Els nens del Poblenou

Em comentaven fa uns dies si eren certs  els rumors de ruptura de les categories inferiors dels Enginyers de Poblenou. Com que és un club pel que sento força estima, de seguida m’hi vaig posar en contacte perquè m’expliquessin de primera mà el que havia passat. Agafeu-vos.

Pel que sembla, al final de la present temporada hi van haver desavinences entre els entrenadors del juvenil i la direcció tècnica. Josep Lluís Jornet i Jean Luc Trogno, conegut aquest darrer per ser un dels comentaristes dels partits de rugby de Teledeporte, no van acceptar l’organigrama per a la propera temporada que els proposava en Ricard Martínez, director tècnic.

Els dos entrenadors volien seguir treballant conjuntament amb l’equip juvenil, però la direcció tècnica i la junta directiva no ho volien donat que s’havien detectat diverses faltes a l’esperit del club i a les normes de conducta dels jugadors durant la temporada. 

Segons paraules d’en Jordi Homs, president del club,

Es feia treballar els xavals amb una mentalitat que no els pertocava. Tenir un campió d’Espanya aleví no serveix de res per a un club, construir jugadors cadets campions del que sigui és un error comú del rugby de base del nostre país.  Feia dies que detectàvem que es treballava malament aquest aspecte i es mostrava als pares una història que no és la que havia de ser.

Les conseqüències d’apartar aquests dos entrenadors del juvenil van comportar una revolta a les categories inferiors. És sorprenent però, que tots els entrenadors i delegats d’aquestes categories no fessin costat a la junta directiva i a la direcció tècnica, cosa que fa pensar que tot obeïa a una mena de pla preestablert, i que només era qüestió de temps.

A partir d’aquí la situació va anar degenerant. Com que la junta directiva no cedia a les pressions per canviar l’organigrama —fins i tot van rebre amenaces personals— els entrenadors i delegats revoltats van decidir deixar de ser socis del club tot i emportant-se amb ells tots els juvenils, fent ús de la influencia lògica que els entrenadors tenen sobre els seus jugadors, més tractant-se de menors d’edat.

Homs: Jo els vaig dir que agafessin els estatuts i em fessin una moció de censura, que és com es fan les coses en democràcia, o bé que esperessin les properes eleccions i que presentessin una candidatura. Però que aquest mètode d’emportar-se els xavals era impresentable i antiesportiu. Els jugadors són del club, no dels entrenadors. És igual, van fer-ho. I ara tenen la intenció de crear un nou club al barri.

La lògica indignació de la junta directiva i de l’Assemblea General de socis —incloent tots els 110 socis amb llicència del sènior— per aquest acte barroer, es traduirà probablement en una llarga i costosa batalla legal, però més aviat per dignitat que no pas per recuperar els juvenils. El club ha sofert un fort cop, però tothom està decidit a refer l’escola des de zero, si cal.

Homs: Nosaltres, per la nostra banda, amb els estatuts i la llei de l’esport a la mà, i l’assessorament legal pertinent, hem començat una lluita legal que serà llarga i costosa, en defensa dels nostres legítims interessos. Però no m’entenguis malament, nosaltres tenim decidit refer el club des de zero, però la batalla legal la portarem a terme per una qüestió senzilla de dignitat, legitimitat i pedagogia esportiva. Ningú pot fer el què han fet aquests entrenadors, ningú. És una barbaritat.

Bé, crec que queda força clar el que ha passat. Val a dir que per escriure aquests article també he demanat l’opinió de’n Jean Luc Trogno, com a part implicada, però de moment no m’ha respost.

El club, per la seva banda,  ja ha enviat una carta als jugadors explicant quina és la posició institucional i obrirà les portes de nou, al setembre, amb entrenadors nous i amb tothom que després de les vacances hagi reflexionat sobre la seva marxa.

El codi filosòfic dels Enginyers de Poblenou

Fa un temps vaig rebre els codis de conducta i la filosofia del club del Club Natació Poblenou-Enginyers. La secció de rugbi del Club Natació Poblenou va néixer el 1952 i els Enginyers de la UPC, que es formaren l’any 1989, van passar-ne a a ser la secció l’any 1998. Ara fa poc han decidit posar per escrit allò que tothom del club ja sap.
 
Aquest és un bon exemple de club britànic. Suposo que la millor paraula per definir els clubs d’aquest estil és el respecte pels companys i pels adversaris, cosa que també fan tots els altres clubs de rugby, per descomptat.

