagonitzar el primer anunci en favor de les seleccions catalanes.

Aquest és l’anunci del 1999 en que apareixien a banda de l’Albert Malo, l’Enric Masip, en Josep Guardiola, Xavi Moya, Roger Esteller i en Santi Carda:

Un anunci que va servir perqué es trenqués el gel de demanar la internacionalitat de les seleccions catalanes, de resultes del qual es van recollir mig milió de signatures, que van deixar ben clar que els catalans volem que les seleccions catalanes puguin competir a nivell internacional.

Els cinc primers capitans per les seleccions amb l’Albert Malo al mig

També va tenir un guardó, la Selecció Catalana de Rugby-Lliga, amb el seu seleccionador Eric Delherbe. El seu bon paper a Europa durant aquest any i la contundent victòria a l’Estadi Lluís Companys enfront la República Txeca ha deixat bocabadat al món tretzista en general i als dirigents de la Federació Europea de Rugby Lliga en particular.

La Selecció Catalana de Rugby Lliga no hi va faltar

No m’hi vaig poder quedar gaire estona a la recepció de després, però sí que vaig tenir el temps suficient per demanar-li a l’Albert Malo si em podia enviar el discurs que va fer durant la cerimònia. Així que aquí us el deixo, tot agraïnt-li a l’Albert que me l’hagi enviat:

Bona nit a tothom.

És un honor rebre aquest reconeixement pel simple motiu d’haver fet el que m’agrada:

• Jugar al rugby.
• I estimar al meu país.

Ara fa 10 anys, nosaltres varem posar el nostre gra de sorra fent l’espot que va ajudar a recollir  més de mig milió de signatures, que van ser presentades davant del Parlament, demanant l’oficialitat de les Seleccions.

Però encara queda molta feina a fer.

Fent un símil amb una jugada característica del meu esport, crec que us podré explicar des de la meva humil opinió, com ho podem  fer.

La jugada és la melé:

A la melé és molt important Empènyer. Empènyer per avançar, Empènyer per guanyar:

• El més important es que cal empènyer cap a la mateixa direcció. Tenim clar cap a on volem anar.
• Cal que empenyem tots, els més forts i els més dèbils, la suma de forces és el que ens fa anar endavant. Tots, des de la nostre posició.
• Cal empènyer coordinats. El pilar de l’esquerra ha d’empènyer fort i el de la dreta també. I cal fer-ho alhora.
• Cal posar-hi força, però també la tècnica i la intel·ligència.
• Cal posar-hi estratègia, perquè els de davant també empenyen.

Així doncs, fins que arribi el reconeixement, ens cal entrenar dur i amb il·lusió, per tal de millorar en tots els aspectes de la melé fins que al final, segur, la podrem guanyar.

Per això, des de aquí també encoratjo a les administracions a que s’impliquin clarament en el procés i el liderin. I mentre no arribi el reconeixement, continuïn o ampliïn, en la mida del possible,  els recursos als esports, per a que puguin millorar la seva quantitat i qualitat de practicants; i així projectar-se millor. Especialment,  als esports que amb aquest suport poden tenir una clara millora, donat que  son practicats durant ja  fa molt de temps a Catalunya i tenen unes arrels importants en el país.

És un honor per mi rebre aquest premi, i és per això, que vull agrair a la Plataforma i als membres del Jurat per haver-nos atorgat el premi  President Companys.

Hi ha un fet que em fa especial il·lusió d’aquest reconeixement, i es el nom que porta.

Perquè entre el President Companys i jo existeix una complicitat, en la distancia, és clar, i és que jo,  al igual que ell, tinc un fill amb discapacitat mental. I aquest fet, és dels et marquen la vida, és per això que m’agradaria dedicar-li aquest reconeixement a la meva filla Júlia.

Visca l’Esport, Visca el Rugby i Visca Catalunya!!!

Albert Malo i Navío

He de dir que després de sentir aquest discurs vaig deicidir que no podia deixar d’escriure al bloc. Al cap i a la fi, ara que aviat seré pare, segur que m’estaré més temps a casa i de segur que trobaré una estona de tant en tant i sempre hi ha alguna cosa a comentar, oi? Endavant doncs!

