Més fores de joc…

Avui comentem un parell de jugades arbitrades fatalment, però que ens poden ajudar a entendre una mica més el fora de joc del rugbi. El partit és de rugbi lliga, però la idea es pot aplicar també al rugbi a quinze.

Es tracta d’un dels partits de la temporada passada, al Millenium Magic. Els equips enfrontats eren el Bradford Bulls i el Leeds Rhinos. El partit el guanyaven els Bulls però, a l’últim segon el va acabar guanyant el Leeds…injustament.

En aquell darrer minut es va assenyalar un fora de joc inexistent a l’equip dels Bulls. A simple vista si que ho sembla: el jugador del Leeds passa la pilota enrera abans de caure placat i un jugador dels Bulls,  situat per darrera d’ell, la recull. L’àrbitre va pensar doncs, que en estar situat a la banda contraria, el jugador dels Bulls no podia tocar la pilota. El que no va veure l’àrbitre és que el jugador del Leeds va tocar també la pilota amb el peu, abans que el dels Bulls l’agafé i, per tant, la restricció del fora de joc havia desaparegut.

Després, quan el Leeds xutava a pals, a raó del penal mal assenyalat, dos dels seus jugadors es trobaven per davant de la pilota en el moment de xutar, es a dir en fora de joc i, a sobre, un d’ells aconsegueix recuperar-la i  marcar l’assaig, ja que en tocar els pals i tornar al camp, la pilota havia quedat viva.

El llenguatge arbitral (V)

I avui, per acabar amb la sèrie…

Fora de joc

Figures A,B,C,D

• A, fora de joc durant la melé, melé espontània o mol
• B, fora de joc per no estar a 10 metres a un penal
• C, opció per a l’equip no infractor del fora de joc: xut de càstig o melé
• D, fora de joc durant un servei de toc

Comportament dels jugadors

Figures E,F,G,H

• E, discutir les decissions de l’àrbitre
• F, placatge alt o corbata
• G, cop de puny
• H, trepitjar a un altre jugador. Això passa (més sovint del que m’agradaria) durant les melés espontànies, quan enlloc de rasclar la pilota legalment, es trepitja un altre jugador.

Assistència mèdica

Figures I,J,K

• I, es necessita un metge al camp
• J, es necessita un fisioterapeuta
• K, ferida sagnant

 

Recordeu que demà 8 d’octubre comença el curs d’àrbitres al camp de rugbi de la Foixarda, de 9 a 14h, a càrrec de l’Eduardo Romero, encarregat de l’Àrea Técnica del Comité d’Àrbitres i que hi haurà altres sessions els dies 15, 22 i 29 de novembre.

 

El llenguatge arbitral (IV)

El servei de toc

Figures A,B,C

• A, càrrega il·legal a un oponent, per exemple, un cop de colze
• B, recolzar-se en un jugador contrari al saltar durant el servei de toc
• C, empenyer un adversari

 Figures D,E,F

• D, aixecar abans de temps un company durant el servei de toc
• E, l’espai entre les dues fileres del servei de toc no és correcte
• F, la pilota no s’ha llençat en línia recta, pel mig de les dues fileres

 

El llenguatge arbitral (III)

Melé ordenada

Figures A,B,C,D,E

• A, atorgament de melé ordenada per a l’equip cap el que s’assenyala
• B, formar melé
• C, tocar la pilota amb la mà quan la pilota està jugant-se dins la melé ordenada
• D, la melé s’ha girat. S’ha de repetir la melé
• E, pilota incorrectament introduida a la melé

 Figures F,G,H,I

• F, un primera línia ha estirat cap a ell el seu homònim.
• G, un primera línia ha estirat cap a baix el seu homònim.
• H, els primeres línies s’han agafat incorrectament al formar la melé
• I, un primera línia ha aixecat el peu tocant la pilota ( o no) durant la introducció

 

 

El llenguatge arbitral (II)

Seguim amb algunes indicacions dels àrbitres…

Durant el Breakdown 

El breakdown és tot allò que passa entre, just després de produir-se un placatge i just abans que els jugadors formin la melé espontània. És tracta doncs, d’un instant de temps força petit, però tot i així poden passar moltes coses sancionables: 

Figures A,B,C,D

• A, retenció: el jugador placat no ha deixat anar immediatament la pilota.
• B, el jugador placat o el placador no s’allunyen de la pilota. Si no es poden allunyar no han d’intervenir en la jugada.
• C, el jugador placador no deixa anar el jugador placat.
• D, placatge des del cantó incorrecte. Si imaginem que la pilota defineix una linea que divideix el camp en dos, llavors un jugador ha d’iniciar el placatge al portador de la pilota desde la seva meitat del camp (L’àrbitre fa un moviment circular amb el braç extés).