En el cas dels Enginyers però, això és quelcom que es vol transmetre des de tots els estaments del club: directius, jugadors, familiars de jugadors i afeccionats, tots segueixen l’esperit del club.

És molt interessant de llegir,  ni que sigui per comparar si el nostre comportament esportiu —fins i tot pels que no coneixen el rugby— està a l’alçada. 

Gran setmana de Rugby XIII

I Lliga catalana de Rugby-lliga

Tot just fa uns dies es va estrenar el I Campionat de Catalunya de Rugby Lliga (teniu les cròniques de la 1a jornada aquí) i aquest cap de setmana s’ha jugat la segona jornada. 

Ni més ni menys que 9 equips, tots ells de Rugby a XV, han decidit continuar la temporada tastant el codi de joc de 13. Molt bon inici doncs, per a la primera  lliga de Rugby a XIII de Catalunya, que servirà per escollir el primer conjunt del XIII absolut català, que ens representarà en els propers esdeveniments internacionals. 

Partit destacat de la 2a jornada: BUC-Enginyers

Dimecres 26 de maig, a les 20.30h, al camp de Rugby de la Foixarda, un gran duel barceloní: El Poblenou Enginyers XIII vs. BUC XIII, just després del partidet d’exhibició de touch rugbi  per anar escalfant l’ambient que ens oferiran els nois i noies del Touch Barcelona.

Cap de setmana a Murrayfield

D’altre banda, aquest pont de l’1 de maig hi ha festa grossa a Edimburg. És el Magic Weekend, un cap de setmana de bogeria que tindrà lloc al mític estadi de Murrayfield, a Edimburg, Escòcia.

Tota la jornada de la SuperLeague al mateix lloc. Totes les aficions compartint tots els espais. Els Catalans Dragons de Perpinyà jugaran el diumenge 3 de maig i per tant aquesta serà la data històrica en que Els Segadors sonarà per primer cop a Murrayfield.

Un esdeveniment del que l’amic tretzista i jo mateix en farem un seguiment en directe amb el Twitter des de Murrayfield: El Twitter del Tretzista Pensador.

Els Catalans Dragons a l’Olímpic

I a tot això, també s’acosta de mica en mica el 20 de juny, data en que els Catalans Dragons visitaran l’Estadi Olímpic Lluís Companys, en partit de lliga regular enfront dels Warrington Wolves. Les entrades ja són disponibles i a la venda al Servicaixa.

Aquest dimecres, a les 12.00h es farà la presentació oficial d’aquest partit a la Delegació de la Vila de Perpinyà a Barcelona, al carrer Diputació 280 baixos.

 

És la Enginyers-Mania!!!

I és que avui mateix TV3 emet un reportage sobre el Club Natació Poblenou-Enginyers, que també podem veure a través del 3cat24.cat.

No em negareu que sembla que els nois del Poblenou s’estan posant de moda…Teledeporte, Cuatro, TV3, SkySports… que segueixi així.

Els Enginyers a Teledeporte, finalment

Doncs sí. Finalment Teledeporte va emetre el capítol 166 del programa setmanal Total Rugby, on sortia l’equip català de rugbi dels Enginyers de Poblenou.

El rugbi és un esport de cavallers on l’esportivitat ha d’estar per damunt de tot i, per tant, no seria gens esportiu per part meva deixar de reconèixer que, malgrat tot: no hi va haver censura amb el Club Natació Poblenou-Enginyers. 

Potser es va emetre tard i sense donar-ne gaire publicitat, però de censura no n’hi va haver.  Gràcies doncs, Teledeporte.

Sólo unas palabras de agradecimiento a la cadena deportiva estatal por el buen trabajo que estan realizando en favor del Rugby. Gracias Teledeporte.

I si no volia caldo, ara en tenim dues taces: ahir mateix Cuatro emetia el mateix reportatge, amb un altre doblatge i alguna imatge més…

Per cert, em quedo amb la pronunciació catalana del nom de l’equip de Teledeporte…

I demà, he sentit dir que TV3, la teva, emetrà al TN Migdia i al TN Vespre un altre petit reportatge sobre el club barceloní.

Som davant l’inici de la Enginyers-Manía?

[Actualització] Podeu veure un reportatge d’Anglia TV  força ben fet i que es va emetre el cap de setmana passat, aquí.

Els Enginyers, ara a Sky Sports

[Via  Poblenou-Enginyers]

El passat cap de setmana un equip de TV3 i un altre de Sky Sports van fer un seguiment del desplaçament del primer equip.

