El Lipdub per la Independència de Vic

M’ha semblat fantàstic el Lipdub per la Independència que es va enregistrar a Vic fa uns dies. Rècord mundial de participació i a més, està tenint moltissimes visites al youtube. I és que es pot dir més alt però no més clar: Independència Ja! 

I perquè no em digueu que aquest video no té a veure amb el rugby, hi he trobat, mig amagat, el petit mol que van fer els Crancs de Vic. A veure també si el trobeu…

La primera pel·licula de la teva vida

Interessant iniciativa del grup de criança mamaGuinarda que ha aconseguit arribar a un acord amb el cinema Icaria per tal que les mares amb nens també puguin anar a veure les pel·lícules de la cartellera.

La sala té els llums apujats i el so s’abaixa considerablement per tal de no molestar les criatures. A la sessió de divendres passat, ves per on, la pel·lícula escollida va ser Invictus.

Que consti que no hi vaig tenir res a veure en l’elecció, però deu ser premonitori que la nostra petita hagi vist l’ovalada la primera vegada que va al cinema, oi?

Rugbi sobre glaç

[vist la  setmana passada a El Bloc carabassa]

Des de fa vint-i-sis anys, el personal neozelandès i nord-americà de les bases McMurdo i Scott, a l’Antàrtida, juguen al març un partidet de rugbi.

Cal dir-ho? L’equip nord-americà, en vint-i-sis anys, no ha anotat mai…

Humor anglès

[Vist fa uns dies a Total Flanker]

Ha estat als titulars de les principals publicacions de rugby d’aquest estiu. El patètic cas de la sang falsa a cal’s Quins ha omplert rius de tinta i ha generat mil tertúlies d’estiu.

Per això, ara que ja ens n’hem cansat una mica del culebrot, arriben els premis Ho haveu vist: Rugby i el guanyador ha estat el sempre sarcàstic Total Flanker. Aix! si és que encara ric ara…

Nota: ja sabeu que no m’agrada gaire comentar noticies negatives sobre rugby, ja que d’això ja se n’encarreguen els diaris del lobby futbolero, però amb aquesta és que n’hi ha per llogar-hi cadires…

Matt Damon és Francois Pienaar…

Em sembla que en Matt Damon haurà de menjar una mica més si vol assemblar-se a en Francois Pienaar per a la nova pel·licula de’n Clint Eastwood… oi?

Un possible futur All-Black de l’escola del BUC

Un jugador de l’Escola del BUC participa en la promoció de l’equip de Harbour Rugby per la temporada del NPC Air New-Zealand Cup 2009-2010.

Es tracta de l’Eric Guitart, campió de Catalunya 2008 i 3er al Campionat d’Espanya 2008, en la categoria Prebenjamins del BUC. L’Eric representa al seu actual club nova zelandès, el Mahurangi RFC (colors blau marí i blanc), un petit club rural ubicat a 56km al nord d’Auckland.

Fa uns mesos la família Guitart-Barber va decidir d’emprendre un llarg viatge a Nova Zelanda. Un cop arreglats tots els papers, l’escolarització dels nens, la feina, la casa on viure i molts d’altres malsons,  van poder fer les maletes i se’n van anar a viure a la terra dels kiwis. L’Eric és el fill gran i s’ha adaptat perfectament a la seva nova vida.

L’Eric té ara 9 anys i juga a la categoria J5, 10 contra 10, en mig camp de rugbi, amb melees pactades de 5 contra 5 i touches pactades (mínim de 4 contra 4). Joc amb al peu permès. I de moment els hi va força bé, de quatre partits, n’han tret 3 victòries i un empat.

Aquí el tenim amb els jugadors de Harbour entre els quals s’hi troben uns quants All Blacks. Harbour és el club ubicat a North Shore (a l’altra banda de la badia d’Auckland), juga a la NPC Air New-Zealand Cup i proveeix de jugadors als Blues.