Durant la meleé espontània

Figures E,F,G,H,I 

• E, diving, llençar-se directament a la zona del placatge o melé espontània.
• F, hands in ruck, tocar la pilota amb les mans durant la melé espontània.
• G, sealing-off, deixar-se caure damunt un jugador a la melé espontània, evitant que la pilota pugui ser jugada.
• H, incorrect bind, entrar a la melé espontània de forma incorrecta, és a dir, des dels costats. La forma correcta és des del darrera.
• I, unplayable ball, no es pot jugar la pilota a la melé espontània ja que es troba atrapada. S’atorga melé ordenada a favor de l’equip que tenia la pilota.

Enguany els àrbitres tenen la consigna d’aplicar amb més severitat la norma de les mans a la melé espontània (Fig.F) i la de deixar-se caure sobre altres jugadors (Fig.G), veiem en primer lloc, alguns exemples de mans que incorrectament toquen la pilota:

I ara, exemples de sealing-off, que tampoc s’han de deixar passar:

El llenguatge arbitral (I)

Aprofitant que aquest dissabte comença un nou curs d’àrbitres de rugbi, i que durarà ben be tot el mes de novembre, aquesta setmana comentarem una mica algunes senyals del llenguatge arbitral.

Hi ha ben be una cinquantena de senyals que els àrbitres ens poden mostrar durant un partit de rugbi i, per tant, és molt important que les coneguem, sinó totes, com a mínim les més bàsiques i potser alguna de més complicada, per no perdre’ns els detalls del joc.

Si fem memòria recordarem que el rugbi es juga en diferents fases. D’una banda la fase dinàmica, que és quan la pilota està en moviment i, de l’altre, les fases estàtiques, quan la pilota està aturada o disputant-se (melé ordenada, melé epontània, mol, servei de toc i els xuts).

Així, podem classificar els senyals que l’àrbitre pot fer, associant-les a les diferents fases del joc: quan la pilota no està en joc, quan la pilota està en moviment, associades a la melé espontània o al mol, de la melé ordenada, del servei de toc i de les faltes que es puguin haver comés.

Algunes senyals informatives 

Figures A,B,C,D,E

• A, posar en marxa el rellotge o aturar-lo i assaig o assaig de càstig
• B, xut de càstig  
• C, xut franc
• D, xut de 22 metres
• E, indica que la pilota no s’ha arribat a pressionar a la zona d’assaig i per tant no hi ha hagut assaig.

Fase dinàmica

Figures F,G,H,I

 

• F, llei de l’avantatge. Ens hem de fixar si l’arbitre ho està indicant, sense deixar de jugar.
• G, avant
• H, passada endavant
• I, obstrucció

Les variacions experimentals de les lleis

Hi ha una pol.lèmica que els darrers mesos està sacsejant el món del rugbi a quinze. I és que la IRB ha plantejat una sèrie de variacions d’algunes normes i aquestes no acaben d’agradar a tothom. Són les Experimental Law Variations o ELVs. Partidaris i detractors omplen i omplen pàgines i fan comentaris sobre els avantatges i inconvenients d’aplicar la nova normativa.

Avui veurem, una mica per sobre, que és tot aquest enrenou i que aporten -o resten, segons com es vegi- les noves normes al rugbi. La polèmica està servida. 

Per començar, aquestes variacions es van desenvolupar a la Universitat de Stellenbosch a Sud-Àfrica, després que els responsables de la IRB determinessin, arrel d’alguns partits ensopits del Mundial de rugbi del 2003, que calia fer del rugbi un joc més dinàmic i sense tantes pauses ni xuts. 

Així, les variacions proposades consisteixen en modificar una mica 5 lleis de la vintena que hi ha: la llei 6 referent als arbitres, la llei 17 del mol, llei 19 del toc i servei de toc, llei 20 de la melé i la llei 22 dels pals de racó. Val a dir que moltes de les variacions menors semblen fins i tot lògiques, no obstant, la polèmica principal sorgeix amb la llei del mol i la de la melé. 

