En Samaranch, la FCR i el Rugby Olímpic

Després de la eufòria de la setmana passada quan el Rugby a VII o Sevens va ser acceptat com a esport olímpic (video), la Federació Catalana de Rugby tenia previst d’oferir un partit d’exhibició per a demà dissabte 17 d’octubre, que havia d’enfrontar la Selecció Catalana de Rugby amb un combinat del Rosselló.

En aquest partit s’hi havia convidat la il·lustríssima figura del president honorífic del COI, en Juan Antonio Samaranch però, com sabreu, el President va sofrir un desmai i malauradament no hi hauria pogut assistir. Aquest fet ha provocat que la FCR hagi ajornat el partit per tal que es pugui disputar quan en Samaranch estigui del tot recuperat.

Tots sabem que en Samaranch ha fet molt per l’esport espanyol i català, però deixeu-me que no deixi de sorprendre’m que la FCR l’hagi convidat i sigui tant condescendent amb ell i amb el seu estat de salut. De tots és conegut el seu passat falangista i doncs, no cal anar gaire lluny per veure’l amb el braç aixecat al costat del General Franco.

Em sobta doncs, que una federació com la Catalana de Rugbi, que és capaç de moure cel i terra i anar als tribunals de Paris a defensar els seus drets inherents com a federació fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur, i que li varen ser presos de forma il·legal pel regim franquista, ara tingui aquests detalls amb algú que, precisament, va formar part d’aquella maquinària totalitària.

A que pot respondre aquesta aparent contradicció? Potser ho hauríem de preguntar a la FCR, però jo em suposo que aquest acostament a en Samaranch és debut a que és un personatge que d’alguna manera pot influir en els diferents estaments espanyols, tant de l’esport en general com del rugbi en particular. M’explico:

Com que el rugbi ja és olímpic, és evident que aviat hi haurà una pluja de subvencions de l’estat per tal d’afavorir el ple desenvolupament del rugbi espanyol. És fàcil preveure que aquestes subvencions no repercutiran gaire en el rugbi català, donat que les relacions entre la Federació Espanyola de Rugby i la FCR, encara estan sota mínims.

Així doncs, potser cal algú que pugui catalitzar aquestes relacions i si en Samaranch és aquesta figura catalitzadora i s’aconsegueix que actuï en defensa del Rugby Català, doncs endavant. Si a més actua en favor de la FCR pel que fa al seu reconeixement internacional, per no dir que com a President Honorific, també podria intercedir per tal tornar a la Carta Olímpica anterior a juliol de 96, que permetia a les nacions sense estat de participar les Olimpíades, molt millor.

Potser és massa feina per algú que ja no té prou energies, però seria una bona manera de redimir el seu passat falangista, quedar en pau amb el poble català i potser amb ell mateix, tot just abans no li arribi l’hora de mirar enrere i veure que podia haver fet alguna cosa més digna pel seu poble.

En qualsevol cas, els amants del rugbi estem d’enhorabona per la inclusió del Sevens al circuit olímpic.

Barcelona Sevens 2009

Els passats 23 i 24 de maig es va cel·lebrar el Barcelona Sevens. Després del gran èxit del torneig del 2008, amb la participació de 20 equips representatius de 5 nacions, més de 14 hores de rugby, 1500 litres de cervesa consumida i un gran ambient festiu, no podia faltar l’edició del 2009, dedicada com sempre a la memòria d’en Santi Otero.

Amb Barcelona, la ciutat mediterrània per excel·lència, com a marc incomparable i en unes instal·lacions esportives situades en un lloc privilegiat, van ser dues jornades inoblidables per a gaudir de la FESTA, del SOL, i per suposat, del RUGBY, en un ambient de diversió durant les 24h del dia.

El fotògraf amic, Jordi Montraveta, hi va ser per cercar-hi algunes bones imatges per al projecte de fotografia de Rugby Català.

(c) Imatge propietat de Jordi Montraveta

Rugbi a VII català

Pel que sembla el rugbi a VII o Sevens s’està establint definitivament com a complement del rugbi català. El Sevens, per als que no vulgueu llegir-ho de la viquipèdia -que per cert, encara no n’existeix l’entrada en català- és bàsicament com el rugbi a 15, però jugat només amb set jugadors. Com veiem, la diferencia és de vuit jugadors, que s’han eliminat del terreny de joc.

Aquests 8 jugadors eliminats del 15, no són uns de qualsevols, són els anomentats davanters (per cert, m’encanta poder fer la meva primera referència al nou flamant diccionari de rugbi del Centre de terminologia ). 

Seguim. Els que es queden al terreny són la resta. Aquí els del termcat, però, em fan una mala jugada, ja que en anglés tenim una paraula per designar-los genèricament: backs, els homes del darrera, però en català se l’han descuidat. No podem anomenar-los darrers perqué coincideix amb el nom de l’home més endarrerit, ni molt menys defenses perqué en rugbi els defenses són tots els de l’equip que no té la pilota. Com els anomenem, doncs? Be, suposo que podrem dir igualment darrers, sempre i quan ho tinguem clar.

Perdó. Seguim. Recentment s’ha creat una entitat que promourà aquest esport a Catalunya, tal i com es publicava fa poc a rugbycatalà.org. És una bona noticia ja que per jugar a rugbi a set cal estar molt, però molt, però que molt en forma i per tant, els jugadors que ho intentin segur que milloraran el seu nivell, tant físic com técnic.

Us deixo un video que ho demostra, dura uns cinc minuts, però és tot un éxtasi. Disfruteu-ho, però no en hores de feina.