Comunicat de la Federació Catalana de Rugby en relació a la Sentència dictada a París el 10/09/10 denegant la seva condició de membre fundadora de la FIRA l’any 1934.

[via Rugby.cat]

Barcelona, 13/09/2010.

La Cort d’Apel·lació de París, en Sentència de 10 de setembre de 2010, ha desestimat les pretensions de la Federació Catalana de Rugby (FCR) de ser reconeguda com a fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA).

La Sentència no posa en dubte que la FCR va ser una entitat existent des de 1922 i que alhora fou fundadora de la FIRA, atès que així consta a l’acta de constitució d’aquesta a París el 2 de gener de 1934, tant mateix considera que des del decret 24 de febrer de 1941, dictat pel règim franquista, la representació d’Espanya en l’àmbit esportiu fou atribuïda solament a la Delegación Nacional de Deportes, concloent que la nova constitució de la Federació Catalana de Rugby l’any 1983, a l’empara de la nova regulació de la Generalitat de Catalunya de 13 d’abril de 1981, no és la recuperació d’una entitat prèvia o temporalment suspesa sinó la creació d’una nova entitat sense identitat jurídica amb la fundada el 1922, circumstància que no li permet reclamar els drets que hagués pogut ostentar per la seva condició de membre fundador de la FIRA.

La Federació Catalana de Rugby es referma en els seus orígens, que es remunten a fa gairebé noranta anys. Reivindica com a propis el compromís, l’esforç i el treball dels forjadors del rugby català com el Sr. Baldiri Aleu o el primer president de la FCR el Sr. David Cuyàs, així com de les entitats que en formaren part des del primer moment, la Unió Esportiva Santboiana, el Club de Natació Barcelona i també el mateix Futbol Club Barcelona.

Constatem a través de la present Sentència que la pretensió de les diferents federacions catalanes d’esdevenir reconegudes internacionalment esdevé una lluita sovint estèril, que si té una utilitat és només la de refermar la necessitat que Catalunya resolgui d’una vegada per totes, amb llibertat i dins el seu legítim àmbit de decisió pròpia, allò que malgrat ser de justícia li és negat per tercers.

La Federació Catalana de Rugby fa avinent també el seu agraïment pel suport constant rebut de la Generalitat de Catalunya i especialment de la Secretaria General de l’Esport, així com de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, refermant el nostre compromís amb el rugby de Catalunya i amb tots els valors que representa.

Ignasi Planas.

President de la Federació Catalana de Rugby.

Podeu llegir la sentència en el link de sota.

Sentència París apel·lació

Casualitat…o no

No sé si és casualitat o no, però només un parell de setmanes després del Catalunya-Suècia del passat mes de febrer, el president de la federació sueca de rugby, Lars Olsson,  deixava el seu càrrec, en el que s’hi havia estat 14 anys, i el substituïa la Stina Lejonhuwud.

I és que vist el peu que calcen els de la FIRA-AER al respecte de la participació dels seus equips nacionals a esdeveniments on hi sigui present la Selecció Nacional Catalana de Rugby, no m’estranyaria gens que Olsson hagués donat el vist-i-plau al partit, aprofitant que ja sabia que deixaria el càrrec i no s’hauria  doncs, d’enfrontar a les represalies (presumptament, és clar) .

Sentència propera

Pel que fa  a la sentència de la Cort d’Apel·lació de Paris, l’Ignasi Planas, president de la FCR, declarava la setmana passada al Tarragona21, en el marc del Campionat d’Espanya de  seleccions territorials “B” —que per cert, va guanyar la catalana— que el proper 4 de maig serà el dia en que és resoldrà la qüestió.

Certament, els demòcrates tenim fe en que els jutges francesos no donin validesa a la justícia franquista, que va anorrear la FCR del panorama internacional. Tot i així, les conseqüències d’una sentència favorable a la federació catalana no són gaire esperançadores, tal com apuntava el mateix Planas.

Potser és per aquest motiu que des de fa un temps, les relacions amb l’espanyola han “millorat” força i ara fins i tot  s’organitzen campionats territorials…

Indignació per la sentència de Paris

Estic indignat per la sentència del tribunal ordinari de Paris, que tot just fa unes hores ha dictaminat que l’actual Federació Catalana de Rugby no és la mateixa que va constituir la Federació Internacional de Rugby Amateur l’any 1934.