Pel que fa al mol, amb les noves lleis es permetrà a l’equip defensor d’enfonsar-lo, la qual cosa actualment és considerat falta. Doncs ara no. Els creadors de les ELV pensen que no n’és de perillos enfonsar un mol i que no ha de ser castigat amb falta. Davanters, prepareu-vos.

Però el tema estrella és, sens dubte, la melé. Haviem vist quan parlavem del fora de joc, que a la melé es creava un espai de fora de joc, determinat pels talons dels últims homes dels dos paquets. Doncs be, ara amb les noves lleis, els backs dels dos equips s’han de situar 5 metres per darrera del taló de l’últim home:

Fixem-nos que, efectivament amb la nova llei es crea un espai de més de 10 metres, que donarà pas indubtablement a un joc molt més obert i dinàmic, quasi tant obert i dinàmic com el del rugbi a tretze. 

I aquí ve, penso jo, la comparació que és l’origen de tots els mals: el món del rugbi encara arrossega les conseqüencies de la escisió del rugbi a tretze i de quinze, de la que ja n’he parlat. I el fet de fer recul·lar els backs cinc metres enrera te un aire massa tretzista per a segons qui. Algú fins i tot augura si tot plegat, no és un primer pas per que en el futur es puguin tornar a unir els dos codis de joc.

En qualsevol cas, actualment ja s’hi han jugat algunes competicions amb les lleis modificades. Per exemple, la Super 14 de l’hemisferi sud, que inclou equips australians, sudafricans i de Nova Zelanda, s’ha jugat integrament amb aquestes lleis modificades i ja se’n poden treure algunes conclusions. Algú ha aprofitat per modificar el logo oficial de la lliga, aprofitant  la similitut fonètica de ELV i Elf. El sentit del l’humor per damunt de tot.

Personalment, no hi estic d’acord amb que el rugbi a quinze s’hagi de fer més dinàmic. Per què? Al meu parer, veure el ritual de les melés, o un mol que no avança perqué els davanters dels dos equips estan treient tota la força que poden, o veure fase rera fase, com un equip guanya terreny poc a poc i treballadament em resulta d’allò més emocionant. Si em ve de gust veure rugbi adrenalític ja tinc el rugbi a tretze, del que en sóc, ja ho sabreu, un autèntic apassionat. La diversitat sempre és positiva. 

Per acabar uns videos amb alguns exemples.

Mols derribats voluntariament:

Els 5 metres de la melé:

 

Un penalty-try per fora de joc segons les noves normes, explicat en anglés:

 

Les faltes

Durant el decurs d’un partit de rugbi es poden produir molts tipus d’infraccions. Són les anomenades faltes. Quan un jugador coment una acció il·legal i després que l‘arbitre hagi avaluat que no es pot atorgar la llei de l’avantatge per l’altre equip, s’ha d’aturar el joc i castigar la falta segons la gravetat. 

Rugbi a quinze

Per a la majoria de les faltes, l’equip no-infractor pot escollir una de quatre opcions. L’arbitre pregunta quina de les quatre es vol realitzar i el joc continua després d’executar el càstig. Aquestes quatre opcions són:

1. Xut a pals, si s’està prou a prop dels pals, es pot intentar puntuar. El que es consideri a prop o lluny depén del xutador, mireu sinó, aquest xut :  
2. Melé amb introducció de l’equip no-infractor. Normalment s’usa aquesta opció si s’està a prop de la línia de marca i cal puntuar sigui com sigui. Després d’un avant o d’una passada endavant sempre hi ha melé per a l’equip no-infractor.
3. Xut a fora amb servei de toc favorable. Aquesta opció consisteix en xutar la pilota directament a fora, sent el servei de toc favorable a l’equip no-infractor. Va molt be per avançar molts metres de cop, però cal assegurar-se de xutar a fora i després encara cal guanyar el servei de toc. Si la pilota no surt, probablement se la quedarà el contrari i el joc continuarà com si no hagués passat res. Quan parlavem de la melé espontània, haviem vist un video que avui repetirem, per veure’n l’exemple:  
4. Joc a la mà. Una manera senzilla de reiniciar el joc. El jugador que treu la falta, aproxima la pilota al peu i amb un copet ràpid (tap en anglés) posa la pilota de nou en joc. Se sol usar quan la defensa està desorganitzada després que l’arbitre hagi aturat el joc. En aquest cas però, en un partit d’uns veterans anglesos, la defensa estava ben organitzada.

