Invitació Presentació Club de Rugby Carboners de Terrassa

Benvolguts i benvolgudes,

Ens complau molt a convidar-vos a la presentació oficial del:

Club de Rugby Carboners de Terrassa

Tindrà lloc el divendres 30 d’abril, a les 6 de la tarda, a la Masia Freixa de Terrassa (Plaça Josep Freixa i Argemí, Parc de Sant Jordi).

L’acte comptarà amb la presència d’autoritats locals i Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugby.

Després de l’acte es realitzarà un “tercer temps” on podrem celebrar el naixement del nostre club i podrem conversar una estona de forma més relaxada.

A la nit continuarà la presentació a 2/4 d’11 de la nit, amb un concert d’Eskassa Llibertat i una sessió del Discjoquei Jorge al Faktoria del Bruc.

Si us plau, Confirmeu l’Assistència.

Atentament,

Club de Rugby Carboners de Terrassa.

Kick-off del campionat català de rugby-lliga 2010

Aquest dissabte 24 d’abril comença el 2on campionat català de rugby-lliga amb altes i baixes respecte l’any passat. Enguany hi ha nous equips i altres que van participar la temporada pasada no hi seran presents aquesta.

No obstant, la flamant incorporació del F.C.Barcelona, que ja va demostrar al primer triangular de rugbylliga del 2008, que també sap jugar a rugby 13, passant per damunt del combinat del Rossellò, promet un interessant duel entre els favortis.

Així doncs, BUC, Barça, Lleida, Sant Cugat, GEiEG, Valls-Reus i Cornellà mesuraran les seves forces en aquest petit però intens campionat que només dura un mes i escaig. La final i el 3er i 4rt lloc es disputaran el 12 de juny.

Equips de la Lliga

Grup 1

El BUC és, a priori, el principal favorit per a revalidar el títol de la pasada temporada. L’equip va saber adaptar-se molt bé al codi tretzista i pràcticament es va endur el campionat sense despentinar-se. Una bona feina dels seus tècnics, amb l’Ermengol Alemany, alma mater de l’equip, al capdavant.

Per la seva banda, l’INEF Lleida pot ser la sorpresa de la terra ferma. Ja la temporada pasada es van plantar a les series finals i no es pot descartar que repeteixin en la present. Segur que fan un bon paper.

Valls i Reus s’han unit per presentar un equip del que n’haurem de veure el potencial i Cornellà es presenta amb la il·lusió dels que comencen, amb gent del Cornellà i de Martorell que han volgut tastar el tretze i que segur que s’hi deixen la pell, amb el mateix esperit dels llegendaris tretzistes de les zones industrials del nord d’Anglaterra.

Grup 2

Aquesta temporada entra en escena el Barça, que si és el mateix equip entrenat per l’Arturo Trenzano, que vaig veure al triangular del 2008 i que en aquella ocasió va guanyar amb autoritat els seus rivals, els BUC i companyia no ho tindran gens fàcil. El Barça començarà com a clar aspirant a aquest títol del 2010.

El Sant Cugat s’ho pren amb calma. Declaracions d’en Diego Fuks, entrenador de l’equip, a cugat.cat, deixaven clar que l’esperit dels santcugatencs serà més relaxat que a la lliga de XV que tot just ha acabat. Tot i el bon paper del passat any —subcampions— és possible que enguany no arribin a les finals si plantegen els partits com a experiments per a complementar el XV.

Els del GEiEG, equip fundador del moviment tretzista a Catalunya, són els més experimentats. El seu estret vincle amb la Catalunya Nord els ha donat un coneixement tàctic molt bo, sempre de la mà del Gran Capità de la Selecció Nacional Catalana, Albert Homs.

Els teixons es queden al cau

Finalment, els teixons de la Garrotxa sembla que aquest cop es quedaran al cau i no participaran a la competició. Ho anuncien en un comunicat al seu web on s’explica que per desavinences amb el calendari i el grup que els ha tocat després que Vic i Bandolers hagin abandonat per falta de gent, faran boicot a l’ACRL i es decideixen despenjar de la competició quatre dies abans de l’inici de la lliga.