En el següent link podreu veure el reportatge de Sky Sports que es va poder veure ahir:

---

De mica en mica els nois del Poblenou comencen a ser coneguts mundialment. Fa un temps van sortir al programa Total Rugby  que no es va emetre a les espanyes i ara ho fan a Sky Sports. 

Sembla que Televisió de Catalunya es posa les piles pel que fa al rugbi de casa nostra…

alguna cosa està canviant?

La censura de TVE

Fa dues setmanes vam  assistir a un episodi de subtil censura de Televisión Española, en deixar-se d’emetre el capítol número 166 del programa Total Rugby, de producció forània, a la cadena digital terrestre Teledeporte.

En aquell episodi hi havia un reportatge, de cinc minuts, sobre el Club Natació Poblenou-Enginyers Rugby Union Club, que hem pogut veure fa poc, en versió original, on s’explica l’aventura del club de jugar a una lliga anglesa. 

La veritat és que no m’esperava que Teledeporte ho emetés, però per si de cas, els hi ho vaig preguntar i em van dir que sí que ho farien.

Efectivament, el van programar pel dijous 23 d’octubre, a mitja tarda, però no el van pas passar. Després, s’anunciava a la guia digital de la cadena, a les quatre de la matinada, però tampoc. Dissabte 25 d’octubre ja s’anunciava el capítol 167 i enlloc apareixia el 166.

El que sí que vaig veure casualment, foren alguns trocets del programa 166, emesos en forma de càpsules informatives, entre programa i programa, com si fossin petits mini-reports per omplir espais buits. O sigui, una feinada d’esmicolar un programa ja post-produït i acabat per després reprogramant-ne els trocets resultants. Evidentment, els cinc minuts de glòria del club català són a la paperera.

 Queda dit.

El CNPN-Enginyers al TOTAL RUGBY TV. El video

El CNPN-Enginyers al TOTAL RUGBY TV

El programa setmanal Total Rugby TV, propietat de la IRB ha realitzat aquesta setmana un petit documental sobre el Club Natació PobleNou-Enginyers Rugby Club.

El programa s’emet setmanalment i, normalment a Espanya, l’emet Teledeporte, traduït al castellà, els divendres al vespre.  

Aquesta setmana però, com que hi ha tennis, no s’emetrà. I si comprovem la graella de dissabte, diumenge i tota la setmana vinent, tampoc sembla que l’hagin de transmetre. Esperem que no se n’hagin oblidat —casualment, vés per on— aquesta setmana.

Existeix la versió radiofònica del programa (en anglés). El reportatge éstà just al final, al minut 22, però com que no es guarda enlloc, i la setmana vinent ja hi haurà el següent programa, us deixo el tall de veu i, això sí, quedem a l’espera d’obtenir les imatges d’algun lloc ( traduides o no ).

 

 

Entrevista amb en Jordi Homs, autor de Canvi de Peu

Aquest estiu m’he pogut llegir tranquil·lament la novel·la d’en Jordi Homs, Canvi de Peu, que ja havia comentat fa un temps i he de dir que m’ha agradat molt.

A banda del fil argumental: les difícils decissions que ha de pendre un equip de rugbi a l’hora d’adaptar-se als nous temps del professionalisme,  hi podem trobar un treball molt acurat sobre les vivències dels jugadors, cosa que no podria relatar algú que no fos ell mateix un jugador.

Així, aprofitant que per aquelles casualitats havia pogut contactar directament amb l’autor, no m’ho vaig pensar i li vaig demanar si em podia respondre algunes preguntes.

Aquí van les seves respostes. Llegiu-les amb atenció perqué ens fa una radiografía demolidora de l’estat actual del rugbi català:

Com és que vas escriure una novel.la sobre rugby?

Sóc de Lletres, i això influeix una mica. Va arribar un moment, a la ratlla dels 30 anys, en què vaig començar a plantejar-me algunes coses sobre aquest esport i sobre la meva vida en particular. Escriure va ser la manera d’exorcitzar tota una sèrie de fantasmes, de donar una mica de sentit a tot plegat. I els què hi entenen sempre diuen que s’ha d’escriure sobre el què es coneix…

Els persontatges estan basats en jugadors que coneixes?

