Comunicat de la Federació Catalana de Rugby en relació a la Sentència dictada a París el 10/09/10 denegant la seva condició de membre fundadora de la FIRA l’any 1934.

[via Rugby.cat]

Barcelona, 13/09/2010.

La Cort d’Apel·lació de París, en Sentència de 10 de setembre de 2010, ha desestimat les pretensions de la Federació Catalana de Rugby (FCR) de ser reconeguda com a fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA).

La Sentència no posa en dubte que la FCR va ser una entitat existent des de 1922 i que alhora fou fundadora de la FIRA, atès que així consta a l’acta de constitució d’aquesta a París el 2 de gener de 1934, tant mateix considera que des del decret 24 de febrer de 1941, dictat pel règim franquista, la representació d’Espanya en l’àmbit esportiu fou atribuïda solament a la Delegación Nacional de Deportes, concloent que la nova constitució de la Federació Catalana de Rugby l’any 1983, a l’empara de la nova regulació de la Generalitat de Catalunya de 13 d’abril de 1981, no és la recuperació d’una entitat prèvia o temporalment suspesa sinó la creació d’una nova entitat sense identitat jurídica amb la fundada el 1922, circumstància que no li permet reclamar els drets que hagués pogut ostentar per la seva condició de membre fundador de la FIRA.

La Federació Catalana de Rugby es referma en els seus orígens, que es remunten a fa gairebé noranta anys. Reivindica com a propis el compromís, l’esforç i el treball dels forjadors del rugby català com el Sr. Baldiri Aleu o el primer president de la FCR el Sr. David Cuyàs, així com de les entitats que en formaren part des del primer moment, la Unió Esportiva Santboiana, el Club de Natació Barcelona i també el mateix Futbol Club Barcelona.

Constatem a través de la present Sentència que la pretensió de les diferents federacions catalanes d’esdevenir reconegudes internacionalment esdevé una lluita sovint estèril, que si té una utilitat és només la de refermar la necessitat que Catalunya resolgui d’una vegada per totes, amb llibertat i dins el seu legítim àmbit de decisió pròpia, allò que malgrat ser de justícia li és negat per tercers.

La Federació Catalana de Rugby fa avinent també el seu agraïment pel suport constant rebut de la Generalitat de Catalunya i especialment de la Secretaria General de l’Esport, així com de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, refermant el nostre compromís amb el rugby de Catalunya i amb tots els valors que representa.

Ignasi Planas.

President de la Federació Catalana de Rugby.

Podeu llegir la sentència en el link de sota.

Sentència París apel·lació

Don Jaime Lissavetsky

En Jaime Lissavetsky és el Secretari de l’Estat Espanyol per a l’Esport. És l’homònim estatal de la nostra Secretaria per a l’Esport, Anna Pruna, però amb molts més recursos i amb tota l’artilleria de l’Estat al darrera. 

Aquí el tenim a una entrevista que li van fer al programa de TV3, Hora Q, a finals de febrer. És una entrevista molt avorrida però es posa interessant a partir del minut 15:53, quan es toca el tema de les seleccions esportives catalanes, inclosa la de Rugby, que també hi surt pel mig.

Al final de tot li regalen una samarreta de la Selecció Catalana de Futbol, però encara se’n surt prou bé de la broma. Posats a fer-li una brometa, li haguessin hagut de regalar la de Rugby o fins i tot la de Rugbylliga.

Indignació per la sentència de Paris

Estic indignat per la sentència del tribunal ordinari de Paris, que tot just fa unes hores ha dictaminat que l’actual Federació Catalana de Rugby no és la mateixa que va constituir la Federació Internacional de Rugby Amateur l’any 1934.

Si no és la mateixa d’ençà, només és per que el règim franquista va abolir la de llavors i, per tant, aquesta sentència incomprensiblement legitima aquella acció de la dictadura franquista. Un greu error.