Catalunya XIII debuta en competició oficial

Aquest cap de setmana passat em vaig escapar fins a Torroella de Montgrí per veure una estona el Catalunya-Marroc de Rugby XIII. 

L’ambient era festiu, tot i ser un partit puntuable per a l’Euro-Med Challenge de la Federació Europea de Rugby lliga. Els marroquins van alinear fins a 8 jugadors de la Divisió Elite One francesa, incloent-hi un vell conegut nostre, en Youness Khattabi, l’ex-jugador dels Catalans Dragons que va ser l’autor de l’únic assaig a la ja mítica final de Wembley del 2007.

Youness Khattabi aturant l’Albert Homs
(c) Ernesto

Èxit de public assistent

Em va sorprendre la quantitat de gent que hi havia veient el partit. Les dues graderies de l’estadi eren ben plenes. Una prova més que espectacles com el Rugby en general, i el Rugby de XIII en particular, poden ser una bona alternativa al futbol.

Hi havia també força public marroquí, la qual cosa em fa pensar que s’haurien de promoure més partits d’aquests tipus per tal de fomentar l’acostament cultural.

La defensa catalana millora dia a dia

Pel que vaig veure del partit, puc constatar que la defensa catalana ha millorat considerablement. Això és veu molt bé pel tipus de placatges que fa el conjunt català. Si ens hi fixem, la darrera vegada que es va jugar contra el Marroc, els nostres jugadors van cometre, al meu parer, un error que ara ja no es veu tant sovint.

Un placatge a la tretzista, un home a les cames i l’altre als braços
(c) Jordi Montraveta

Em vaig alegrar molt de no veure placatges realitzats amb més homes dels necessaris. Ara tothom és més conscient de la seva posició i de la del company més proper i això vol dir que ara els jugadors pensen si el fet d’entrar a un placatge obrirà una porta que el contrari podrà aprofitar.

Marroc, fort i organitzat

Els marroquins, per la seva banda, conscients de les seves capacitats, van fer una senzilla defensa lineal —del tipus anomenat Squeeze (calamar), que és quan la linía defensiva es mou com aquest mol·lusc, concentrant més homes allà on es troba la pilota— tot i aprofitant les errades que cometin els locals.

Això, però, és un indici de que es comença a respectar l’equip català, doncs el fet d’haver usat una política defensiva —per senzilla que sigui— per aturar els atacants, vol dir que en atac es fan les coses bé. Recordem que fa un any, el Marroc no va usar cap política defensiva per apallissar el conjunt català.

L’European Shield més aprop

Així doncs, qui m’ho hagués dit, fa un any, que hores d’ara estaríem pensant en Bèlgica com a possibilitat real de quedar segons a l’Euro-Med Challenge i més enllà, l’any que ve passar a competir l’EuroShield de Rugby XIII. Senzillament no m’ho hagués cregut.

 

Galeria fotogràfica de Rugby Català.

Gran festa del Rugby lliga a l’Estadi Olímpic

Dissabte vam viure una festa històrica a Catalunya, han passat prop de 18 anys per tornar a veure rugby a XIII del bo al Lluís Companys, però ha valgut la pena esperar.

Catalans Dragons – Warrington Wolves

Davant d’unes divuit mil persones, els Catalans Dragons de Perpinyà van lluitar per apropar-se una  mica a les places del play-off de la SuperLeague i, tot i no aconseguir la victòria, el públic assistent, va poder gaudir d’una bona tarda de rugby frenètic. Els catalans dels sud que desconeixien aquesta modalitat de rugby a XIII, es van sorprendre amb la velocitat i contundència dels placatges del codi de joc tretzista.  

Podeu veure algunes fotos del partit de’n Jordi Montraveta.

Catatunya 52 – República Txeca 10

El partit previ al dels Catalans Dragons, el Catalunya i Txèquia va ser un magnífic aperitiu que no ens podíem perdre per res…

Doncs sí, al primer partit, Catalunya s’imposà amb contundència a la República txeca. Els nois de l’Eric Delherbe no van donar cap mena de treva i van desplegar un potent joc enfront Txèquia, de la que, tot sigui dit, me n’esperava força més.

