Moltíssimes són les coses de la nostra societat que devem als antics grecs. De moltes d’elles en som plenament conscients però d’altres, sovint en desconeixem l’origen. Simplement les fem o fins i tot ens en creiem els inventors sense saber que en realitat, han arribat als nostres dies evolucionant a través dels temps.
Se sap que els antics romans van heretar dels grecs un joc de pilota, anomenat Phaininda, al que van denominar Harpastum. L’Harpastum, que s’hauria jugat amb una pilota de tamany petit i hauria tingut unes normes més o menys senzilles, podria haver estat un joc per mantenir les tropes romanes distretes en temps de pau. Sembla ser que al joc hi estava permés l’us del peu i de la mà per moure la pilota i que es podia placar els jugadors rivals. Per tant, deuria haver estat un joc força dur de jugar.
Però tot i que se’n fan moltes de conjectures de les normes i l’us que se’n feia del joc, que podem trobar facilment a la xarxa, el cert és que de moment no es pot concretar gaire cosa, tret de les vagues referències d’algunes fonts.
El que si que podem fer, si avancem uns quants segles en el temps, tot arribant a la Florència del Renaixement, és fixar-nos en un esport que s’hi practicava i que provenia en gran mesura d’aquell antic harpastum romà i que és alhora ancestre del futbol i del rugbi actuals: el Calcio Fiorentino.
Al Calcio fiorentino, que és un esport bastant violent -tot sigui dit- i que actualment es practica, però només com a exhibició, hi juguen 27 jugadors per banda a un camp de sorra. L’objectiu del joc es dipositar la pilota a la zona de marca, una cistella longitudinal situada als dos extrems del camp.
Cada tercera setmana de Juny, a la Piazza Santa Croce s’hi juguen tres partits. Així doncs, aquest cap de setmana passat hi ha hagut Calcio a Fiorentina.
Excel.lent reportatge sobre el Calcio Fiorentino (3:42 min.)
El Bloc del Rugbi-pensador 
Moltes felicitats per l’article, el trobo d’allò més interessant. Tot i que en l’evolució del Harpastum vers el Calcio Storico trobem la Soule. un altre joc medieval de pilota, predecessor dels diversos codis de futbol actuals.
La Soule es jugava ja al segle XII de forma documentada a l’europa central, França, la península Ibèrica i les illes britàniques. A Anglaterra la Soule derivà al conegut Futbol de Carnaval,un codi del segle XVI.
A Irlanda des de el segle XIII es jugava a Futbol Gaèlic, un segle abans de l’eclosió documentada del Calcio fiorentí.
Aquests antics codis eren populars, però es gairebé impossible conèixer al 100% el seu funcionament, però cal imaginar-se que la varietat de codis evolucionà fins el segle XIX a Anglaterra es va definir el codi de Cambridge, el d’Oxford, els codis de compromís…però això ja és un altre història.
Resumint, hem de considerar la Soulé i el Gaèlic, amb menor càrrega violenta, els predecessors del Futbol anglès i els Rugbis, no pas tant el Calcio Storico, joc repescat per Mussolini i el règim feixista els anys 30 per reafirmar la superioritat Itàlica en els esports.
Per descomptat. No volia que s’entengués que el rugbi prové directament del calcio storico, només que n’és ancestre -cosí llunyà, per exemple. En qualsevol cas, el joc, basat en el calcio storico, que es va impossar a l’època feixista italiana es deia Volata.
D’altre banda no es pot saber en quina mesura l’harpastum va influir a les terres britàniques, mentre hi va haver el domini romà a les illes. Jo penso que sí que debria influir-hi, doncs hi va haver grans períodes de pau amb molt d’intercanvi cultural i comercial. Potser del que van portar els romans i el que s’hi devia fer allà, en podria haver nascut el mateix gaèlic medieval.
Gràcies per les apreciacions!
rubgypensador, em trec el barret pel teu bloc, ets un exemple! llàstima que he avorrit els esports després de treballar-hi. Petons.
bego