Sin Bin, el racó de pensar

El Sin Bin és la zona on s’expulsen temporalment els jugadors que han comés una infracció per joc perillós o joc brut. Després de 10 minuts poden tornar al joc. Quan a un jugador se li mostra una targeta groga, vol dir que ha d’anar al sin bin. Una targeta vermella és una expulsió sense dret a tornar al camp.

 

Faltes més comunes

Algunes de les faltes que es poden veure sovint a la fase dinàmica són, entre d’altres, l’avant i la passada endavant, placatges il·legals, no deixar anar la pilota inmediatament després d’haver estat placat, placatges sobre jugadors que no tenen la pilota, obstruir a jugadors adversaris impedint-los que plaquin el company nostre amb la pilota o estar en fora de joc i voler intervenir en la jugada.

Les fases de conquesta tenen faltes especifiques associades, com per exemple, no afegir-se correctament a un mol, melé o melé espontània, o enfonsar de forma voluntaria un mol o melé.

Rugbi a tretze

Al rugbi a tretze, tot és més senzill. Quan es produeix una falta: o be es xuta a pals o be es pot reiniciar ràpidament el joc amb un tap. També es pot xutar endavant i a fora per tal de reiniciar amb un tap  des de l’alçada per on ha sortit la pilota -deu metres endins del camp. De nou, és molt important que la pilota surti a fora realment. Com sabrem, al rugbi a tretze no hi ha servei de toc i en els casos de xuts a fora per faltes tampoc.

Si un jugador comet un avant o una passada endavant es fa una melé.

Moltes faltes del rugbi a tretze són idèntiques a les del rugbi  a quinze: obstrucció, placatges alts, placar a jugadors sense pilota, fora de joc. Però n’hi ha de diferents, com per exemple, no retirar-se els 10 metres reglamentaris després de cada placatge.

Al tretze també hi ha targetes grogues i vermelles, tot i que, a les lligues de l’hemisferi sud, no n’hi ha de grogues. Allà l’arbitre aixeca les dues mans, ensenyant els deu dits per indicar els deu minuts que el jugador es passarà al sin bin.

Com es llegeix la classificació de rugbi?

Fa un temps vam veure com es puntuava als partits de rugbi a quinze i de tretze. Avui veurem més puntuacions, però les de la classificació.

Normalment els campionats de rugbi consten de dues fases, una fase regular, amb partits a casa i a fora, tots contra tots i amb  un sistema de puntuació concret i una segona fase, on els millors equips de la fase regular s’enfronten en el.liminatòries per determinar el vencedor final.

Classificació al Rugbi a XV

El sistema de puntuació més acceptat per les fases regulars dels diferents campionats del món de rugbi a quinze, és el de punts de bonus. 

Aquest sistema, que es va proposar per primera vegada al National Province Championship de Nova Zelanda, l’any 1995, i que es popularitzà a nivell mundial a partir del Mundial de rugbi del 2003, consisteix en que, a banda dels punts per guanyar o empatar un partit, es poden aconseguir punts extres, que se sumen als primers, tot premiant el treball defensiu o ofensiu fet per un equip.

Per un cantó hi ha els punts per guanyar o empatar. Aquest sistema atorga 4 punts a l’equip vencedor o be, 2 punts per a cada equip en cas d’empat. Si un equip perd no guanya cap punt per aquesta via.

Per altre banda, es pot sumar un punt extra si s’aconsegueixen, durant el partit, 4 assaigs o més, tant si després es guanya com si es perd i, en el cas que es perdi, encara es pot aconseguir un punt més si la diferencia és de 7 punts o menys. Es a dir que un equip pot guanyar 2 punts, tot i perdre el partit o un altre es pot endur fins a 5 punts, si guanya i marca, a més, molts assaigs. 

Naturalment, el sistema de puntuació no és una norma rígida i pot variar segons les diferents federacions. Per exemple, enguany tinc entés que la Federació Francesa de Rugbi ha introduït una variant a aquest sistema que no permet a l’equip que perdi d’endur-se el punt de bonus per aconseguir 4 assaigs o més i, ara que hi penso, el famós torneig de les 6 nacions, no té sistema de punts de bonus, sinó que atorga 2 punts per victòria i només un punt en cas d’empat.

