Aquest dissabte 24 d’abril comença el 2on campionat català de rugby-lliga amb altes i baixes respecte l’any passat. Enguany hi ha nous equips i altres que van participar la temporada pasada no hi seran presents aquesta.
No obstant, la flamant incorporació del F.C.Barcelona, que ja va demostrar al primer triangular de rugbylliga del 2008, que també sap jugar a rugby 13, passant per damunt del combinat del Rossellò, promet un interessant duel entre els favortis.
Així doncs, BUC, Barça, Lleida, Sant Cugat, GEiEG, Valls-Reus i Cornellà mesuraran les seves forces en aquest petit però intens campionat que només dura un mes i escaig. La final i el 3er i 4rt lloc es disputaran el 12 de juny.
Equips de la Lliga
Grup 1
El BUC és, a priori, el principal favorit per a revalidar el títol de la pasada temporada. L’equip va saber adaptar-se molt bé al codi tretzista i pràcticament es va endur el campionat sense despentinar-se. Una bona feina dels seus tècnics, amb l’Ermengol Alemany, alma mater de l’equip, al capdavant.
Per la seva banda, l’INEF Lleida pot ser la sorpresa de la terra ferma. Ja la temporada pasada es van plantar a les series finals i no es pot descartar que repeteixin en la present. Segur que fan un bon paper.
Valls i Reus s’han unit per presentar un equip del que n’haurem de veure el potencial i Cornellà es presenta amb la il·lusió dels que comencen, amb gent del Cornellà i de Martorell que han volgut tastar el tretze i que segur que s’hi deixen la pell, amb el mateix esperit dels llegendaris tretzistes de les zones industrials del nord d’Anglaterra.
Grup 2
Aquesta temporada entra en escena el Barça, que si és el mateix equip entrenat per l’Arturo Trenzano, que vaig veure al triangular del 2008 i que en aquella ocasió va guanyar amb autoritat els seus rivals, els BUC i companyia no ho tindran gens fàcil. El Barça començarà com a clar aspirant a aquest títol del 2010.
El Sant Cugat s’ho pren amb calma. Declaracions d’en Diego Fuks, entrenador de l’equip, a cugat.cat, deixaven clar que l’esperit dels santcugatencs serà més relaxat que a la lliga de XV que tot just ha acabat. Tot i el bon paper del passat any —subcampions— és possible que enguany no arribin a les finals si plantegen els partits com a experiments per a complementar el XV.
Els del GEiEG, equip fundador del moviment tretzista a Catalunya, són els més experimentats. El seu estret vincle amb la Catalunya Nord els ha donat un coneixement tàctic molt bo, sempre de la mà del Gran Capità de la Selecció Nacional Catalana, Albert Homs.
Els teixons es queden al cau
Finalment, els teixons de la Garrotxa sembla que aquest cop es quedaran al cau i no participaran a la competició. Ho anuncien en un comunicat al seu web on s’explica que per desavinences amb el calendari i el grup que els ha tocat després que Vic i Bandolers hagin abandonat per falta de gent, faran boicot a l’ACRL i es decideixen despenjar de la competició quatre dies abans de l’inici de la lliga.
Tot i la seva comprensible enrabiada, és un greu error dels teixons abandonar la lliga un cop ja s’havien compromès a jugar-la. L’ACRL és una entitat privada sense ànim de lucre adscrita a la RLEF que, tot i que camina cap a la creació de la Unió de Clubs de Rugby-lliga de Catalunya, encara cap club ha modificat els seus estatuts per posar-hi el 13 com a modalitat esportiva, pas indispensable per aconseguir-ho.
Per aquesta raó i mentre els clubs no s’hi posin de debò, s’entén que l’ACRL pot fer i desfer com vulgui i convidar els equips que vulgui a la seva competició i elaborar el calendari com bonament pugui. Certament l’abandonament de Vic i Bandolers ha trasbalsat tot el calendari i per descomptat que el Grup 2, amb el Barça, el Sant Cugat i el GEiEG és un grup molt difícil on els teixons no hi tindrien gaires opcions. Refer els dos grups de nou implicaria comprometre les dates i les disponibilitats dels camps, cosa que no podria assumir l’ACRL.
Sens dubte doncs, la Garrotxa es deixa escapar una oportunitat de futur, no només de poder aportar alguns jugadors a la Selecció Catalana, sinó també de ser convidats els propers anys. Sergi Blazquez, president de l’ACRL, em comentava després que li preguntés pel tema, tot i estar una mica trist per la fugida dels teixons, que l’any que ve ja es veurà qui juga i qui no juga.
Publicat per rugbipensador 
El Bloc del Rugbi-pensador 