Invitació Presentació Club de Rugby Carboners de Terrassa

Abril 30, 2010

Benvolguts i benvolgudes,

Ens complau molt a convidar-vos a la presentació oficial del:

Club de Rugby Carboners de Terrassa

Tindrà lloc el divendres 30 d’abril, a les 6 de la tarda, a la Masia Freixa de Terrassa (Plaça Josep Freixa i Argemí, Parc de Sant Jordi).

L’acte comptarà amb la presència d’autoritats locals i Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugby.

Després de l’acte es realitzarà un “tercer temps” on podrem celebrar el naixement del nostre club i podrem conversar una estona de forma més relaxada.

A la nit continuarà la presentació a 2/4 d’11 de la nit, amb un concert d’Eskassa Llibertat i una sessió del Discjoquei Jorge al Faktoria del Bruc.

Si us plau, Confirmeu l’Assistència.

Atentament,

Club de Rugby Carboners de Terrassa.


Kick-off del campionat català de rugby-lliga 2010

Abril 22, 2010

Aquest dissabte 24 d’abril comença el 2on campionat català de rugby-lliga amb altes i baixes respecte l’any passat. Enguany hi ha nous equips i altres que van participar la temporada pasada no hi seran presents aquesta.

No obstant, la flamant incorporació del F.C.Barcelona, que ja va demostrar al primer triangular de rugbylliga del 2008, que també sap jugar a rugby 13, passant per damunt del combinat del Rossellò, promet un interessant duel entre els favortis.

Així doncs, BUC, Barça, Lleida, Sant Cugat, GEiEG, Valls-Reus i Cornellà mesuraran les seves forces en aquest petit però intens campionat que només dura un mes i escaig. La final i el 3er i 4rt lloc es disputaran el 12 de juny.

Equips de la Lliga

Grup 1

El BUC és, a priori, el principal favorit per a revalidar el títol de la pasada temporada. L’equip va saber adaptar-se molt bé al codi tretzista i pràcticament es va endur el campionat sense despentinar-se. Una bona feina dels seus tècnics, amb l’Ermengol Alemany, alma mater de l’equip, al capdavant.

Per la seva banda, l’INEF Lleida pot ser la sorpresa de la terra ferma. Ja la temporada pasada es van plantar a les series finals i no es pot descartar que repeteixin en la present. Segur que fan un bon paper.

Valls i Reus s’han unit per presentar un equip del que n’haurem de veure el potencial i Cornellà es presenta amb la il·lusió dels que comencen, amb gent del Cornellà i de Martorell que han volgut tastar el tretze i que segur que s’hi deixen la pell, amb el mateix esperit dels llegendaris tretzistes de les zones industrials del nord d’Anglaterra.

Grup 2

Aquesta temporada entra en escena el Barça, que si és el mateix equip entrenat per l’Arturo Trenzano, que vaig veure al triangular del 2008 i que en aquella ocasió va guanyar amb autoritat els seus rivals, els BUC i companyia no ho tindran gens fàcil. El Barça començarà com a clar aspirant a aquest títol del 2010.

El Sant Cugat s’ho pren amb calma. Declaracions d’en Diego Fuks, entrenador de l’equip, a cugat.cat, deixaven clar que l’esperit dels santcugatencs serà més relaxat que a la lliga de XV que tot just ha acabat. Tot i el bon paper del passat any —subcampions— és possible que enguany no arribin a les finals si plantegen els partits com a experiments per a complementar el XV.

Els del GEiEG, equip fundador del moviment tretzista a Catalunya, són els més experimentats. El seu estret vincle amb la Catalunya Nord els ha donat un coneixement tàctic molt bo, sempre de la mà del Gran Capità de la Selecció Nacional Catalana, Albert Homs.

Els teixons es queden al cau

Finalment, els teixons de la Garrotxa sembla que aquest cop es quedaran al cau i no participaran a la competició. Ho anuncien en un comunicat al seu web on s’explica que per desavinences amb el calendari i el grup que els ha tocat després que Vic i Bandolers hagin abandonat per falta de gent, faran boicot a l’ACRL i es decideixen despenjar de la competició quatre dies abans de l’inici de la lliga.

Tot i la seva comprensible enrabiada, és un greu error dels teixons abandonar la lliga un cop ja s’havien compromès a jugar-la. L’ACRL és una entitat privada sense ànim de lucre adscrita a la RLEF que, tot i que camina cap a la creació de la Unió de Clubs de Rugby-lliga de Catalunya, encara cap club ha modificat els seus estatuts per posar-hi el 13 com a modalitat esportiva, pas indispensable per aconseguir-ho.

Per aquesta raó i mentre els clubs no s’hi posin de debò, s’entén que l’ACRL pot fer i desfer com vulgui i convidar els equips que vulgui a la seva competició i elaborar el calendari com bonament pugui. Certament l’abandonament de Vic i Bandolers ha trasbalsat tot el calendari i per descomptat que el Grup 2, amb el Barça, el Sant Cugat i el GEiEG és un grup molt difícil on els teixons no hi tindrien gaires opcions. Refer els dos grups de nou implicaria comprometre les dates i les disponibilitats dels camps, cosa que no podria assumir l’ACRL.

Sens dubte doncs, la Garrotxa es deixa escapar una oportunitat de futur, no només de poder aportar alguns jugadors a la Selecció Catalana, sinó també de ser convidats els propers anys. Sergi Blazquez, president de l’ACRL, em comentava després que li preguntés pel tema, tot i estar una mica trist per la fugida dels teixons, que l’any que ve ja es veurà qui juga i qui no juga.


Rugby-lliga en estat pur

Abril 2, 2010

Amb videos com aquest de la NRL australiana no puc deixar de ser cada dia més tretzista…


El pa que s’hi dóna…

Març 30, 2010

Fa un temps apareixia la noticia que en Gareth Thomas, als seus 35 anys, deixava el rugby i es passava  a l’altre rugby, el rugby-lliga.

No va trigar gaire a tastar el pa que s’hi dóna al codi tretzista i això que era contra els nostrats Catalans Dragons, que aquest any han començat molt fluixets. No vull ni pensar en quan s’hagi d’enfrontar a equips com el Leeds o el Saint Helens…

D’altre banda, ben aviat començarà la segona edició de la competició catalana de rugby-lliga i pels rumors que he sentit, hi pot haver alguna sorpresa pel que fa als nous equips que s’han animat a tastar el rugby de tretze aquesta temporada.

També hi haurà, com no, els partits internacionals de la Selecció Catalana, que aspira a començar a fer-se un lloc en el ranking internacional de la RLEF, però en canvi, aquesta vegada els Catalans Dragons no visitaran, gairebé del cert, l’estadi Lluís Companys, com van fer l’any passat.

Tot a punt doncs, per veure rugby català en la seva vessant més espectacular…


Rugby League 3

Març 1, 2010

El proper 18 de març de 2010 surt a la venda per a la Wii de Nintendo el video-joc Rugby League 3 de Sidhe. Naturalment, només sortirà als països on el rugby lliga hi té una forta presència, o sigui que de moment ens conformarem amb el trailer:

Aquesta nova versió millora considerablement la jugabilitat respecte de les anteriors i inclou un bon grapat d’equips i estadis. Per descomptat, els Catalans Dragons i la SuperLeague tampoc no hi podien faltar. Si teniu curiositat, podeu veure el que inclou en aquest video.

D’altre banda, com que aquesta mena de jocs solen incloure un apartat d’equips nacionals, no m’he pogut estar de preguntar als desenvolupadors si els equips nacionals de la RLEF també hi seran presents. Si és així, la possibilitat que la Selecció Catalana de Rugby Lliga sigui inclosa seria força gran, a banda de ser la primera vegada que s’edita un joc on Catalunya hi és com a equip nacional, sense que  ningú n’hagi de crear un MOD especial, clar.

Us deixo amb la promo de la versió 2


Albert Malo, el Rugby XIII i el Touch als Premis Lluís Companys

Desembre 16, 2009

Dijous passat vaig assistir als Premis Lluís Companys que organitza la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Hi anava acompanyant l’Olivier Guitart, que havia de recollir la insignia d’or en nom de l’Associació Catalana de Touch, per la feina feta aquest any amb el Touch Rugbi i pel reconeixement de la Federació Internacional de Touch.

Com que ara estic desconnectat del món del rugby, no sabia que a la cerimònia també hi havia l’Albert Malo i Navío, al que donaven un premi per haver estat un dels sis capitans de selecció que van protagonitzar el primer anunci en favor de les seleccions catalanes.

Aquest és l’anunci del 1999 en que apareixien a banda de l’Albert Malo, l’Enric Masip, en Josep Guardiola, Xavi Moya, Roger Esteller i en Santi Carda:

Un anunci que va servir perqué es trenqués el gel de demanar la internacionalitat de les seleccions catalanes, de resultes del qual es van recollir mig milió de signatures, que van deixar ben clar que els catalans volem que les seleccions catalanes puguin competir a nivell internacional.