Tot i la seva comprensible enrabiada, és un greu error dels teixons abandonar la lliga un cop ja s’havien compromès a jugar-la. L’ACRL és una entitat privada sense ànim de lucre adscrita a la RLEF que, tot i que camina cap a la creació de la Unió de Clubs de Rugby-lliga de Catalunya, encara cap club ha modificat els seus estatuts per posar-hi el 13 com a modalitat esportiva, pas indispensable per aconseguir-ho.

Per aquesta raó i mentre els clubs no s’hi posin de debò, s’entén que l’ACRL pot fer i desfer com vulgui i convidar els equips que vulgui a la seva competició i elaborar el calendari com bonament pugui. Certament l’abandonament de Vic i Bandolers ha trasbalsat tot el calendari i per descomptat que el Grup 2, amb el Barça, el Sant Cugat i el GEiEG és un grup molt difícil on els teixons no hi tindrien gaires opcions. Refer els dos grups de nou implicaria comprometre les dates i les disponibilitats dels camps, cosa que no podria assumir l’ACRL.

Sens dubte doncs, la Garrotxa es deixa escapar una oportunitat de futur, no només de poder aportar alguns jugadors a la Selecció Catalana, sinó també de ser convidats els propers anys. Sergi Blazquez, president de l’ACRL, em comentava després que li preguntés pel tema, tot i estar una mica trist per la fugida dels teixons, que l’any que ve ja es veurà qui juga i qui no juga.

Rugby-lliga en estat pur

Amb videos com aquest de la NRL australiana no puc deixar de ser cada dia més tretzista…

El pa que s’hi dóna…

Fa un temps apareixia la noticia que en Gareth Thomas, als seus 35 anys, deixava el rugby i es passava  a l’altre rugby, el rugby-lliga.

No va trigar gaire a tastar el pa que s’hi dóna al codi tretzista i això que era contra els nostrats Catalans Dragons, que aquest any han començat molt fluixets. No vull ni pensar en quan s’hagi d’enfrontar a equips com el Leeds o el Saint Helens…

D’altre banda, ben aviat començarà la segona edició de la competició catalana de rugby-lliga i pels rumors que he sentit, hi pot haver alguna sorpresa pel que fa als nous equips que s’han animat a tastar el rugby de tretze aquesta temporada.

També hi haurà, com no, els partits internacionals de la Selecció Catalana, que aspira a començar a fer-se un lloc en el ranking internacional de la RLEF, però en canvi, aquesta vegada els Catalans Dragons no visitaran, gairebé del cert, l’estadi Lluís Companys, com van fer l’any passat.

Tot a punt doncs, per veure rugby català en la seva vessant més espectacular…

Rugby League 3

El proper 18 de març de 2010 surt a la venda per a la Wii de Nintendo el video-joc Rugby League 3 de Sidhe. Naturalment, només sortirà als països on el rugby lliga hi té una forta presència, o sigui que de moment ens conformarem amb el trailer:

Aquesta nova versió millora considerablement la jugabilitat respecte de les anteriors i inclou un bon grapat d’equips i estadis. Per descomptat, els Catalans Dragons i la SuperLeague tampoc no hi podien faltar. Si teniu curiositat, podeu veure el que inclou en aquest video.

D’altre banda, com que aquesta mena de jocs solen incloure un apartat d’equips nacionals, no m’he pogut estar de preguntar als desenvolupadors si els equips nacionals de la RLEF també hi seran presents. Si és així, la possibilitat que la Selecció Catalana de Rugby Lliga sigui inclosa seria força gran, a banda de ser la primera vegada que s’edita un joc on Catalunya hi és com a equip nacional, sense que  ningú n’hagi de crear un MOD especial, clar.

Us deixo amb la promo de la versió 2

Albert Malo, el Rugby XIII i el Touch als Premis Lluís Companys

Dijous passat vaig assistir als Premis Lluís Companys que organitza la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Hi anava acompanyant l’Olivier Guitart, que havia de recollir la insignia d’or en nom de l’Associació Catalana de Touch, per la feina feta aquest any amb el Touch Rugbi i pel reconeixement de la Federació Internacional de Touch.