Tota creació té punts de contacte amb la realitat, algunes vegades molta, altres vegades no tanta. El què és segur és que els personatges són això, personatges, i només personatges. No són traslacions veritables de persones reals al món de la ficció, per més que gent que em coneix hi trobi semblances. Algunes (moltes o poques, tan se val) vivències, trets, anècdotes, estan basades en històries reals que he viscut o m’han explicat. La realitat sempre supera la ficció, això és cert, però la creació dramàtica té les seves pròpies regles i tècniques. Si la ficció fos tan ‘real’ com la vida mateixa, seria molt avorrida, com una mena de Gran Hermano. I a mi sempre m’han agradat més les bones pel·lícules que Gran Hermano. Tenen més capacitat d’evocació, d’emoció. La vida real és una merda la majoria del temps.

La descripció de la gira del Campus per terres britàniques és molt acurada. Solen ser així? És autobiogràfica?

Jejeje. Solen ser així. Porto quasi 20 gires a les meves espatlles i he vist gairebé de tot. Te’n faries creus. Jo, ja no m’espanto de res. Els anys i els jugadors passen, però les animalades segueixen sent les mateixes. El què m’estranya de debó és que mai hagim pres mal. Però em remeto a la resposta anterior pel què fa a les lleis de la ficció i la realitat.

La història en general, és molt creïble, ha passat de debò alguna cosa similar al rugby català?

La història d’un patrocinador francès amb un equip català…? Ha passat, ha passat. Moltes de les coses que s’expliquen (amb la llicència poètica de la creació literària) tenen alguna base real (només cal llegir els diaris, no tinc cap altra font privilegiada d’informació). Jo coneixia aquest empresari (que no va venir pas a parar al meu club), vaig tenir-hi certa relació a principis dels noranta. Al final, el forat que va crear a la seva empresa (era un alt directiu d’una multinacional), va ser tan gran (no pas pel culpa del rugby, no et pensis), que els de París el van ‘traslladar’.

Tens pensat escriure més novel.les? Potser alguna sobre l’aventura dels Enginyers a la Super Greene King?

Quan vaig començar a escriure era solter. Al cap d’un parell de mesos de publicar-la va néixer la meva primera filla. Ara tinc una nena i un nen, m’he construït una casa que m’ha costat un ronyó i part de l’altra, i el meu temps lliure s’ha anat reduïnt fins la pràctica desaparició. Per escriure cal temps i concentració, dues coses que ara no tinc. Tinc 42 anys i encara jugo amb el primer equip del meu club, a més de fer de president d’un club modest però històric com el CN Poblenou. Escriuré més novel·les, però no ara. Ara em vull dedicar al què estic fent. Quan tingui 60 anys no podré jugar a rugby, però sí que podré escriure…

No trobes que caldria que algú edités alguna cosa sobre el rugby a Catalunya? Si no una revista, potser un llibre dels de tapa dura amb dibuixos i explicacions. Per que creus que no es fa?  A França està sorgint el còmic com a mitjà de promoció del rugby (Rugbymen, etc. ) creus que una edició de comics de rugby podria funcionar aquí?

Podria esciure un assaig curt (d’entre 50 i 70 pàgines) per respondre aquesta pregunta, però no valdria la pena. Per fer coses al voltant del rugby cal un mercat. I el rugby a Catalunya no té mercat. Primer cal crear un mercat i després fer-lo créixer. Catalunya té alguna de les condicions per crear un incipient mercat, però res més. Una mica és – salvant totes les distàncies – com la literatura catalana: hi ha bons escriptors, però cada vegada es llegeix menys en català, perque el producte cada vegada té menys mercat. El rugby és el mateix: hi ha bons jugadors (mira l’Oriol Ripol), però el rugby català en el seu conjunt, és una merda.

El mercat no es crea editant llibres, ni còmics ni revistes, el mercat es crea fent camps i posant nens a jugar i persones mitjanament capaces a dirigir, amb un objectiu. I això, a Catalunya, no ha passat mai. Ni amb rugby, ni amb res (no cal que et posi cap exemple, oi? Llegint els diaris n’hi ha prou). Si fossim capaços de crear un petit mercat intern, aconseguiríem crear el tan lloat ‘cercle virtuós’ i creixeríem – sinó exponencialment, almenys aritmèticament. Repeteixo: això a Catalunya, no ha passat mai.

Causes?