Els cinc primers capitans per les seleccions amb l’Albert Malo al mig

També va tenir un guardó, la Selecció Catalana de Rugby-Lliga, amb el seu seleccionador Eric Delherbe. El seu bon paper a Europa durant aquest any i la contundent victòria a l’Estadi Lluís Companys enfront la República Txeca ha deixat bocabadat al món tretzista en general i als dirigents de la Federació Europea de Rugby Lliga en particular.

La Selecció Catalana de Rugby Lliga no hi va faltar

No m’hi vaig poder quedar gaire estona a la recepció de després, però sí que vaig tenir el temps suficient per demanar-li a l’Albert Malo si em podia enviar el discurs que va fer durant la cerimònia. Així que aquí us el deixo, tot agraïnt-li a l’Albert que me l’hagi enviat:

Bona nit a tothom.

És un honor rebre aquest reconeixement pel simple motiu d’haver fet el que m’agrada:

  • Jugar al rugby.
  • I estimar al meu país.

Ara fa 10 anys, nosaltres varem posar el nostre gra de sorra fent l’espot que va ajudar a recollir  més de mig milió de signatures, que van ser presentades davant del Parlament, demanant l’oficialitat de les Seleccions.

Però encara queda molta feina a fer.

Fent un símil amb una jugada característica del meu esport, crec que us podré explicar des de la meva humil opinió, com ho podem  fer.

La jugada és la melé:

A la melé és molt important Empènyer. Empènyer per avançar, Empènyer per guanyar:

  • El més important es que cal empènyer cap a la mateixa direcció. Tenim clar cap a on volem anar.
  • Cal que empenyem tots, els més forts i els més dèbils, la suma de forces és el que ens fa anar endavant. Tots, des de la nostre posició.
  • Cal empènyer coordinats. El pilar de l’esquerra ha d’empènyer fort i el de la dreta també. I cal fer-ho alhora.
  • Cal posar-hi força, però també la tècnica i la intel·ligència.
  • Cal posar-hi estratègia, perquè els de davant també empenyen.

Així doncs, fins que arribi el reconeixement, ens cal entrenar dur i amb il·lusió, per tal de millorar en tots els aspectes de la melé fins que al final, segur, la podrem guanyar.

Per això, des de aquí també encoratjo a les administracions a que s’impliquin clarament en el procés i el liderin. I mentre no arribi el reconeixement, continuïn o ampliïn, en la mida del possible,  els recursos als esports, per a que puguin millorar la seva quantitat i qualitat de practicants; i així projectar-se millor. Especialment,  als esports que amb aquest suport poden tenir una clara millora, donat que  son practicats durant ja  fa molt de temps a Catalunya i tenen unes arrels importants en el país.

És un honor per mi rebre aquest premi, i és per això, que vull agrair a la Plataforma i als membres del Jurat per haver-nos atorgat el premi  President Companys.

Hi ha un fet que em fa especial il·lusió d’aquest reconeixement, i es el nom que porta.

Perquè entre el President Companys i jo existeix una complicitat, en la distancia, és clar, i és que jo,  al igual que ell, tinc un fill amb discapacitat mental. I aquest fet, és dels et marquen la vida, és per això que m’agradaria dedicar-li aquest reconeixement a la meva filla Júlia.

Visca l’Esport, Visca el Rugby i Visca Catalunya!!!

Albert Malo i Navío

He de dir que després de sentir aquest discurs vaig deicidir que no podia deixar d’escriure al bloc. Al cap i a la fi, ara que aviat seré pare, segur que m’estaré més temps a casa i de segur que trobaré una estona de tant en tant i sempre hi ha alguna cosa a comentar, oi? Endavant doncs!


Carboners de Terrassa, el primer club de rugby català multidisciplinari

Novembre 22, 2009

Tot just fa uns dies ha nascut un nou equip de rugbi a Catalunya. Es tracta del Club de Rugbi Carboners de Terrassa, que després d’un procés constituent basat en la xarxa social Facebook, finalment ha pogut constituir-se formalment. Podeu veure la història del naixement del club a la (nova) web de la Federació Catalana de Rugbi i també a la penya usapista de Terrassa.

El club de Terrassa és el primer club català de rugby que neix formalment adoptant totes les modalitats de pilota ovalada existents a Catalunya: Rugby, Rugby-lliga i Touch Rugby. Neix doncs, sense els complexos que arrosseguen alguns dels altres clubs existents, fins i tot aquells que van participar a la competició de Rugby-lliga del passat any, ja que encara cap d’ells no ha modificat els seus estatuts adoptant les noves modalitats esportives que reconeix la Generalitat.