Espero que després de saber-ne els detalls la Federació Catalana recorri la sentència. Aquesta i totes les vegades que calgui. Al cap i a la fi, aquella antiga Federació Catalana de Rugby no s’hagués hagut d’abolir mai, tal i com mai hagués hagut d’existir el règim franquista.

I de pas, a veure si això fa despertar els polítics catalans, els primers a sortir a la foto, però que a l’hora de la veritat no són on han de ser i tampoc fan tot el que està a la seva mà.

[Actualització] el text de la sentència en català, aquí.

Premis President Companys 2008

Ahir, el president de la Federació Catalana de Rugby, en Xavier-Albert Canal, recollia a la cerimònia dels Premis Companys 2008,  al Palau de Pedralbes, el guardó que li ha estat atorgat per la seva tasca en el reconeixement de la federació catalana com a fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur,  que encara està pendent d’una imminent sentència judicial. 

Conduït per l’Antoni Bassas (al que molts encara trobem a faltar als matins), a l’event i hi van assistir, entre d’altres, el M. H. President del Parlament, Sr. Ernest Benach, la Sra. Anna Pruna, Secretaria de l’Esport Català i en Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. 

També es va distingir amb una insignia un altre conegut nostre: en Llibert López, vicepresident de la Associació Catalana de Rugby Lliga i vinculat a la directiva dels Catalans Dragons de Perpinyà, per la seva  enèrgica tasca en la creació de la lliga catalana de rugbi a tretze del proper any. Junt amb en Llibert van venir, també de Perpinyà, alguns altres directius dels Catalans Dragons. 

Christophe Jouffret, director financer dels Catalans Dragons, Llibert López , Xavier-Albert Canal, Enric Balaguer, l’Eric Delherbe, i encara una bona colla d’amics més, amb els que no vaig desaprofitar l’ocasió per xerrar una llarga estona de rugbi.  

noticia a vilaweb, aquí.

Premi President Companys 2008

En Xavier-Albert Canal, president de la Federació Catalana de Rugby, ha estat guardonat enguany amb el Premi President Companys, que atorga la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. El proper 4 de desembre li serà concedit el Guardó.

En XAC, com l’anomenen els seus amics, amant del rugbi i advocat treballador de mena, segur que recollirà el premi amb orgull i amb aquella flema anglesa de Rugby-gentleman que el caracteritza. De ben segur però, que al cap hi tindrà un altre premi. El proper 14 de desembre, el Tribunal de Paris que està jutjant si la Federació Catalana de Rugby ha de ser readmesa de nou a la Internacional es pronunciarà definitivament.  

Aquest si que seria un bon premi a la seva feina.  Enhorabona XAC.

Noticia al 324.cat

[Actualització] De fet, la data de sentència caurà a partir del 15 de desembre, i pot allargar-se ben be fins a principis de l’any vinent.

Catalunya entra a la Federació Europea

Ja fa algun temps que és oficial, però ara ja és de domini públic. La Associació Catalana de Rugby Lliga ha estat acceptada, en representació de Catalunya, com a membre observador de la Rugby League European Federation (RLEF). Enhorabona!

Certament, tots sabem que a Catalunya, el rugbi a tretze no es coneix gaire i tampoc es practica, però quan més hi penso, més em ve al cap la figura d’un senyor del que ja n’hem parlat anteriorment: en Jean Galia. 

Ja fa uns dies, a l’article de la història del XIII a la Catalunya Nord, vaig parlar d’ell. La federació francesa de rugbi a quinze havia expulsat el seu equip, deixant-lo a ell i als seus companys sense poder jugar al rugbi de la unió i ell, tossut, enlloc de quedar-se de braços creuats, va introduir el rugbi lliga a la Catalunya Nord i per extensió a tota França.

