Kick-off del campionat català de rugby-lliga 2010

Aquest dissabte 24 d’abril comença el 2on campionat català de rugby-lliga amb altes i baixes respecte l’any passat. Enguany hi ha nous equips i altres que van participar la temporada pasada no hi seran presents aquesta.

No obstant, la flamant incorporació del F.C.Barcelona, que ja va demostrar al primer triangular de rugbylliga del 2008, que també sap jugar a rugby 13, passant per damunt del combinat del Rossellò, promet un interessant duel entre els favortis.

Així doncs, BUC, Barça, Lleida, Sant Cugat, GEiEG, Valls-Reus i Cornellà mesuraran les seves forces en aquest petit però intens campionat que només dura un mes i escaig. La final i el 3er i 4rt lloc es disputaran el 12 de juny.

Equips de la Lliga

Grup 1

El BUC és, a priori, el principal favorit per a revalidar el títol de la pasada temporada. L’equip va saber adaptar-se molt bé al codi tretzista i pràcticament es va endur el campionat sense despentinar-se. Una bona feina dels seus tècnics, amb l’Ermengol Alemany, alma mater de l’equip, al capdavant.

Per la seva banda, l’INEF Lleida pot ser la sorpresa de la terra ferma. Ja la temporada pasada es van plantar a les series finals i no es pot descartar que repeteixin en la present. Segur que fan un bon paper.

Valls i Reus s’han unit per presentar un equip del que n’haurem de veure el potencial i Cornellà es presenta amb la il·lusió dels que comencen, amb gent del Cornellà i de Martorell que han volgut tastar el tretze i que segur que s’hi deixen la pell, amb el mateix esperit dels llegendaris tretzistes de les zones industrials del nord d’Anglaterra.

Grup 2

Aquesta temporada entra en escena el Barça, que si és el mateix equip entrenat per l’Arturo Trenzano, que vaig veure al triangular del 2008 i que en aquella ocasió va guanyar amb autoritat els seus rivals, els BUC i companyia no ho tindran gens fàcil. El Barça començarà com a clar aspirant a aquest títol del 2010.

El Sant Cugat s’ho pren amb calma. Declaracions d’en Diego Fuks, entrenador de l’equip, a cugat.cat, deixaven clar que l’esperit dels santcugatencs serà més relaxat que a la lliga de XV que tot just ha acabat. Tot i el bon paper del passat any —subcampions— és possible que enguany no arribin a les finals si plantegen els partits com a experiments per a complementar el XV.

Els del GEiEG, equip fundador del moviment tretzista a Catalunya, són els més experimentats. El seu estret vincle amb la Catalunya Nord els ha donat un coneixement tàctic molt bo, sempre de la mà del Gran Capità de la Selecció Nacional Catalana, Albert Homs.

Els teixons es queden al cau

Finalment, els teixons de la Garrotxa sembla que aquest cop es quedaran al cau i no participaran a la competició. Ho anuncien en un comunicat al seu web on s’explica que per desavinences amb el calendari i el grup que els ha tocat després que Vic i Bandolers hagin abandonat per falta de gent, faran boicot a l’ACRL i es decideixen despenjar de la competició quatre dies abans de l’inici de la lliga.

Tot i la seva comprensible enrabiada, és un greu error dels teixons abandonar la lliga un cop ja s’havien compromès a jugar-la. L’ACRL és una entitat privada sense ànim de lucre adscrita a la RLEF que, tot i que camina cap a la creació de la Unió de Clubs de Rugby-lliga de Catalunya, encara cap club ha modificat els seus estatuts per posar-hi el 13 com a modalitat esportiva, pas indispensable per aconseguir-ho.

Per aquesta raó i mentre els clubs no s’hi posin de debò, s’entén que l’ACRL pot fer i desfer com vulgui i convidar els equips que vulgui a la seva competició i elaborar el calendari com bonament pugui. Certament l’abandonament de Vic i Bandolers ha trasbalsat tot el calendari i per descomptat que el Grup 2, amb el Barça, el Sant Cugat i el GEiEG és un grup molt difícil on els teixons no hi tindrien gaires opcions. Refer els dos grups de nou implicaria comprometre les dates i les disponibilitats dels camps, cosa que no podria assumir l’ACRL.

Sens dubte doncs, la Garrotxa es deixa escapar una oportunitat de futur, no només de poder aportar alguns jugadors a la Selecció Catalana, sinó també de ser convidats els propers anys. Sergi Blazquez, president de l’ACRL, em comentava després que li preguntés pel tema, tot i estar una mica trist per la fugida dels teixons, que l’any que ve ja es veurà qui juga i qui no juga.