Rugbi a VII o sevens

Alguna vegada hem comentat que el sevens és molt similar al rugbi a XV, però amb un joc molt més obert i ràpid i per tant més propens a que hi hagi molts assaigs. No s’usa, en general, el sistema de puntuació per bonus, sinó que es fa servir el de 2 punts per victòria i un per l’empat.

Rugbi a XIII

La majoria de les competicions no usen el sistema de punts de bonus, per exemple, la Super League no ho fa, sinó que com en el cas del sevens, s’atorguen dos punt per la victòria i només un en cas d’empat.

No obstant, enguany les lligues inferiors angleses, han adoptat el format 3-2-1, és a dir, 3 punts per victòria, 2 punts en cas d’empat i un punt en cas de perdre per 12 o menys punts, l’equivalent a tres assaigs (de 4 punts, com sabrem).

     

 

El fora de joc

Avui veurem, una mica per sobre, el fora de joc del rugbi a quinze.

Per entendre’l, en general, podem pensar que la pilota defineix una línia imaginària paral.lela a la del mig camp, que el divideix en dues parts. Si un jugador atacant es troba per davant d’aquesta línia està fora de joc, però això no vol dir que el joc s’aturi per falta. El jugador no ha d’intervenir en la jugada i ha d’intentar tornar a posar-se en joc.

Al rugbi, però, cal distingir tres situacions possibles durant el joc. Totes tres amb la seva particular forma per al fora de joc.

Fase dinàmica

D’una banda, la fase dinàmica, que és quan la pilota està en moviment i en possessió d’un equip, principalment durant el joc a la mà i on, efectivament la pilota defineix la línia de fora de joc. En aquest cas, un jugador que estigui per davant de la pilota, fa ben poca feina, doncs si intervé en la jugada, probablement el castigaran amb falta per obstrucció o si un company li passa la pilota, llavors serà una passada endavant. Els jugadors atacants sempre s’han de situar per darrera de la pilota.

Moltes vegades haurem vist com un jugador efectua un ciri o un xut a seguir durant la fase dinàmica. En aquests casos, només els jugadors que estaven darrera del xutador estan en joc. 

Els que estaven davant del xutador estan fora de joc encara que la pilota els depassi i mentre la pilota sigui a l’aire, el xutador -o algún jugador que estigui en joc- pot posar-los en joc de nou si es desplaça endavant fins a situar-se a la seva alçada -o també els que estan fora de joc poden recul.lar fins on està el xutador.

Es a dir, quan un jugador xuta la pilota endavant, mentre no la toqui un jugador contrari, la línia de fora de joc la defineix ell. Per això la majoria de vegades que un jugador xuta la pilota, automàticament comença a correr cap endavant,  per posar en joc els seus companys.

Fases de conquesta

Per contra, hi ha les fases de conquesta, que són aquelles situacions en que la pilota encara no és de cap equip i tant pot ser guanyada pels uns com pels altres. Per exemple, la melé i melé espontània o el servei de toc són fases de conquesta. En aquests casos però, no és la pilota la que regeix el fora de joc, sinó que es crea un espai imàginari per al fora de joc. Fixem-nos que el mol, tot i semblar una fase dinàmica, té espai de fora de joc, enlloc de línia de fora de joc i per tant es considera fase de conquesta.   

Fora de joc durant la melé. Els talons dels terceres línies centrals dels dos equips defineixen l’espai de fora de joc.

Fora de joc durant el mol o la melé espontània. De nou, els talons dels jugadors més endarrerits definexen l’espai de fora de joc.

Fora de joc durant el servei de toc. L’espai es de 20 metres, 10 a banda i banda de la línia de servei de toc. Només els davanters i el mig de melé (9) poden estar dins l’espai. Els altres backs han de ser fora.

Xuts amb pilota morta

Hi ha una tercera situació on també es pot estar fora de joc, que és durant els xuts on la pilota és morta. Aquest casos són tots aquells en que el xutador efectua el xut, amb el joc aturat, per exemple, un xut de càstig per una falta, o un xut de transformació per un assaig, o un xut franc per una parada al vol o el mateix servei de centre.

La defensa s’ha de situar en aquests casos a una certa distància del xutador, o dins la zona de marca, en el cas dels xuts a pals.

 

El fora de joc explicat per TV5Monde.