L’Eric és al costat d’en Rudi Wulf (All Black, Blues i Harbour), primera fila a la dreta. Reconeixereu a varis All Blacks com a l’Anthony Tuitavake, a l’Anthony Woodcocks i al Luke MacAlister.

Cada nen representa al seu club: Takapuna, Massey, Marist, Glenfield, North Shore, Northcote, East Coast Bays, Silverdale y Helensville. L’Eric representa a Mahurangi.

Si us hi fixeu, veureu que hi ha un altre nen amb els mateixos colors que l’Eric, quasi al darrere seu. Es tracta d’un nen al que van operar del cervell. Tots els jugadors i entrenadors varen anar a visitar-lo a l’hospital i tota la comunitat de Harbour està realment molt feliç de veure que l’operació va ser tot un èxit.

A la foto també s’hi troba el fill de l’Ian Jones (All Black 1989 – 1999 – 79 tests – 105 partits – 65 punts: 14 marques). A la sessió de fotos s’hi van trobar tots els pares i l’entrenador dels backs de Harbour, Jeff Wilson (1993 – 1999, 54 tests, 65 partits, 274 punts: 45 marques, 11 transformacions, 8 faltes i 1 drop), que va venir amb l’equip després del seu entrenament.

A principis d’Agost comença el National Provincial Championship, o més ben dit, l’Air New-Zealand Cup i aquest poster que han fet els grans amb els petits forma part de la campanya de promoció i marketing 2009 i 2010.

Ian Jones amb el jove Eric Guitart

L’Eric vol felicitar als seus companys d’equip del BUC per l’excel·lent temporada. El nois del BUC Prebenjamí 2n any – han guanyat el campionat de Catalunya i el Campionat d’Espanya 2009! Bona sort als que pugen a Benjamins la temporada vinent!

Us deixo amb el currículum de l’Eric, però segur que aviat l’haurem d’actualitzar. Ell i la seva família ens demostren que si ens ho proposem podem arribar allà on vulguem. 

Eric Guitart.
9 anys – 32 kilos
Mig d’obertura de Mahurangi RFC – Warkworth, New-Zealand.

2007-2008: BUC – Aligot 2n any

2008-2009:

BUC – Prebenjamí 1r any

Campions de Catalunya 08 i 3r Espanya 2008

Setembre – Desembre 08:

Touch Rugby Escolar – 1r classificats.

Setembre – Desembre 08:

Touch Rugby Sharks – selecció mixta local – 2on classificats.

Desesembre – Febrer 09:

Touch North Harbour – selecció regional
2on millor equip de l’illa del nord.
Un sòl partit perdut – la final contra Counties Manukau 7 – 5!

Maig 09 – Agost 09:

Rugby Union – Mahurangi FCR – J5 – Harbour Union Competition

Maig 09 – Juny 09:

Rippa Rugby – Selecció Escolar
Campionat Regional Inter Escolar

Com veieu els nens de Nova Zelanda no tenen temps d’avorrir-se. No és gens estrany doncs  que després siguin els millors del món.

Càmera lenta

Amb una càmera SprintCam v3 es poden enregistrar imatges tan espectaculars com aquestes:

Les va enregistrar David Coiffier durant el prolegomen d’un partit de rugbi a l’Stade de France de París (fins al minut 1.30).

Arriba el Vè RUGBYROCK de Torroella!

No acostumo a fer gaires promocions dels torneigs extra-oficials del rugby català, però mirant-me el menú que ens presenta en Lluís Raurich, President i jugador dels Senglars de Torroella de Montgrí, per al proper cap de setmana no he pogut dir que no… mireu el que ens han preparat.

V Rugby Rock 

Aquest Dissabte 2 de Maig es celebrarà el V-RUGBYROCK a Torroella de Montgrí, un dels torneigs de rugby a 15 més festius i interessants que es celebren en l’actualitat a Catalunya.