Albert Homs, el Gran Capità de la Companyia Catalana, va estar força encertat amb les transformacions i fins i tot en va clavar una de les difícils mitjançant un xut de sobrebot, donat que el vent no permetia mantenir la pilota dreta. La seva veterania va ser clau per mantenir els txecs fora de combat. 

Jordi Sanchez (4) molt inspirat, màxim anotador del partit amb 3 marques.

Galeria de’n Jordi Montraveta, aquí.

Una altre Galeria, aquí. 

Resum del partit ofert pel Canal 33:

Homenatge a en Ramon Pijoan

Ni els Catalans Dragons ni l’Associació Catalana de Rugbylliga no es van oblidar de’n Ramon Pijoan, que ens va deixar el passat mes de gener. En Llibert López (vicepresident Catalans Dragons) i el Sergi Blàzquez (president ACRL) van fer entrega de la samarreta de la selecció a la vídua i els seus fills.

Proper enfrontament, Marroc. 4 de juliol de 2009.

Exactament un any després de la contundent derrota que rebíem del combinat del Marroc, ara, amb la primera lliga catalana de XIII finalitzada i amb un conjunt seleccionat d’aquesta lliga, el proper 4 de juliol ens enfrontarem, de nou, als marroquins i aquest cop, el partit comptarà per al ranking internacional.

Els marroquins, tots ells jugadors semi-professionals de les lligues inferiors de XIII franceses, comprovaran com  ha millorat el conjunt català. La data assenyalada és el 4 de juliol a Torroella de Montgrí. Apunteu-vos-ho a l’agenda!

 

Catalunya a la revista Rugby League World

La revista Rugby League World és una molt bona publicació especialitzada de Rugby a XIII.

A banda dels equips de la SuperLeague anglesa també parlen del rugby lliga internacional, amb reportatges, fotografies i moltes altres coses.

Doncs el numero 338 d’aquesta prestigiosa revista inclou un petit report sobre la primera lliga de Rugby a XIII del Principat de Catalunya i comença fer-se ressò del partit dels Catalans Dragons el 20 de juny a l’Estadi Olímpic.

Rugby League World, num 338, pag 50:

Rugby League World, num. 338 pag 48:

Els fans del Rugby a XIII podeu aprofitar que la lliura està tan baixa per subscriure-us-hi, aquí.

Gran setmana de Rugby XIII

I Lliga catalana de Rugby-lliga

Tot just fa uns dies es va estrenar el I Campionat de Catalunya de Rugby Lliga (teniu les cròniques de la 1a jornada aquí) i aquest cap de setmana s’ha jugat la segona jornada. 

Ni més ni menys que 9 equips, tots ells de Rugby a XV, han decidit continuar la temporada tastant el codi de joc de 13. Molt bon inici doncs, per a la primera  lliga de Rugby a XIII de Catalunya, que servirà per escollir el primer conjunt del XIII absolut català, que ens representarà en els propers esdeveniments internacionals. 

Partit destacat de la 2a jornada: BUC-Enginyers

Dimecres 26 de maig, a les 20.30h, al camp de Rugby de la Foixarda, un gran duel barceloní: El Poblenou Enginyers XIII vs. BUC XIII, just després del partidet d’exhibició de touch rugbi  per anar escalfant l’ambient que ens oferiran els nois i noies del Touch Barcelona.

Cap de setmana a Murrayfield

D’altre banda, aquest pont de l’1 de maig hi ha festa grossa a Edimburg. És el Magic Weekend, un cap de setmana de bogeria que tindrà lloc al mític estadi de Murrayfield, a Edimburg, Escòcia.

Tota la jornada de la SuperLeague al mateix lloc. Totes les aficions compartint tots els espais. Els Catalans Dragons de Perpinyà jugaran el diumenge 3 de maig i per tant aquesta serà la data històrica en que Els Segadors sonarà per primer cop a Murrayfield.

Un esdeveniment del que l’amic tretzista i jo mateix en farem un seguiment en directe amb el Twitter des de Murrayfield: El Twitter del Tretzista Pensador.