Llei oficial del fora de joc del rugbi a quinze, explicada amb molts més detalls.

La melé espontània

Una melé espontània es produeix quan la pilota ha quedat deixada a terra, generalment després d’un placatge o mol enfonsat involuntàriament i hi ha com a mínim un jugador de cada equip que, estant d’empeus voldrien fer-se amb ella.

Els jugadors que estiguin al terra en començar la melé espontània no poden intervenir-hi. Només els que estan drets poden i, sobretot, la pilota no es pot tocar ni agafar amb la mà. Si algú ho fa l’arbitre li assenyalarà falta. A una melé espontània, la pilota només pot ser rasclada amb el peu, per obtenir-ne la possessió. 

Els companys d’ambdos equips es poden afegir a la melé espontània, però només si ho fan ordenadament i entrant des del darrera de l’últim home. No s’hi val entrar pels costats, ni en diagonal. Els arbitres també ho castigaran amb falta. 

Generalment l’equip que afegeix més jugadors a la melé espontània acabarà aconseguint la pilota, doncs faran més força per apartar o, literalment, netejar de jugadors rivals la pilota.

Només es podrà agafar la pilota un cop hagi estat rasclada i control.lada, i es trobi al cantó dels jugadors que l’han guanyat. Normalment a una melé espontània, la pilota va sortint poc a poc de dins de la munió d’homes a mida que va sent rasclada.  

Les melés espontànies passen molt sovint al rugbi. Molts equips forts tenen una forma d’avançar basada en la melé espotània i sortir ràpidament tant pel costat tancat com per l’obert, tot i anant a buscar el següent placatge i melé espontània. Així fins arribar a la zona d’assaig.

La melé espontània al Petit cours de rugby, en francés.

Llei oficial de la melé espontània, aquí. 

I finalment, no em puc estar de posar un video amb la contundència dels All-Blacks, a l’hora d’afegir-se a les melés espontànies:

Per cert, fixeu-vos com l’arbitre otorga la llei de l’avantatge, tot dient: Advantage Blacks!, ja que un jugador irlandés ha posat la mà per tocar la pilota. Observem com després atura el joc perqué la sortida dels All-Blacks no li ha semblat prou favorable. En aquest cas, els All Blacks han decidit que la falta la resoldran amb un xut franc directe a fora amb servei de toc favorable, però podrien haver escollit altres opcions. Això de les faltes i com es juguen però, ja ho veurem un altre dia amb més detall. 

llei de l’avantatge

Quan es cometen determinades faltes lleus, si l’equip no infractor es fa amb la pilota i segueix jugant, l’arbitre assenyala avantatge. Després d’un cert temps, si la jugada següent ha estat favorable, l’arbitre assenyalarà la fi de l’avantatge d’aquella falta anterior. En canvi, si la jugada no es prou favorable, l’arbitre aturarà el joc i en castigarà la falta.

El temps que el joc està en mode situació d’avantatge depén del criteri de l’arbitre. A les retransmissions esportives s’acostuma a assenyalar a la pantalla quan el joc està en mode d’avantatge, doncs és molt probable que l’arbitre aturi el joc en qualsevol moment, si veu que la jugada no prospera.  

Llei de l’avantage del rugbi a XV

 

[Actualització] Al rugbi a XIII també existeix la llei de l’avantatge. Exactament igual que al XV: es deixa seguir el joc i només s’atura el joc en cas que la següent jugada no afavoreixi l’equip no-infractor.

El mol

Un mol es produeix quan al jugador que porta la pilota se li agafen, com a mínim, dos jugadors, un de cada equip. Els companys del portador empenyen el conjunt per fer avançar el mol i els defensors ho fan per aturar-lo o fer-lo retrocedir. 

El mol és com una mena de melé en moviment, on el portador de la pilota, de vegades està tant fortament agafat que no té opció de moure’s, sinó és per la força que fan els altres jugadors.

El mol és una fase dinàmica del joc que s’acostuma a formar després d’un xut de l’equip contrari, sovint el xut de servei de centre o després d’un servei de toc. 

Aquí un senyor mol que acava amb assaig dels d’Escòcia:

servei ràpid

Quan la pilota surt del terreny de joc, enlloc de fer el servei de toc normal, que vam veure l’altre dia, un jugador pot fer un servei ràpid, és a dir, sense esperar que es formi l’alineament del servei de toc.