Els veterans seran els que donaran el tret de sortida jugant el primer partit: un barreja de jugadors de diferents clubs formaran els dos equips.
Tot això passarà a partir de les 11:30 del matí i no cal dir que qualsevol veterà que hi vulgui participar només s’ha de presentar a les 10:30 al camp municipal de Torroella.

El Torneig sènior no començarà fins a les 13:00 amb la participació aquest any de dos equips britànics, el Driffield RFC d´Anglaterra i el Flint RFC del Nord de Gales. Els altres clubs que conformen la diada seran el GEiEG, Químics, Garrotxa, Poble Nou Enginyers, Exiles Barça i els amfitrions, els Senglars.
 

GRUP A: DRIFFIELD RFC,GEIEG,QUÍMICS I GARROTXA.

GRUP B: FLINT RFC,POBLENOU ENGINYERS,SENGLARS I EXILES BARÇA.

13:00-13:30: Driffield RFC – GEiEG
13:30-14:00: Químics – Garrotxa
14:00-14:30: Flint RFC – Enginyers
14:30-15:00: Senglars – Exiles Barça
15:00-15:30: Driffield RFC – Químics
15:30-16:00: GEiEG- Garrotxa
16:00-16:30: Flint RFC – Senglars
16:30-17:00: Enginyers – Exiles Barça
17:00-17:30: Driffield RFC – Garrotxa
17:30-18:00: GEiEG – Químics
18:00-18:30: Flint RFC – Exiles Barça
18:30-19:00: Enginyers – Senglars

19:30: FINAL ( 1ºGRUP A – 1º GRUP B )

L’Organització col•locarà una antena parabòlica al camp per poder veure una de semifinals de la Heineken Cup i el Madrid-Barça.
Durant tot el dia també hi haurà música d’ambient amb en DJ Palma.

Després de la final i tot en el mateix camp de rugby, es celebrarà el sopar-concert obert per tots els jugadors i amics amb l’actuació de The Kinky Coo Coo´s i Mojodealers.

Després del concert, que acabarà a les 1:30, la festa seguirà al Bar Splash de l’Estartit i posteriorment a la Sala Mariscal.

Esperem que faci bon temps i sobretot que ningú s’ho perdi!!!

una de rugbi a la americana…

Al futbol americà la passada enrera s’utilitza ben poc. De ben segur que ja sabreu que allà només hi és permés de fer una única passada endavant a cada jugada i que el receptor, ajudat per les pantalles dels seus companys —que allà són legals—, avança tot el que pot fins que és placat, finalitzant-se així, la jugada en curs. 

Doncs be, la passada enrera, que ells anomenen lateral pass, és un recurs molt poc usat ja que és ben fàcil de perdre-hi la pilota. Amb totes les proteccions que duen i el casc, la precissió minva bastant i frivolitats d’aquestes no són gaire ben vistes.

Amb tot, si el temps juga en contra i no hi queda més remei, el futbol americà ens pot deixar veure el rugbi que porta dins, i de tant en tant es poden veure jugades com aquesta.

Aquest locutor no havia pronunciat mai tantes vegades la paraula lateral.

El regal d’aquest Nadal

Sembla que ja són a la venda les samarretes oficials i altres complements de la Selecció Catalana de Rugby. De fet el model quatribarrat, aviat serà una peça de col·leccionista, doncs tinc entés que el retiren i que s’estan pensant de fer-ne un de nou.  

A veure si també posen a la venda el model amb el que la selecció ha jugat alguns partits darrerament, menys llampant i per tant més portable fora dels terrenys de joc. I és que per molt que senti els colors, no m’hi veig amb el model quatribarrat anant a comprar el pa.

M’ho apunto per demanar-li al Tió de Nadal.

Senglars!

Permeteu-me que envïi una salutació als amics del Torroella de Montgrí-Els Senglars Club de Rugby. Aquest matí he rebut un correu d’en Lluís Raurich, president del club i jugador, fent-me saber que m’han enllaçat al seu bloc.