Els Catalans Dragons a l’Olímpic

I a tot això, també s’acosta de mica en mica el 20 de juny, data en que els Catalans Dragons visitaran l’Estadi Olímpic Lluís Companys, en partit de lliga regular enfront dels Warrington Wolves. Les entrades ja són disponibles i a la venda al Servicaixa.

Aquest dimecres, a les 12.00h es farà la presentació oficial d’aquest partit a la Delegació de la Vila de Perpinyà a Barcelona, al carrer Diputació 280 baixos.

 

Debut satisfactori de la Selecció Universitària a Leeds

[via rugbylliga.cat]

Divendres passat va ser un dia històric pel rugby lliga a Catalunya. La Selecció Universitària va fer el seu debut contra un dels millors equips universitaris d’Anglaterra, el país amb més nivell d’Europa. 
 

Catalunya va jugar contra l’equip Leeds Trinitry & All Saints de la Universitat de Leeds i tot i perdre per 34-10 va demostrar que amb ganes i determinació pot aconseguir grans coses a nivell europeu. Els jugadors catalans van estar molt a prop de fer un parell més d’assajos, tot i que finalment no es van poder materialitzar.  Els anglesos, que tenien en les seves files dos jugadors fantàstics, van imposar la seva major experiència i tant ofensiva com defensivament van jugar a gran nivell.

 

Un cop acabat el partit la delegació catalana va assistir al Leeds Rhinos – Dragons Catalans de la Superleague. Els anglesos van demostrar la seva superioritat i els seguidors catalans vam poder gaudir de la gran classe, varietat tècnica i joc ofensiu del conjunt local el qual va acabar impossant-se als Dragons per un clar 42-14.

Des de l’Associació Catalana de Rugby lliga volem felicitar els jugadors pel bon partit, per les ganes demostrades, i fer públic que treballarem perquè abans de final de temporada es pugui fer un altre partit universitari i així anar treballant la nostra selecció de cara al Campionat d’Europa Universitari del 2010, el debut oficial d’aquesta Selecció en competició europea.

Vídeos del partit
 

 

20 de juny. Tots a L’Estadi Olímpic Lluís Companys

Confirmat. El proper 20 de juny d’enguany, a l’Estadi Olímpic Lluis Companys, tindrà lloc el partit de lliga entre els Catalans Dragons i els Warrington Wolves. Per anar escalfant l’ambient abans del partit, la selecció catalana de Rugby a XIII, reconeguda per la Federació Europea, jugarà amb una altra selecció encara per determinar.  

Serà una auténtica festa del RugbyLliga-Rugby XIII català. El president dels Catalans de Perpinyà, Bernard Guasch ha manifestat que els preus de les entrades seran molt assequibles per facilitar una bona entrada i que els nens i nenes pertanyents a les escoles de rugby de Catalunya, tant del Nord com del Sud, hi podran accedir de franc.

Sergi Blàzquez, president de l’Associació Catalana de Rugby Lliga, Bernard Guash, President dels Catalans Dragons i Xavier-Albert Canat, President de la Federació Catalana de Rugby. Ahir a la seu d’Òmnium Cultural. 

L’event s’anunciava ahir al migdia, a la seu d’Omnium Cultural, presidida per Jordi Porta, on els Dragons de Perpinyà havien de signar també un conveni de col·laboració amb l’entitat cultural per tal de difondre la llengua i la cultura catalanes al Rosselló.

Us deixo amb el video del tretzista gracienc, que ens dóna més detalls al seu bloc d’aquestes grandíssimes noticies i algunes altres que ben aviat comentarem.

I encara un video de TV3

 

Fotos del rugby català

Ara feia un temps que no escrivia res al bloc. Deixant de banda aquest horrible mes de gener ple de paracetamol, xarops per a la tos i d’altres pastilles antigripals, tot just començo de nou a posar-m’hi.

Per començar, i directament de les mans d’un vell conegut, ens arriba aquest magnífic recull de fotografies de diferents partits del rugby català fetes per 4 fotògrafs professionals.

 Enhorabona a tots quatre. Realment bones aquestes fotos.