Com que ara estic desconnectat del món del rugby, no sabia que a la cerimònia també hi havia l’Albert Malo i Navío, al que donaven un premi per haver estat un dels sis capitans de selecció que van protagonitzar el primer anunci en favor de les seleccions catalanes.

Aquest és l’anunci del 1999 en que apareixien a banda de l’Albert Malo, l’Enric Masip, en Josep Guardiola, Xavi Moya, Roger Esteller i en Santi Carda:

Un anunci que va servir perqué es trenqués el gel de demanar la internacionalitat de les seleccions catalanes, de resultes del qual es van recollir mig milió de signatures, que van deixar ben clar que els catalans volem que les seleccions catalanes puguin competir a nivell internacional.

Els cinc primers capitans per les seleccions amb l’Albert Malo al mig

També va tenir un guardó, la Selecció Catalana de Rugby-Lliga, amb el seu seleccionador Eric Delherbe. El seu bon paper a Europa durant aquest any i la contundent victòria a l’Estadi Lluís Companys enfront la República Txeca ha deixat bocabadat al món tretzista en general i als dirigents de la Federació Europea de Rugby Lliga en particular.

La Selecció Catalana de Rugby Lliga no hi va faltar

No m’hi vaig poder quedar gaire estona a la recepció de després, però sí que vaig tenir el temps suficient per demanar-li a l’Albert Malo si em podia enviar el discurs que va fer durant la cerimònia. Així que aquí us el deixo, tot agraïnt-li a l’Albert que me l’hagi enviat:

Bona nit a tothom.

És un honor rebre aquest reconeixement pel simple motiu d’haver fet el que m’agrada:

• Jugar al rugby.
• I estimar al meu país.

Ara fa 10 anys, nosaltres varem posar el nostre gra de sorra fent l’espot que va ajudar a recollir  més de mig milió de signatures, que van ser presentades davant del Parlament, demanant l’oficialitat de les Seleccions.

Però encara queda molta feina a fer.

Fent un símil amb una jugada característica del meu esport, crec que us podré explicar des de la meva humil opinió, com ho podem  fer.

La jugada és la melé:

A la melé és molt important Empènyer. Empènyer per avançar, Empènyer per guanyar:

• El més important es que cal empènyer cap a la mateixa direcció. Tenim clar cap a on volem anar.
• Cal que empenyem tots, els més forts i els més dèbils, la suma de forces és el que ens fa anar endavant. Tots, des de la nostre posició.
• Cal empènyer coordinats. El pilar de l’esquerra ha d’empènyer fort i el de la dreta també. I cal fer-ho alhora.
• Cal posar-hi força, però també la tècnica i la intel·ligència.
• Cal posar-hi estratègia, perquè els de davant també empenyen.

Així doncs, fins que arribi el reconeixement, ens cal entrenar dur i amb il·lusió, per tal de millorar en tots els aspectes de la melé fins que al final, segur, la podrem guanyar.

Per això, des de aquí també encoratjo a les administracions a que s’impliquin clarament en el procés i el liderin. I mentre no arribi el reconeixement, continuïn o ampliïn, en la mida del possible,  els recursos als esports, per a que puguin millorar la seva quantitat i qualitat de practicants; i així projectar-se millor. Especialment,  als esports que amb aquest suport poden tenir una clara millora, donat que  son practicats durant ja  fa molt de temps a Catalunya i tenen unes arrels importants en el país.

És un honor per mi rebre aquest premi, i és per això, que vull agrair a la Plataforma i als membres del Jurat per haver-nos atorgat el premi  President Companys.

Hi ha un fet que em fa especial il·lusió d’aquest reconeixement, i es el nom que porta.

Perquè entre el President Companys i jo existeix una complicitat, en la distancia, és clar, i és que jo,  al igual que ell, tinc un fill amb discapacitat mental. I aquest fet, és dels et marquen la vida, és per això que m’agradaria dedicar-li aquest reconeixement a la meva filla Júlia.