Moltes gràcies! La veritat és que jo també segueixo l’actualitat del vostre equip, a través del vostre bloc.

Us desitjo una molt bona temporada i també donar-vos l’enhorabona per l’reentrada al Rugby 4 Barres. Segur que us ho passareu genial!

Rugbi-pensador

PS: Ah, i també desitjar-vos sort en aconseguir que el vostre pilar, finalment, es posi la mateixa samarreta que els altres jugadors….  ;)

N’importe qui

C’est en faisant n’importe quoi qu’on devient n’importe qui

En Remi Gaillard, creador de N’ importe Qui és conegut pels videos humorístics que enregistra en situacions surrealistes al mig del carrer. En té de molt bons. Amb alguns realment pots acabar rient pels descosits, amb d’altres, crec que es passa una mica amb les víctimes. No entenc com és que encara ningú no li ha fet la cara nova.

L’any passat es va vestir de mig de melé del Montpellier-Hérault RC i va sortir al camp amb la resta de jugadors sense que ningú se n’adonés que era un impostor. Fins i tot li dóna la mà a l’àrbitre i marca un assaig, tot escapant del guardia de seguretat. Mireu, mireu…

El tercer temps

No es que m’agradi gaire aquesta marca de cervesa, però crec que amb aquest anunci van encertar el que volia explicar avui…així que, aquí va: 

Alexander Obolensky

Alexander Obolensky va ser un jugador de rugbi —tresquarts ala— d’origen rus, que va ser seleccionat per Anglaterra i que el 4 de gener del 1936 fou decissiu a l’hora de guanyar per primera vegada els All-Blacks de Nova Zelanda.

La seva familia era de l’aristocràcia tzarista i havia emigrat cap a Anglaterra.

En aquell partit contra els novazelandesos, Obolensky va marcar dos assaigs, un d’ells travessant quasi tot el camp, cosa no gaire normal en aquelles èpoques i de seguida va ser considerat un heroi mediàtic.

Obolensky  però, va morir molt jove, mentre feia exercicis d’aviació  amb la RAF, durant la Segona Guerra Mundial, a l’edat de 24.

Recentment el poble d’Ipswich, on hi és enterrat, ha endegat una campanya per erigir un monument a l’heroi del rugbi i fa poc, l’amo i magnat del Chelsea FC, n’Abramovich, ah fet un petit donatiu a la causa del poble. 

Aquí van els assaigs de l’Alexander Obolensky davant els All-Blacks ( són els dos del principi del video ):

El rugbi i el moviment olímpic

Aquests dies alguns blocs n’han parlat i també alguns diaris. Sembla que el rugbi pot tenir representació olímpica en un futur i el rugbi a VII o sevens, en seria el garant. 

De fet, el rugbi ja havia estat olímpic. Fou el mateix baró de Coubertin qui el va proposar als primers jocs, doncs a la seva estada a Anglaterra va veure que els valors del rugbi eren precissament els mateixos que ell volia transmetre a tots els esports.

Així doncs la IRB està seriosament decidida a reintroduir el rugbi a les Olimpiades. Ha presentat un projecte de viabilitat econòmica i organitzativa com ben poques organitzacions mundials podrien fer-ho i, ens està demanant a tots els jugadors i afeccionats del món a expressar el nostre suport a la seva iniciativa davant el Comité Olímpic Internacional.

Com podem ajudar?

És ben fàcil. La IRB ens demana que entrem al Virtual Olympic Congress, un portal del COI, on els internautes hi poden dir-hi la seva, i que ens hi donem d’alta. L’accés és gratuït. Ens suggereix que deixem el nostre comentari als apartats Olympic Games i Olympism and Youth. Si no sabem que dir, podem llegir el fullet de promoció que han preparat per tenir les idees ben clares. Tots a subscriure-s’hi!

Us deixo amb el video promocional del sevens: