Comunicat de la Federació Catalana de Rugby en relació a la Sentència dictada a París el 10/09/10 denegant la seva condició de membre fundadora de la FIRA l’any 1934.

[via Rugby.cat]

Barcelona, 13/09/2010.

La Cort d’Apel·lació de París, en Sentència de 10 de setembre de 2010, ha desestimat les pretensions de la Federació Catalana de Rugby (FCR) de ser reconeguda com a fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA).

La Sentència no posa en dubte que la FCR va ser una entitat existent des de 1922 i que alhora fou fundadora de la FIRA, atès que així consta a l’acta de constitució d’aquesta a París el 2 de gener de 1934, tant mateix considera que des del decret 24 de febrer de 1941, dictat pel règim franquista, la representació d’Espanya en l’àmbit esportiu fou atribuïda solament a la Delegación Nacional de Deportes, concloent que la nova constitució de la Federació Catalana de Rugby l’any 1983, a l’empara de la nova regulació de la Generalitat de Catalunya de 13 d’abril de 1981, no és la recuperació d’una entitat prèvia o temporalment suspesa sinó la creació d’una nova entitat sense identitat jurídica amb la fundada el 1922, circumstància que no li permet reclamar els drets que hagués pogut ostentar per la seva condició de membre fundador de la FIRA.

La Federació Catalana de Rugby es referma en els seus orígens, que es remunten a fa gairebé noranta anys. Reivindica com a propis el compromís, l’esforç i el treball dels forjadors del rugby català com el Sr. Baldiri Aleu o el primer president de la FCR el Sr. David Cuyàs, així com de les entitats que en formaren part des del primer moment, la Unió Esportiva Santboiana, el Club de Natació Barcelona i també el mateix Futbol Club Barcelona.

Constatem a través de la present Sentència que la pretensió de les diferents federacions catalanes d’esdevenir reconegudes internacionalment esdevé una lluita sovint estèril, que si té una utilitat és només la de refermar la necessitat que Catalunya resolgui d’una vegada per totes, amb llibertat i dins el seu legítim àmbit de decisió pròpia, allò que malgrat ser de justícia li és negat per tercers.

La Federació Catalana de Rugby fa avinent també el seu agraïment pel suport constant rebut de la Generalitat de Catalunya i especialment de la Secretaria General de l’Esport, així com de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, refermant el nostre compromís amb el rugby de Catalunya i amb tots els valors que representa.

Ignasi Planas.

President de la Federació Catalana de Rugby.

Podeu llegir la sentència en el link de sota.

Sentència París apel·lació

Casualitat…o no

No sé si és casualitat o no, però només un parell de setmanes després del Catalunya-Suècia del passat mes de febrer, el president de la federació sueca de rugby, Lars Olsson,  deixava el seu càrrec, en el que s’hi havia estat 14 anys, i el substituïa la Stina Lejonhuwud.

I és que vist el peu que calcen els de la FIRA-AER al respecte de la participació dels seus equips nacionals a esdeveniments on hi sigui present la Selecció Nacional Catalana de Rugby, no m’estranyaria gens que Olsson hagués donat el vist-i-plau al partit, aprofitant que ja sabia que deixaria el càrrec i no s’hauria  doncs, d’enfrontar a les represalies (presumptament, és clar) .

Sentència propera

Pel que fa  a la sentència de la Cort d’Apel·lació de Paris, l’Ignasi Planas, president de la FCR, declarava la setmana passada al Tarragona21, en el marc del Campionat d’Espanya de  seleccions territorials “B” —que per cert, va guanyar la catalana— que el proper 4 de maig serà el dia en que és resoldrà la qüestió.

Certament, els demòcrates tenim fe en que els jutges francesos no donin validesa a la justícia franquista, que va anorrear la FCR del panorama internacional. Tot i així, les conseqüències d’una sentència favorable a la federació catalana no són gaire esperançadores, tal com apuntava el mateix Planas.

Potser és per aquest motiu que des de fa un temps, les relacions amb l’espanyola han “millorat” força i ara fins i tot  s’organitzen campionats territorials…

Catalunya, Suècia i Rugby

La setmana passada l’Adam Majó va fer una reflexió sobre el significat de les seleccions nacionals de rugby i sobre la catalana en particular amb la que estic tant d’acord que us la deixo aquí  resumida (amb el seu permís es clar). Per cert he afegit el seu bloc Xuts a Pals als enllaços.

[…] En el Rugby hi ha una forta tradició de partits entre equips que representen països, o conjunts de països, o províncies, o estats, o cossos de l’exèrcit, o convidats escollits, desproveïts de reconeixement oficial i organitzats de mutu acord, sense la mediació de cap organisme internacional.  Quan els All blacks, per exemple,  venen de gira a Europa els partits que juguen no els classifiquen per anar enlloc ni els fan mereixedors, en cas de guanyar, de cap títol especial, i, malgrat això, omplen estadis i els encontres compten amb la mateixa emoció i intensitat que si responguessin a un campionat reglat.

En el fons preval la idea que no hi ha partits amistosos, en tots cal esforçar-se al màxim per la victòria, però, alhora, tots ho són, perquè  compartir el terreny de joc i el tercer temps és, en si mateix, un acte d’amistat. Des d’aquest punt de vista, no lluitar com si t’hi anés la vida per la victòria, durant els 80 minuts de joc, no es considera acceptable, però donar excessiva importància a aquesta mateixa victòria, o derrota, un cop l’arbitre ha xiulat el final, està, també, del tot fora de lloc.

Dic tot això perquè seria un error que algú confongués els partits que juga l’equip de Catalunya de Rugby, com el d’aquest diumenge passat contra Suècia,  amb la costellada de la selecció catalana d’altres esports. La importància i la significació de les diferents competicions no són comparables. I per això mateix, mentre lluitem, perquè hi tenim dret, per la readmissió de la FCR com a membre de ple dret de la FIRA, no hem de veure aquests partits concertats com un trist succedani de la competició oficial, sinó com la oportunitat de bastir un equip que ha de representar la Federació i el país i que ha de ser molt més que una simple selecció puntual de jugadors, per esdevenir un a formació amb un estil de joc determinat, amb uns lideratges consolidats i amb un treball  constant i de repartit al llarg de la temporada. Aquesta llibertat alhora d’establir encontres internacionals pròpia del Rugby, permet, també, fer extensiva la convocatòria a catalans que no provenen de les quatre províncies estrictes, sinó, per exemple, de la comarca del Rosselló.

En aquest sentit, malgrat el resultat final (17-24), el que vam veure diumenge a Sant Boi, tant sobre la gespa com a la graderia, camina en la bona direcció.

Adam Majó
17/02/2010

Torna el XV de la ginesta

La selecció nacional catalana de rugby no trepitjava un camp de rugby des de feia uns quants anys. Aquest passat diumenge però, ho va tornar a fer per enfrontar-se a la selecció nacional sueca en partit amistós i, tot i estar composada pràcticament per jugadors sub-23 i sub-25 i haver fet només tres entrenaments previs al partit, va fer un paper molt i molt acceptable.

(c) Ernesto http://www.ernesto67.com

El resultat final, 17 a 21 pels suecs, ens va deixar amb la mel a la boca, ja que als últims instants semblava que es podia aconseguir l’assaig que ens hagués donat la victòria, encara que, ben mirat el sol fet d’haver pogut jugar ja és tota una victòria, sobretot perquè existeix una norma no escrita que no ens permet jugar gaires partits internacionals, a causa del litigi que manté la FCR amb la FIRA pel seu reconeixement i readmissió com a membre fundador.

(c) Jordi Montraveta http://www.jordimonty.com

Partits com aquest però, ens mostren que seria possible, en un futur no gaire llunyà, de poder competir sense complexes pel ranking IRB amb altres seleccions nacionals. El miler de persones que van ser al camp diumenge passat poden donar fe que aquesta jove selecció, amb esforç i coratge, pot arribar a ser l’autèntic XV de la Ginesta que estàvem esperant.

(c) Jordi Montraveta

Us deixo amb un recull d’articles sobre el partit:

El Punt 14/02/2010 i El Punt 13/02/2010

Vilaweb

La Lleganya

Rugby.cat

Àlbum  de fotos de Rugby Català

I per acabar, un video de la UFEC TV:

Imprescindible

Les noies del rugby català no es queden a casa

M’alegra saber que tot i els darrers episodis de joc brut patits pels petits representants del rugby català, encara queden ànims per organitzar sortides a Europa i donar la cara com cal.

En aquest cas, les noies del XV Català van anar cap a Holanda, al Watersman Stadium d’Amsterdam per enfrontar-se a la selecció holandesa i van fer un paper més que digne.

Crònica del partit, aquí.

Efectes col·laterals

A l’entrevista a l’expresident de la Federació Catalana de Rugby a Catalunya Ràdio, hi ha un moment en que s’esmenten una sèrie d’efectes col·laterals al fet d’haver portat a judici a la FIRA-AER per la internacionalitat del rugby català.

No han passat ni dues setmanes d’ençà i en tornem a tenir una mostra d’aquests efectes col·laterals. Ras i curt, la Federació Francesa de Rugby (FFR) ha denegat, sense cap explicació raonable, el permís per que les seleccions catalanes cadet i infantil puguin participar al torneig A l’Ouverture 2009, de la ciutat de Vienne,  a Lyon.  

Val a dir que els equips inscrits en aquest mundialet infantil i juvenil, pertanyen a diferents estats però, tret del de  Geòrgia, cap altre equip és representatiu del seu estat. Per tant i per aquesta raó, no es pot entendre quin motiu hi pot haver per excloure’n els nens catalans, si no és que la consigna ha arribat des de la pròpia FIRA-AER.

Però parlem clar: el que ha originat aquesta exclusió dels nostres nens, penso jo, és precisament la presencia de l’equip georgià. M’explico: Geòrgia té una de les seleccions absolutes més fortes, i amb diferencia, dins de la FIRA-AER. És la joia de la corona per a l’organisme europeu.

Així doncs, un partit entre Catalunya i Geòrgia, encara que sigui de nens a un torneig regional, no podria ser acceptat de cap manera per aquest organisme, que d’altre banda, recordem que la seva junta directiva segueix envaïda dels personatges més impresentables del rugby espanyol.

Per la seva banda, la federació francesa tampoc no s’hi haurà pas volgut mullar davant la pressió exercida per la FIRA-AER d’excloure els nens catalans i, de fet, dubto molt que mai ningú s’hi vulgui mullar. Potser Escòcia, o algun altre país amb certa sensibilitat identitària.

Solucions? Jo en veig tres de molt clares:

D’una banda podem seure i esperar que algun jutjat ens reconegui internacionalment, de  nou, la qual cosa encara trigarà uns quants anys.

També podriem començar a canviar de codi de joc i aprofitar que la Federació Europea de Rugby a XIII sí que ens té reconeguts, i per tant, podriem mirar de portar els nostres nens a events com el que es farà properament a Murrayfield, aprofitant el Magic Weekend de la SuperLeague.

La tercera opció que ens queda per sortir d’aquest cul-de-sac, és tirar pel dret i signar la Iniciativa Legislativa Popular que promou la creació de l’Estat Català.

Certament, molts comencem a creure que aquesta és ja, l’única via que queda.

 

Els millors anys de la nostra vida

Interessant entrevista al ja ex-president de la Federació Catalana de Rugby, en Xavier-Albert Canal, al programa de Catalunya Ràdio, Els millors anys de la nostra vida, amb Bernat Soler.

Aprofitant que ara ja no és el president de l’entitat que gestiona el rugby català, en Canal ens dóna alguns detalls de la croada pel reconeixement internacional com a socis fundadors, que aquests darrers anys s’ha estat duent a terme.

Trobo molt  interessant com explica el suport rebut per part del nostre Govern.  Sobre el paper, tot a favor, però a l’hora de la veritat, aquest suport  hauria d’haver estat més ferm i determinant.

De vegades em penso si departaments com aquest de Projecció Internacional són realment operatius o si són més aviat aparadors de fireta que només serveixen per donar subvencions, però que s’arronsen quan cal prendre decisions operatives.

Us deixo amb l’àudio (20 minutets)

Els millors anys de la nostra vida, Catalunya Ràdio, 20/03/2009

La ginesta catalana

Ja feia uns dies que em preguntava perquè la ginesta és la flor del rugby català. Després de rebuscar per tot arreu n’he trobat alguna informació a l’hemeroteca de La Vanguardia. Es tracta d’una carta del nostre benvolgut Jordi Homs, que en aquella època era del Comité de Comunicació de la Federació, en resposta a un article d’en Quim Monzó, que havia publicat un temps abans. 

Sembla ser que arran del partit disputat a l’estadi Olímpic entre Catalunya i la República Txeca, el dia 6 d’abril del 1995, es va dissenyar un escut, amb l’ajut de l’heraldista Armand de Fluvià, que algun dia pogués integrar tots els jugadors de les terres de parla catalana.

 

Suposo doncs, que es va escollir la ginesta perquè és força abundant a casa nostra, tot i que potser també podria ser pel poema que en Joan Maragall va dedicar a la planta… 

La ginesta        

La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.

 

…potser algú ens pot donar un cop de mà per treure’n l’aigua clara.

Fotos del rugby català

Ara feia un temps que no escrivia res al bloc. Deixant de banda aquest horrible mes de gener ple de paracetamol, xarops per a la tos i d’altres pastilles antigripals, tot just començo de nou a posar-m’hi.

Per començar, i directament de les mans d’un vell conegut, ens arriba aquest magnífic recull de fotografies de diferents partits del rugby català fetes per 4 fotògrafs professionals.

 Enhorabona a tots quatre. Realment bones aquestes fotos.

El regal d’aquest Nadal

Sembla que ja són a la venda les samarretes oficials i altres complements de la Selecció Catalana de Rugby. De fet el model quatribarrat, aviat serà una peça de col·leccionista, doncs tinc entés que el retiren i que s’estan pensant de fer-ne un de nou.  

A veure si també posen a la venda el model amb el que la selecció ha jugat alguns partits darrerament, menys llampant i per tant més portable fora dels terrenys de joc. I és que per molt que senti els colors, no m’hi veig amb el model quatribarrat anant a comprar el pa.

M’ho apunto per demanar-li al Tió de Nadal.

Feliç aniversari… als tribunals

Avui 9 d’abril, tot just fa 74 anys que la Federació Catalana de Rugbi signava a Paris, conjuntament amb d’altres, el document constitutiu de la Federació Internacional de Rugby Amateur.

Com diu el meu bon amic tretzista “vuit dècades després encara ara el rugbi català és als tribunals per reclamar el seu reconeixement internacional davant la pressió espanyola”.

I és que el procés de readmissió de la Catalana a la Internacional està immers en un llarg i penós procés judicial a Paris, defensat pels advocats de la plataforma de les seleccions catalanes.

Paradoxalment, la federació catalana va ajudar a l’espanyola a formar part d’aquella reunió constitutiva de Paris, doncs des del gener d’aquell any la catalana ja n’era membre de facto. Només un petit temps més tard, la catalana era expulsada del panorama internacional i, naturalment no cal dir quina fou la federació instigadora de la expulsió.

Una curiossitat: a la web de la federació internacional, a l’apartat d’història encara s’hi fa esment, potser per error, a alguna cosa anomenada Catalunya com país fundador. Aprofitem a mirar-nos-ho mentre no ho netegin…

Podeu veure una noticia sobre el procés apareguda a Mundo Deportivo el 14 de setembre de 2007 aquí.