Visca l’Esport, Visca el Rugby i Visca Catalunya!!!

Albert Malo i Navío

He de dir que després de sentir aquest discurs vaig deicidir que no podia deixar d’escriure al bloc. Al cap i a la fi, ara que aviat seré pare, segur que m’estaré més temps a casa i de segur que trobaré una estona de tant en tant i sempre hi ha alguna cosa a comentar, oi? Endavant doncs!

Carboners de Terrassa, el primer club de rugby català multidisciplinari

Tot just fa uns dies ha nascut un nou equip de rugbi a Catalunya. Es tracta del Club de Rugbi Carboners de Terrassa, que després d’un procés constituent basat en la xarxa social Facebook, finalment ha pogut constituir-se formalment. Podeu veure la història del naixement del club a la (nova) web de la Federació Catalana de Rugbi i també a la penya usapista de Terrassa.

El club de Terrassa és el primer club català de rugby que neix formalment adoptant totes les modalitats de pilota ovalada existents a Catalunya: Rugby, Rugby-lliga i Touch Rugby. Neix doncs, sense els complexos que arrosseguen alguns dels altres clubs existents, fins i tot aquells que van participar a la competició de Rugby-lliga del passat any, ja que encara cap d’ells no ha modificat els seus estatuts adoptant les noves modalitats esportives que reconeix la Generalitat.

Wembley torna a vibrar

Avui és la gran final de la Carnegie Challenge Cup, la copa de rugby-lliga que dispunten els equips de totes les categories angleses. Enguany el Huddersfield Giants i  el Warrington Wolves són els dos equips que han arribat a l’últim esglaó, que quasi sempre es disputa a l’estadi de Wembley. El kick off és a les 14.30 hora anglesa.

Aquí però, encara recordem amb orgull la final del 2007, amb la gesta dels nostres Catalans Dragons envers els Saint Helens. Aquella vegada no va poder ser, però tot allò va despertar alguna cosa aquí al sud per aquests senyors nord-catalans que van pel món amb l’himne dels Segadors.   

Us deixo l’anunci oficial de l’esdeveniment:

Cent anys de Rugby Lliga a Auckland

Celebrar cent anys de qualsevol cosa no és per prendre-s’ho de broma. La gent de l’Auckland Rugby League fa cent anyets que van incorporar el codi tretzista als seus esports, però amb força entrebancs, també. Avui, Auckland és la regió de tota Nova Zelanda on hi ha més llicencies de rugby  XIII.

Us deixo un vídeo commemoratiu que n’han fet:

 

Acostament entre la USAP i els Catalans Dragons

 Ho comentava ahir mateix l’amic tretzista. Sembla que hi ha un acostament entre els dos equips de rugby perpinyanencs.

El diari La Clau publicava un article on es comentava que en Jacques Brunel, en Frank Azéma i en Bernard Goutta, tècnics de la USAP, van fer una visita al personal tècnic dels Catalans Dragons, en un intercanvi orientat als mètodes d’entrenament tretzistes. Sembla que aviat, els tècnics tretzistes visitaran també les instal·lacions de la USAP.

Molt bona noticia. Tant de bo continuïn aquestes relacions entre les dues institucions i que això sigui el principi d’una nova etapa entre els dos clubs de Perpinyà. Fa molts anys que els dos rugbys de Perpinyà viuen d’esquenes l’un de l’altre i doncs, ja comença a ser hora que es comencin a apropar.

Al capdavall, penso jo, les ferides que hi poden haver entre els partidaris del Rugby XV i del Rugby XIII de Perpinyà només són ferides “esportives”. Aquí al sud encara hi tenim ferides obertes molt més greus i no sembla que s’hagin de tancar.

Catalunya XIII debuta en competició oficial

Aquest cap de setmana passat em vaig escapar fins a Torroella de Montgrí per veure una estona el Catalunya-Marroc de Rugby XIII. 

L’ambient era festiu, tot i ser un partit puntuable per a l’Euro-Med Challenge de la Federació Europea de Rugby lliga. Els marroquins van alinear fins a 8 jugadors de la Divisió Elite One francesa, incloent-hi un vell conegut nostre, en Youness Khattabi, l’ex-jugador dels Catalans Dragons que va ser l’autor de l’únic assaig a la ja mítica final de Wembley del 2007.