Te n’apunto algunes:

• Falta de mentalitat rugbística. La gent juga a rugby, però no entén el joc, la filosofia del joc, l’esperit del joc, començant pels jugadors i acabant pels directius. Tota la cadena està podrida (amb honrossíssimes excepcions).
• Dependència del model federatiu i competitiu espanyol: cal que ho expliciti més? Mentre estem lligats a Espanya, el rugby a Catalunya no avançarà (bé, ni el rugby ni res). El model competitiu espanyol, com és lògic, mira per ell, i a nosaltres com a país, no es va bé. En trenta anys hem perdut jugadors, representativitat a nivell territorial i clubs punters (només queda la Santboiana, i ja veurem). Ens cal, com en tot, un model propi.
• Menyspreu de la meritocràcia. Una enquesta divertida seria veure quantes persones de currículum important al país han jugat a rugby. Ens emportaríem una sorpresa. Hi ha moltíssima gent de vàlua que ha passat pel nostre esport… sense quedar-s’hi. A la resta de països que són alguna cosa en el món oval això no passa. Per què? Perque aquí, als clubs acostumen a manar els més imbècils, i els intel·ligents, quan ho veuen, passen de llarg. Dediquen les seves energies a coses més productives. Els clubs s’han acabat convertint en un autèntic cau d’immobilistes, mediocres i tarats mentals. Així ens va.
• Causa i conseqüència d’això: indiferència de les administracions i mitjans de comunicació. Ni l’ajuntament ni la Generalitat faran més camps, ni TV3 donarà cap partit de rugby (per més que sigui, després dels jocs olímpics i el mundial de futbol, l’esport més seguit. Això, a ells, els la porta fluixa). Aquesta gent es regeixen per altres patrons. No és possible entendre-s’hi. Qualsevol relació amb ells està abocada al fracàs. Només creant un mercat serien sensibles (no al rugby, sinó al negoci). Per tant, primer hem de fer els deures nosaltres i després ja en parlarem. En aquest país estem massa acostumats a anar a demanar subvencions per a tot i a què papà Estat ens arregli la vida. Com que ni el meu club ni jo podem solets canviar la realitat, vam decidir fa temps crear-nos la nostra pròpia realitat a fi i efecte de no morir de pena ni frustració davant el galdós panorama. L’aventura d’anar a jugar a Anglaterra no és més que la culminació d’aquest procés. D’aquí la nostra afició a anar de gira cada any, d’aquí el deure de rebre tots els equips estrangers que ens demanen partit a Barcelona. Comportar-nos com si fossim un club normal en un país on aquest esport és anormal.

Jordi Homs, periodista, autor de la novel·la Canvi de Peu, jugador i president del CN Poblenou Enginyers.

Els Enginyers a la revista Rugby World

L’edició de juliol, el número 576, de la magnífica revista Rugby World (Export Edition) ja m’ha arribat. Sempre arriba un mes abans, no se ben be perqué, però tan hi fa. Aquest mes m’hi he trobat una sorpresa.

En obrir la pàgina de l’editorial per veure que ens diu en Paul Morgan, l’editor, no em crec el que veig a l’apartat d’Awards: en el lloc número 1, una foto del Poblenou Enginyers, pels mèrits d’haver guanyat dues vegades consecutives la Super Premiere Greene King, una petita lliga de rugbi anglesa que ja haviem vist fa un temps.

Ostres, si que et publiquin unes ratlles a algún diari d’aquí ja és tot un què, sortir com a number one a una de les millors revistes angleses, quina festassa! 

Aquests anglesos ja ho tenen això, saben reconèixer l’esforç de qui el mereix. Tant de bò aquí comencin a fer-ho!

Un equip català que només juga a Anglaterra

Super Premiere Greene King, és el nom d’una petita lliga de rugbi a quinze anglesa del comtat de Hertfordshire, situat al nord de Londres, on un equip de casa, els Enginyers de Poblenou van demanar de jugar-hi, aportant-hi un equip senior. Els numeros no enganyen. Són primers a la classificació, i l’any anterior van guanyar la lliga. 

O sigui que això deu voler dir que una mica en sabran de jugar a rugbi, oi? I doncs, si tenim un equip que es capaç de guanyar una lliga anglesa, com és que aquesta noticia no té cap mena de ressó mediatic? Que fa que no hi hagi un periodista de TV3 a cada desplaçament que fa l’equip al Hertfordshire? Aquesta és la mena de noticies que a molts seguidors del rugbi, i possiblement els que no també, ens agradaria veure-ho a l’apartat d’esports del TN d’un vespre qualsevol. Perdoneu, però és que m’altero.

Si mirem la pàgina web del Club Natació Poble Nou – Enginyers, a l’apartat d’història ens n’adonem que estan divorciats de la federació espanyola. N’investigaré les causes que no em queden gaire clares i també si encara ho estan. Ja sabeu que no em cau gaire be aquesta federació i per aixó, des d’ara mateix els Enginyers passen al meu apartat d’enllaços.

Resultats actuals