Entrevista amb l’Eric Delherbe, seleccionador català de Rugby a XIII

Avui us presento una entrevista amb l’Eric Delherbe, seleccionador de l’equip nacional de Rugby a Tretze de Catalunya.

Personalment crec que hem tingut molta sort comptant amb ell doncs, a banda de que parlant-hi, un se n’adona que en sap molt de rugby, la seva vessant pedagògica  i el tracte cordial excel·lent el converteixen el seleccionador ideal.

Moltes gràcies Eric!

Per començar… ens pots parlar una mica tu?

Em dic Eric Delherbe, tinc 49 anys, sóc casat amb la Gisela,  tinc tres fills : Rémi, Mélissa i Enzo.
Jovenet, he practicat el futbol i després m’he girat cap el rugby que ha esdevingut la meva veritable passió esportiva. Segueixo els partits de rugby a tretze des de fa més de 30 anys.
Al 1983 vaig venir a viure a Sant-Esteve, petita ciutat on hi havia un equip de tretze famós. Vaig començar a entrenar els joves de totes les categories fins als juniors, després les seleccions del comtat i de la lliga de rugby a tretze. Durant tres anys he fet d’educador de rugby a quinze al poble veí de Pezilla de la Ribera.

Ara, algunes preguntes sobre rugby…

Canvia molt la manera de fer als entrenaments, si és rugby a quinze o a tretze? Són dos mons diferents o no hi ha tanta diferencia?

Els mètodes d’entrenament de Rugby XV i Rugby XIII a França són oposats, al rugby unió partim generalment del col·lectiu per arribar al tècnic, al rugby lliga sovint es practica l’invers.
La cultura 13 i 15 és al meu parer un poc diferent, la marca individual és molt més important a 13 com també la tècnica del jugador, però el punt comú és el combat, valor essencial del rugby.

Creus que el rugby a 13 i el rugby a 15 estaran divorciats per sempre?

Jo penso que sí, els interessos econòmics són molt importants dels dos costats, però espero que a Catalunya  podrem mostrar que els dos rugby són lligats per fer progressar el nivell rugbístic del Principat.

Que en penses de les ELV del 15, sobretot la que fa recular els jugadors cinc metres a la melé? Molts hi veuen un apropament entre els dos codis, com ho veus tu?

Totes les noves regles a 15 són fetes per a millorar el costat espectacular del rugby.
Per exemple : fer tirar enrere el jugador a cinc metres del barreig.
El canvi important és l’aplicació de la regla sobre els rucks , que té el seu origen en una estratègia de joc al peu excessiva. La formació del jugador no és adaptada, els jugadors necessitaran un cert temps per aprendre, la percussió dret i la presa d’intervals del joc davanter. 

(nota: la presa d’intervals és la carrera de l’atacant cercant el forat entre dos defensors)

Com pot un jugador de rugby unió millorar el seu nivell practicant rugby a tretze?

Les tècniques del tretze són encara més d’actualitat dins el rugby unió (notar l’aportació dels jugadors tretzistes dins l’equip dels « Wallabies »). El placatge, la presa d’intervals, la presa de bala i la passada tretzista.
Dins un partit de rugby a 13, hi ha entre 200 i 250 placatges per equip, alguns jugadors aconsegueixen a fer 40 placatges en un partit!
Treballem amb 1,2, o 3 defensors en una perfecta coordinació entre el placatge alt sobre la pilota i el placatge baix.
L’evolució de la defensa en línia del rugby unió recorda el posicionament defensiu del 13.

( nota: la presa de bala és la forma d’agafar la pilota a la tretzista, amb les dues mans a l’alçada del pit )

I com a seleccionador català…

…Com has arribat a ser el seleccionador i entrenador de la selecció catalana de tretze?

He començat per seguir el torneig universitari « La Tramontana » entre els equips de Girona, Perpinyà i Montpeller, el meu fill Rémi jugava amb Perpinyà.
Vaig coneixer en Llibert López i l’Enric Balaguer a Sant-Esteve, al principi de la creació dels « Dragons Catalans ».
L’entusiasme, la voluntat i la simplicitat dels jugadors de Girona m’ha sorprès de manera molt agradable; i he proposat a Llibert i a Enric, la meva modesta competència d’entrenador de manera a ajudar els jugadors a progressar dins el rugby a 13.
Després he conegut en Sergi Blazquez, President de l’associació Rugby Llliga Catalana, que em va proposar aquesta funció de seleccionador. La vaig acceptar amb molt de plaer com ho vaig dir als jugadors, als que dirigeixen: la nostra primera motivació és la nostra catalanitat, i aquest projecte ens recorda que Catalunya és una nació amb arrels històriques comunes tant al Sud com al Nord.
Ser entrenador o jugador de l’equip nacional de Catalunya és un gran honor.

Has impartit alguns clínics a Catalunya, A Girona, al FCBarcelona, com va anar l’experiència, creus que els ha servit?

He volgut traçar la línia del treball a seguir, per a progressar dins el rugby a tretze, provant de fer prendre consciència  als jugadors de la dificultat de la defensa, de l’enorme assetjament físic imprescindible dins el rugby a 13 i de les  qualitats tècniques que han de treballar.

Com veus els jugadors de la selecció? Han hagut de canviar gaire el xip mental per adaptar-se al nou codi?

Sóc convençut que els catalans del Sud tenen totes les capacitats per representar dignament el rugby. Ja tenen moltes aptituds físiques i mentals  per adaptar-se.
Ben segur, la manera d’enfocar el rugby és diferent, i no dubto que aviat hauran integrat l’estat d’esperit necessari.

Has pensat en la llista de convocats de cara als propers partits?

Si ben segur, em recolzaré sobre alguns jugadors clau com el capità Albert Homs de Girona i un o dos jugadors de Catalunya Nord, després la selecció és oberta a tots els que facin mostra d’un gran invertiment moral, físic i tècnic.  

 

Eric Delherbe,

Seleccionador de l’equip nacional de Rugby a XIII de Catalunya

Catalunya entra a la Federació Europea

Ja fa algun temps que és oficial, però ara ja és de domini públic. La Associació Catalana de Rugby Lliga ha estat acceptada, en representació de Catalunya, com a membre observador de la Rugby League European Federation (RLEF). Enhorabona!

Certament, tots sabem que a Catalunya, el rugbi a tretze no es coneix gaire i tampoc es practica, però quan més hi penso, més em ve al cap la figura d’un senyor del que ja n’hem parlat anteriorment: en Jean Galia. 

Ja fa uns dies, a l’article de la història del XIII a la Catalunya Nord, vaig parlar d’ell. La federació francesa de rugbi a quinze havia expulsat el seu equip, deixant-lo a ell i als seus companys sense poder jugar al rugbi de la unió i ell, tossut, enlloc de quedar-se de braços creuats, va introduir el rugbi lliga a la Catalunya Nord i per extensió a tota França.

Doncs ara crec que passa el mateix. Ja sabeu que la nostra selecció catalana de rugbi a XV està exclosa tàcita i subtilment del panorama internacional. Ja no és que no pugui jugar en competicions internacionals, la qual cosa està vista per sentència, sinó que, fins els partits amistosos més inocents amb altres seleccions nacionals s’acaven suspenent per motius misteriosos. Des de fa un temps, ni tant sols pot jugar al torneig de les comunitats autònomes de l’estat espanyol. 

Així doncs, què els hi queda als catalans que volen jugar a rugbi com a nació i no els deixen? No m’extranya gens que un grup de persones hagin fet com aquell Jean Galia i hagin començat a moure’s per terrenys tretzistes.

Que algú pregunti als jugadors si no s’ho han passat be en els partits disputats fins ara defensant les quatre barres.

Aquests catalans tossuts. 

Els Catalans a la fase final de la SuperLeague

Els Catalans Dragons han aconseguit assegurar-se la tercera plaça als play-offs la engage Super League. Això vol dir que els objectius de la temporada s’han acomplert amb escreix. Bravo Catalans!

Els play-offs de la primera divisió anglesa de rugbi a XIII, que començaran a mitjans de setembre, funcionen de la següent manera:

El primer classificat i el segon, juguen un partit que decideix un dels dos finalistes. El perdedor, encara pot ser que jugui la final, però haurà de guanyar un altre partit.

Per altre banda, els quatre últims, del 3 al 6 juguen entre ells per decidir qui s’enfronta al perdedor de la primera semi-final.

Així doncs, quedar entre els dos primers té una avantatge molt gran, doncs amb un o dos partits es poden plantar a la final, mentre que la resta, per arribar-hi n’han de jugar tres.

La gran final es jugarà a Old Trafford el 4 d’octubre.

Dissabte passat vam anar a veure l’últim partit de la fase regular al Gilbert Brutus on, tot i perdre un emocionant partit amb els Wakefield WildCats, tothom tenia moltissims ànims de cara al primer partit de la fase final contra els Bradford Bulls, Warrington Wolves.

Ja tenim Ve baixa catalana!

Molts us preguntareu què és això de la Ve tretzista. Us en faig cinc cèntims: es tracta d’un simbol distintiu del rugbi lliga.

Potser us haureu fixat que molts equips tretzistes duen a la part davantera de la samarreta una mena de Ve baixa dibuixada. És la Ve tretzista. No és obligatòria, però si molt tradicional.

Vaig comentar fa un temps l’origen obrer del rugbi a tretze. El rugbi dels obrers o dels pobres, que es deia de vegades. Doncs be, antigament les samarretes de rugbi amb el coll en forma pic o de Ve baixa eren més barates que les samarretes de rugbi amb el coll de camisa típic i per això els equips tretzistes anglesos les feien anar. Tant va ser així que el simbol V es convertí en un tret diferencial tretzista.

Amb el temps les samarretes es van perfeccionar i el preu ja no depenia del coll de la camisa, però el simbol ja s’havia popularitzat i va continuar existint, aquest cop però, en forma d’estampa a la samarreta.

I encara més. Actualment, a les fotografies oficials dels equips tretzistes, els jugadors es solen disposar en aquesta forma mítica. Ho fan per recordar l’origen humil de l’esport.

Així doncs, qui millor que la nostra humil selecció catalana tretzista, que tot just comença a caminar, per formar així? Amb humilitat, però amb ganes i amb coratge aquests nois arribaran molt lluny.

Catalunya XIII guanya confiança

De partits encara no, però mica en mica es van veient els fruits de la feina ben feta. La selecció del Marroc era un rival dificil, jugadors molt durs, dels que busquen la percussió amb el rival i que juguen a diferents lligues tretzistes de França.  Per això, els 12 punts aconseguits pels nois de l’Eric Delherbe s’han de reconèixer com cal.

El partit va anar prou be a la primera part, però a la segona els catalans no van poder seguir el ritme dels marroquins, que van arribar al final amb un contundent 12 – 62. El resultat però, no és el que compta. El que compta és que hi van ser i van aguantar fins el final i que el grup es va unint cada cop més.  

Després del partit, encaixada de mans, per oblidar les tensions amb el rival, si n’hi van haver.

I salutacions al públic que havia estat animant.

Després del partit dels Catalans Dragons, els nois van sortir a saludar el públic nord-català i van tenir una sorprenent rebuda. Vaig aprofitar per esmunyir-me a la tribuna. Allò s’havia de gravar.

 

Comunicat de premsa de Rugbylliga.cat

Rugbi XIII: Catalunya-Marroc, dissabte a Perpinyà

L’Associació Catalana de Rugby Lliga prepara un autocar per pujar a animar a la Selecció

La Selecció Catalana de rugbi XIII s’enfrontarà el proper disabte 21 de juny a Perpinyà a la selecció del Marroc, a partir de les 17h a l’estadi Gilbert Brutus, el camp dels Catalans Dragons. Després d’aquest partit, a les 20h, els Dragons defensaran la tercera posició que ocupen actualment a la Superleague de rugbi XIII, enfrontant-se als Warrington Wolves.
 