Youness Khattabi aturant l’Albert Homs
(c) Ernesto

Èxit de public assistent

Em va sorprendre la quantitat de gent que hi havia veient el partit. Les dues graderies de l’estadi eren ben plenes. Una prova més que espectacles com el Rugby en general, i el Rugby de XIII en particular, poden ser una bona alternativa al futbol.

Hi havia també força public marroquí, la qual cosa em fa pensar que s’haurien de promoure més partits d’aquests tipus per tal de fomentar l’acostament cultural.

La defensa catalana millora dia a dia

Pel que vaig veure del partit, puc constatar que la defensa catalana ha millorat considerablement. Això és veu molt bé pel tipus de placatges que fa el conjunt català. Si ens hi fixem, la darrera vegada que es va jugar contra el Marroc, els nostres jugadors van cometre, al meu parer, un error que ara ja no es veu tant sovint.

Un placatge a la tretzista, un home a les cames i l’altre als braços
(c) Jordi Montraveta

Em vaig alegrar molt de no veure placatges realitzats amb més homes dels necessaris. Ara tothom és més conscient de la seva posició i de la del company més proper i això vol dir que ara els jugadors pensen si el fet d’entrar a un placatge obrirà una porta que el contrari podrà aprofitar.

Marroc, fort i organitzat

Els marroquins, per la seva banda, conscients de les seves capacitats, van fer una senzilla defensa lineal —del tipus anomenat Squeeze (calamar), que és quan la linía defensiva es mou com aquest mol·lusc, concentrant més homes allà on es troba la pilota— tot i aprofitant les errades que cometin els locals.

Això, però, és un indici de que es comença a respectar l’equip català, doncs el fet d’haver usat una política defensiva —per senzilla que sigui— per aturar els atacants, vol dir que en atac es fan les coses bé. Recordem que fa un any, el Marroc no va usar cap política defensiva per apallissar el conjunt català.

L’European Shield més aprop

Així doncs, qui m’ho hagués dit, fa un any, que hores d’ara estaríem pensant en Bèlgica com a possibilitat real de quedar segons a l’Euro-Med Challenge i més enllà, l’any que ve passar a competir l’EuroShield de Rugby XIII. Senzillament no m’ho hagués cregut.

 

Galeria fotogràfica de Rugby Català.

Gran festa del Rugby lliga a l’Estadi Olímpic

Dissabte vam viure una festa històrica a Catalunya, han passat prop de 18 anys per tornar a veure rugby a XIII del bo al Lluís Companys, però ha valgut la pena esperar.

Catalans Dragons – Warrington Wolves

Davant d’unes divuit mil persones, els Catalans Dragons de Perpinyà van lluitar per apropar-se una  mica a les places del play-off de la SuperLeague i, tot i no aconseguir la victòria, el públic assistent, va poder gaudir d’una bona tarda de rugby frenètic. Els catalans dels sud que desconeixien aquesta modalitat de rugby a XIII, es van sorprendre amb la velocitat i contundència dels placatges del codi de joc tretzista.  

Podeu veure algunes fotos del partit de’n Jordi Montraveta.

Catatunya 52 – República Txeca 10

El partit previ al dels Catalans Dragons, el Catalunya i Txèquia va ser un magnífic aperitiu que no ens podíem perdre per res…

Doncs sí, al primer partit, Catalunya s’imposà amb contundència a la República txeca. Els nois de l’Eric Delherbe no van donar cap mena de treva i van desplegar un potent joc enfront Txèquia, de la que, tot sigui dit, me n’esperava força més.

Albert Homs, el Gran Capità de la Companyia Catalana, va estar força encertat amb les transformacions i fins i tot en va clavar una de les difícils mitjançant un xut de sobrebot, donat que el vent no permetia mantenir la pilota dreta. La seva veterania va ser clau per mantenir els txecs fora de combat. 

Jordi Sanchez (4) molt inspirat, màxim anotador del partit amb 3 marques.

Galeria de’n Jordi Montraveta, aquí.

Una altre Galeria, aquí. 

Resum del partit ofert pel Canal 33:

Homenatge a en Ramon Pijoan

Ni els Catalans Dragons ni l’Associació Catalana de Rugbylliga no es van oblidar de’n Ramon Pijoan, que ens va deixar el passat mes de gener. En Llibert López (vicepresident Catalans Dragons) i el Sergi Blàzquez (president ACRL) van fer entrega de la samarreta de la selecció a la vídua i els seus fills.

Proper enfrontament, Marroc. 4 de juliol de 2009.

Exactament un any després de la contundent derrota que rebíem del combinat del Marroc, ara, amb la primera lliga catalana de XIII finalitzada i amb un conjunt seleccionat d’aquesta lliga, el proper 4 de juliol ens enfrontarem, de nou, als marroquins i aquest cop, el partit comptarà per al ranking internacional.

Els marroquins, tots ells jugadors semi-professionals de les lligues inferiors de XIII franceses, comprovaran com  ha millorat el conjunt català. La data assenyalada és el 4 de juliol a Torroella de Montgrí. Apunteu-vos-ho a l’agenda!

 

Els Catalans Dragons arriben a Barcelona

Demà hi haurà festa grossa a Barcelona. Mil·lers d’afeccionats anglesos i de Perpinyà seran a Barcelona, tot demostrant el civisme que els caracteritza allà on van.

El programa es presenta molt interessant. Des de Canaletes fins al tercer temps a l’estadi, tot un seguit de trobades, paella gegant, castellers, la Flama del Canigó, el Catalunya-Txèquia i el plat fort de la SuperLeague.  

Ens hi veiem demà!

Finalitza el I Campionat Català de Rugby XIII

Diumenge passat vaig anar a veure les dues finals del primer campionat de rugby lliga del Principat. Dos partits que decidirien el 3er i 4rt lloc, d’una banda i el campió i sots-campió de l’altre. El GEiEG s’enfrontava a l’INEF Lleida i el BUC al Sant Cugat.

El Buc s’ha proclamat campió de la I lliga catalana de Rugby XIII 

L’escenari escollit per a l’ocasió, l’Estadi Municipal de Rugby de Cornellà, feia patxoca. Les banderoles del club onejaven sobre les línies de toc i els afeccionats, la majoria amics i familiars dels jugadors, cridaven embojits.

Sant Cugat, finalista

La fase regular s’havia acabat  i els dos primers de cada grup accedien directament a la final. Senzilla però efectiva, aquesta manera de fer la competició. En ser la primera vegada que es juga a Rugby XIII en competició regular, no calia complicar-se la vida, a més el calendari no donava per gaire més.

L’INEF Lleida, tercer en guanyar el GEiEG, molt tocat per les baixes

L’Eric Delherbe, el selecionador nacional català, conjuntament amb alguns técnics nord-catalans van fer un seguiment exhaustiu dels dos partits amb l’objectiu d’acabar de decidir-se per alguns jugadors que conformaran el XIII que defensarà els nostres colors davant la Republica Txeca el proper 20 de Juny, a l’Estadi olimpic Lluís Companys.

Teniu la crònica dels dos partits, aquí.

Galeria de fotos del projecte fotogràfic Rugby Català.

Encara una altre galeria, aquí.

Catalunya a la revista Rugby League World

La revista Rugby League World és una molt bona publicació especialitzada de Rugby a XIII.

A banda dels equips de la SuperLeague anglesa també parlen del rugby lliga internacional, amb reportatges, fotografies i moltes altres coses.

Doncs el numero 338 d’aquesta prestigiosa revista inclou un petit report sobre la primera lliga de Rugby a XIII del Principat de Catalunya i comença fer-se ressò del partit dels Catalans Dragons el 20 de juny a l’Estadi Olímpic.

Rugby League World, num 338, pag 50:

Rugby League World, num. 338 pag 48:

Els fans del Rugby a XIII podeu aprofitar que la lliura està tan baixa per subscriure-us-hi, aquí.