Catalunya XIII debuta en competició oficial

Aquest cap de setmana passat em vaig escapar fins a Torroella de Montgrí per veure una estona el Catalunya-Marroc de Rugby XIII. 

L’ambient era festiu, tot i ser un partit puntuable per a l’Euro-Med Challenge de la Federació Europea de Rugby lliga. Els marroquins van alinear fins a 8 jugadors de la Divisió Elite One francesa, incloent-hi un vell conegut nostre, en Youness Khattabi, l’ex-jugador dels Catalans Dragons que va ser l’autor de l’únic assaig a la ja mítica final de Wembley del 2007.

Youness Khattabi aturant l’Albert Homs
(c) Ernesto

Èxit de public assistent

Em va sorprendre la quantitat de gent que hi havia veient el partit. Les dues graderies de l’estadi eren ben plenes. Una prova més que espectacles com el Rugby en general, i el Rugby de XIII en particular, poden ser una bona alternativa al futbol.

Hi havia també força public marroquí, la qual cosa em fa pensar que s’haurien de promoure més partits d’aquests tipus per tal de fomentar l’acostament cultural.

La defensa catalana millora dia a dia

Pel que vaig veure del partit, puc constatar que la defensa catalana ha millorat considerablement. Això és veu molt bé pel tipus de placatges que fa el conjunt català. Si ens hi fixem, la darrera vegada que es va jugar contra el Marroc, els nostres jugadors van cometre, al meu parer, un error que ara ja no es veu tant sovint.

Un placatge a la tretzista, un home a les cames i l’altre als braços
(c) Jordi Montraveta

Em vaig alegrar molt de no veure placatges realitzats amb més homes dels necessaris. Ara tothom és més conscient de la seva posició i de la del company més proper i això vol dir que ara els jugadors pensen si el fet d’entrar a un placatge obrirà una porta que el contrari podrà aprofitar.

Marroc, fort i organitzat

Els marroquins, per la seva banda, conscients de les seves capacitats, van fer una senzilla defensa lineal —del tipus anomenat Squeeze (calamar), que és quan la linía defensiva es mou com aquest mol·lusc, concentrant més homes allà on es troba la pilota— tot i aprofitant les errades que cometin els locals.

Això, però, és un indici de que es comença a respectar l’equip català, doncs el fet d’haver usat una política defensiva —per senzilla que sigui— per aturar els atacants, vol dir que en atac es fan les coses bé. Recordem que fa un any, el Marroc no va usar cap política defensiva per apallissar el conjunt català.

L’European Shield més aprop

Així doncs, qui m’ho hagués dit, fa un any, que hores d’ara estaríem pensant en Bèlgica com a possibilitat real de quedar segons a l’Euro-Med Challenge i més enllà, l’any que ve passar a competir l’EuroShield de Rugby XIII. Senzillament no m’ho hagués cregut.

 

Galeria fotogràfica de Rugby Català.

Catalunya entra a la Federació Europea

Ja fa algun temps que és oficial, però ara ja és de domini públic. La Associació Catalana de Rugby Lliga ha estat acceptada, en representació de Catalunya, com a membre observador de la Rugby League European Federation (RLEF). Enhorabona!

Certament, tots sabem que a Catalunya, el rugbi a tretze no es coneix gaire i tampoc es practica, però quan més hi penso, més em ve al cap la figura d’un senyor del que ja n’hem parlat anteriorment: en Jean Galia. 

Ja fa uns dies, a l’article de la història del XIII a la Catalunya Nord, vaig parlar d’ell. La federació francesa de rugbi a quinze havia expulsat el seu equip, deixant-lo a ell i als seus companys sense poder jugar al rugbi de la unió i ell, tossut, enlloc de quedar-se de braços creuats, va introduir el rugbi lliga a la Catalunya Nord i per extensió a tota França.

Doncs ara crec que passa el mateix. Ja sabeu que la nostra selecció catalana de rugbi a XV està exclosa tàcita i subtilment del panorama internacional. Ja no és que no pugui jugar en competicions internacionals, la qual cosa està vista per sentència, sinó que, fins els partits amistosos més inocents amb altres seleccions nacionals s’acaven suspenent per motius misteriosos. Des de fa un temps, ni tant sols pot jugar al torneig de les comunitats autònomes de l’estat espanyol. 

Així doncs, què els hi queda als catalans que volen jugar a rugbi com a nació i no els deixen? No m’extranya gens que un grup de persones hagin fet com aquell Jean Galia i hagin començat a moure’s per terrenys tretzistes.

Que algú pregunti als jugadors si no s’ho han passat be en els partits disputats fins ara defensant les quatre barres.

Aquests catalans tossuts.