Serà el tercer compromís per a la Selecció Catalana que dirigeix el francès Eric Delherbe, després de la participació al mes de gener al Campionat de França Interlligues i de la derrota patida a Girona el passat dia 7 davant la selecció de França Universitària (17-68), dins del III Dia de les Seleccions Catalanes. Aquesta Selecció és un combinat molt jove, nascut després de la constitució de l’Associació Catalana de Rugby Lliga l’any 2007. Mica en mica va millorant el seu nivell competitiu i els jugadors, acostumats a competir en rugbi XV, es van adaptant cada cop més a les normes específiques del rugbi XIII. Mentrestant, l’Associació de Rugby Lliga continua treballant per a assolir el seu reconeixement internacional, i partits com aquest de dissabte a Perpinyà són una passa important en aquest sentit.
 
Aquest migdia, a la Casa de la Generalitat de Perpinyà, s’ha dut a terme l’acte de presentació d’aquest enfrontament i s’han fet públiques les convocatòries. Hi han assistit el president de l’Associació Catalana de Rugby Lliga Sergi Blàzquez, el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà Jordi Fernàndez-Quadrench, Christophe Jouffret, membre de l’executiva de la Federació Europea de Rugbi XIII, el delegat de la Maroc Rugby League Jean Chaput i el vicepresident dels Catalans Dragons Llibert López.

Convocatòria de Catalunya: Patrice Gomez (UTC), David Berthezene (UTC), Sebastien Amigas (UTC), David Romero (Lezignan), Mathieu Thomas (Universitat de Perpinyà), Raoul Vallosada (Vic), Marius Aliguer (Vic), Cezar Ciobonu (FCB), Fernando Iraizoz (FCB), Lluís Tió (Vic), Albert Homs (capità-GEiEG), Marc López (Poble Nou), Eric Pekkola (GEiEG), Jordi Giménez (Olot), Joan Solani (GEiEG), Ermengol Alemany (BUC), Joan Miquel Puig (Poble Nou), Marcel Olivelies (CR Tarragona), Marc Guerra (GEiEG), Roger Ferrate (BUC), Eduard Castells (URLL). Seleccionador català: Eric Delherbe
 
Convocatòria del Marroc: Rachid Abdessamad, Rachid Allalou, Mohamed Boudalas, Foued Boudouli, Mimoun Chanif, Mohamed Djamil, Rachid Faresse, Lhoucine Fakir, Mohamed Hammouch, Ismael Khattabi, Hassan Laaziri, Ilyass Lamarti, Karim Nasraoui, Farid Nicolas, Mounir Nordine, Sidi Nordine, Tarik Maïza, Amar Taouil, Alissam Yousri. Seleccionador marroquí: Olivier Dumeaux
 
L’Associació Catalana de Rugby Lliga posa a disposició de tots aquells que ho vulguin un autocar que sortirà a les 10h de Barcelona i a les 12h de Girona. A les 13h té prevista l’arribada a Perpinyà i a les 22:30h el retorn a Catalunya, després de presenciar els dos partits. El preu del desplaçament és de 35€, amb desplaçament, entrades i samarreta de regal inclosos.
 
Informació i reserva a www.rugbylliga.cat . Més informació a www.catalansdragons.com i www.seleccions.cat

 

21 de juny: autocar a Perpinyà!!!

Ultima hora!!

Com sabreu, el proper 21 de juny la Selecció Catalana de Rugbi Lliga s’enfrontarà a la Selecció del Marroc a l’estadi Gilbert Brutus, el camp dels Catalans Dragons de Perpinyà. 

Vist l’èxit del passat Dia de les Seleccions, on els nostres nois van marcar 18 punts a la poderosa França universitària i veient l’afició que s’està creant pel rugbi a tretze, l’Associació Catalana Rugby Lliga ens ha preparat un dissabte tretzista de primera.

El menú inclou, de primer, desplaçament d’anada i tornada a Perpinyà, amb sortida des de Barcelona, fent una escala a Girona, bressol tretzista català.

De segon, podrem veure la selecció catalana i la marroquina al mateix Gilbert Brutus.

I de postres, el plat fort del dia. Els Catalans Dragons, imparables a la Super League anglesa i els Warrington Wolves, obligats a guanyar si volen seguir entre els sis primers.

 

 

Els detalls de com reservar plaça ja els han publicat.