Doncs ara crec que passa el mateix. Ja sabeu que la nostra selecció catalana de rugbi a XV està exclosa tàcita i subtilment del panorama internacional. Ja no és que no pugui jugar en competicions internacionals, la qual cosa està vista per sentència, sinó que, fins els partits amistosos més inocents amb altres seleccions nacionals s’acaven suspenent per motius misteriosos. Des de fa un temps, ni tant sols pot jugar al torneig de les comunitats autònomes de l’estat espanyol. 

Així doncs, què els hi queda als catalans que volen jugar a rugbi com a nació i no els deixen? No m’extranya gens que un grup de persones hagin fet com aquell Jean Galia i hagin començat a moure’s per terrenys tretzistes.

Que algú pregunti als jugadors si no s’ho han passat be en els partits disputats fins ara defensant les quatre barres.

Aquests catalans tossuts. 

Vist per sentència

M’ha arribat que fa un parell de dies, el tribunal de Paris que està jutjant el reconeixement de la Federació Catalana de Rugby (FCR) com a federació fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA-AER), ha deixat el judici vist per sentència.

No calia que les parts implicades hi compareguessin. Només era un tràmit. Ni càmeres, ni periodistes, ni grans declaracions. Només un resum oral davant del jutge amb la documentació aportada per totes les parts implicades. A partir d’aquí, en un parell de mesos, o potser alguns més, ja hauriem de tenir la sentència definitiva.

Ja sabreu que en aquest cas de la FCR contra la FIRA-AER, també s’hi va presentar la Federació Espanyola de Rugby (FER), per voluntat pròpia i, naturalment, no pas per ajudar als catalans a reestablir el que és de justicia. El més trist de tot plegat és que l’argument espanyol és basa en que el franquisme va abolir la FCR i que l’actual federació no representa la mateixa que aquella de l’època republicana.

Aprofito la nova eina d’enquestes del wordpress per deixar-vos-en una pregunta.

 

la decisió del TAS

No se m’escapa la decisió que el Tribunal d’Arbitratge Esportiu va prendre fa unes setmanes respecte el cas de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, amb la qual se’n va ratificar la pertinença dins la internacional. Bona feina!

No acabo de compendre per quina raó determinats estaments espanyols no en volen ni sentir a parlar de les seleccions esportives catalanes. Al capdevall, tampoc no és quelcom que sigui tant extrany, no? Només cal fixar-se, per exemple, en el cas del Regne Unit, on Anglaterra, Escòcia, Gàl.les i Irlanda del Nord tenen les seves respectives seleccions esportives nacionals tot i tractar-se d’una única monarquia parlamentària.  

Molts creuen que la internacionalització de les seleccions catalanes només és un pas previ del trencament definitiu del model polític de l’estat espanyol i, segurament, de raons no els hi deuen faltar per creure-ho: el nostre món esportiu està massa intoxicat per la política.

Crec que caldria doncs, començar a separar la política de l’esport, i que caldria començar precisament per despolititzar el reconeixement de les seleccions esportives catalanes. M’explico:

A la banda catalana, caldria fer entendre tothom que el fet de ser una nació esportiva reconeguda internacionalment no hauria d’implicar necessàriament la independència de l’estat espanyol. Penso que és un error transmetre aquesta idea perqué ens allunya, més que no apropa, del veritable objectiu. 

A la banda espanyola, caldria que es comencés a entendre que una bona part dels catalans no  s’emocionem amb la seva Selección i que negar en termes polítics les seleccions catalanes només és una mostra de desconfiança en el propi sistema polític espanyol.

Jo penso que un món on les persones poguessin jugar amb els colors que vulguin seria un món menys polititzat, doncs es tracta dels veritables sentiments dels pobles i de les persones i no de la configuració política dels estats. El que volen els jugadors és jugar, però millor si els colors que defensen són els que de debò senten, no? 

Algun dia imatges com aquesta de sota, dels nois del footy ibèric, deixaran de sorpendre’ns i seran una mostra de normalitat esportiva. 

I això, sigui quin sigui el model polític tant d’Espanya com de Catalunya, que en qualsevol cas, no té a veure amb l’esport.