Si no és la mateixa d’ençà, només és per que el règim franquista va abolir la de llavors i, per tant, aquesta sentència incomprensiblement legitima aquella acció de la dictadura franquista. Un greu error.

Espero que després de saber-ne els detalls la Federació Catalana recorri la sentència. Aquesta i totes les vegades que calgui. Al cap i a la fi, aquella antiga Federació Catalana de Rugby no s’hagués hagut d’abolir mai, tal i com mai hagués hagut d’existir el règim franquista.

I de pas, a veure si això fa despertar els polítics catalans, els primers a sortir a la foto, però que a l’hora de la veritat no són on han de ser i tampoc fan tot el que està a la seva mà.

[Actualització] el text de la sentència en català, aquí.

Males noticies pel rugbi català internacional

El passat cap de setmana es va cel·lebrar a París l’assamblea general de la Federació Internacional de Rugby Amateur-Associació Europea de Rugby ( FIRA-AER ).

Aquest cop tocaven el·leccions i en Jean-Claude Baqué en va ser escollit president, de nou. Si mirem però, com ha quedat la nova junta directiva observem un nom, que potser us sonarà: Alfonso Mandado.

En Mandado és l’actual president de la Federació Espanyola de Rugby i un dels principals esculls en el reconeixement de la Federació Catalana. Ell mateix es va personar davant la justicia francesa per posicionar-se en contra dels interessos catalans pel que fa al reconeixement de la catalana com a federació fundadora de la FIRA.

Ja sabeu que d’aquí ben poc els jutjats de París dictaminaran sentència. Així que, de moment, no sabem si podrem competir amb altres seleccions nacionals o no. Ara be: en el cas que així sigui, ja cal que ens preparem perqué des de dins, en Mandado no ens ho possarà gens, però gens fàcil.  

Vist per sentència

M’ha arribat que fa un parell de dies, el tribunal de Paris que està jutjant el reconeixement de la Federació Catalana de Rugby (FCR) com a federació fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA-AER), ha deixat el judici vist per sentència.

No calia que les parts implicades hi compareguessin. Només era un tràmit. Ni càmeres, ni periodistes, ni grans declaracions. Només un resum oral davant del jutge amb la documentació aportada per totes les parts implicades. A partir d’aquí, en un parell de mesos, o potser alguns més, ja hauriem de tenir la sentència definitiva.

Ja sabreu que en aquest cas de la FCR contra la FIRA-AER, també s’hi va presentar la Federació Espanyola de Rugby (FER), per voluntat pròpia i, naturalment, no pas per ajudar als catalans a reestablir el que és de justicia. El més trist de tot plegat és que l’argument espanyol és basa en que el franquisme va abolir la FCR i que l’actual federació no representa la mateixa que aquella de l’època republicana.

Aprofito la nova eina d’enquestes del wordpress per deixar-vos-en una pregunta.

 

Feliç aniversari… als tribunals

Avui 9 d’abril, tot just fa 74 anys que la Federació Catalana de Rugbi signava a Paris, conjuntament amb d’altres, el document constitutiu de la Federació Internacional de Rugby Amateur.

Com diu el meu bon amic tretzista “vuit dècades després encara ara el rugbi català és als tribunals per reclamar el seu reconeixement internacional davant la pressió espanyola”.

I és que el procés de readmissió de la Catalana a la Internacional està immers en un llarg i penós procés judicial a Paris, defensat pels advocats de la plataforma de les seleccions catalanes.

Paradoxalment, la federació catalana va ajudar a l’espanyola a formar part d’aquella reunió constitutiva de Paris, doncs des del gener d’aquell any la catalana ja n’era membre de facto. Només un petit temps més tard, la catalana era expulsada del panorama internacional i, naturalment no cal dir quina fou la federació instigadora de la expulsió.

Una curiossitat: a la web de la federació internacional, a l’apartat d’història encara s’hi fa esment, potser per error, a alguna cosa anomenada Catalunya com país fundador. Aprofitem a mirar-nos-ho mentre no ho netegin…

Podeu veure una noticia sobre el procés apareguda a Mundo Deportivo el 14 de setembre de 2007 aquí.