Això sí: només es pot fer sempre i quan la pilota no l’hagi tocat ningú i no hi hagi cap jugador de l’altre equip allà mateix demanant-li l’alineament a l’arbitre. El llançament que el jugador faci ha de ser de, com a mínim, cinc metres, és a dir, ha d’arribar a la primera línia discontinua paral.lela a la línia de banda.   

Fixem-nos en aquest video, que van posar a Rugby Dump fa un temps, que acava amb un servei ràpid i assaig. Un jugador de l’equip contrari fa un xut de represa des dels 22 metres. El jugador que reb la pilota, molt hàbilment, planta el seu peu a la línia de toc, fet que fa que tot ell es consideri que està fora del camp i per tant provoca que la pilota hagi sortit, també, directament a fora -i sense botar abans dins del camp. Per tant el xutador no ha guanyat terreny i a més el servei de toc s’ha de fer a l’alçada des d’on s’ha xutat. 

El jugador murri, llavors corre per la banda fins arribar a l’alçada del xutador i com que cap contrari demana alineament, sinó que tots estan badant, efectua el servei ràpid que acava amb l’assaig.     

Servei de toc

Quan la pilota surt del terreny de joc pels laterals, el joc s’ha de reiniciar amb el servei de toc, que és com s’anomena al servei de banda del rugbi.

Haurem vist alguna vegada com, en el servei de toc, els jugadors dels dos equips es disposen al.lineats els uns davant dels altres perpendicularment amb de la línia de banda, mentre un altre, des de fora del terreny de joc els llença la pilota, just pel mig de les dues línies. 

Doncs be, avui veurem una mica per sobre com funciona aquesta part del joc:

Per començar, val a dir que només que la pilota toqui la línia lateral ja es considera que ha sortit del camp. També és fora si el que porta la pilota toca la línia, ni que sigui una mica, o be si un jugador ha estat empés o arrossegat a fora. La pilota passa a ser de l’equip que no la tenia.

Seguim. El servei de toc el realitza l’equip que no tenia la pilota, que a més, té l’avantatge de saber el tipus de passada que farà -curta, mitja o llarga- i per tant té moltes més probabilitats de guanyar-ne la possessió, però amb tot, l’equip contrari també pot obtenir-la, si sap llegir be el tipus de servei es farà.  

En el rugbi és molt important que la pilota estigui ben lluny de la pròpia zona d’assaig i per això, si un jugador es troba a prop de la seva zona de marca i els contraris el pressionen, el que farà probablement serà xutar la pilota directament a fora, el màxim de lluny, malgrat que se’n perdi la possessió.

xut -tàctic- a Touche

Si un jugador vol xutar la pilota cap a fora per guanyar terreny, jugada tàctica molt emprada, cal que tingui en compte si es troba per davant o per darrera de la pròpia línia de 22 metres. Si es troba per darrera, és a dir, entre la zona de marca i la línea de 22, en xutar a fora, allà per on la pilota hagi sortit és per on s’efectuarà el servei de toc.

En canvi, si es troba per davant de la línia de 22, en xutar a fora, la pilota ha de botar abans a dins del terreny de joc i després sortir, per qué el servei de toc es faci des del punt de sortida. Si no bota abans dins de terreny de joc, el servei de toc es farà des d’on el jugador havia xutat, i per tant no haurà guanyat gens de terreny.

Jugadors que intevenen al servei de toc

Si ens fixem en els jugadors que estan a l’alineament del servei de toc, veiem que són els davanters, que ja haviem vist com es disposaven a la melé, anteriorment. 

El jugador que efectua el servei és el talonador(2).

Els jugadors 4,5 i 8, és a dir els dos segones linies (4 i 5) i el tercera línia centre ( 8 ) són els especialistes en saltar per capturar la pilota.

La resta, o sigui, els dos pilars (1 i 3) i els  terceres línies ala ( 6 i 7 ) són els que ajuden als saltadors, en el que es coneix com l’ascensor, acció que acostuma a ser bastant espectacular per l’alçada que poden arribar a assolir. 

El mig de melé(9) es situa per darrera dels seus homes i segons la jugada servirà per connectar una passada cap a la resta backs, que s’han de situar 10 metres per darrera de la línia d’al.lineament.

Per acabar, aquí teniu la llei que regula els serveis de toc, i un video en francés molt explicatiu sobre el tema.