Dijous passat vaig assistir als Premis Lluís Companys que organitza la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Hi anava acompanyant l’Olivier Guitart, que havia de recollir la insignia d’or en nom de l’Associació Catalana de Touch, per la feina feta aquest any amb el Touch Rugbi i pel reconeixement de la Federació Internacional de Touch.
Com que ara estic desconnectat del món del rugby, no sabia que a la cerimònia també hi havia l’Albert Malo i Navío, al que donaven un premi per haver estat un dels sis capitans de selecció que van protagonitzar el primer anunci en favor de les seleccions catalanes.
Aquest és l’anunci del 1999 en que apareixien a banda de l’Albert Malo, l’Enric Masip, en Josep Guardiola, Xavi Moya, Roger Esteller i en Santi Carda:
Un anunci que va servir perqué es trenqués el gel de demanar la internacionalitat de les seleccions catalanes, de resultes del qual es van recollir mig milió de signatures, que van deixar ben clar que els catalans volem que les seleccions catalanes puguin competir a nivell internacional.
Els cinc primers capitans per les seleccions amb l’Albert Malo al mig
També va tenir un guardó, la Selecció Catalana de Rugby-Lliga, amb el seu seleccionador Eric Delherbe. El seu bon paper a Europa durant aquest any i la contundent victòria a l’Estadi Lluís Companys enfront la República Txeca ha deixat bocabadat al món tretzista en general i als dirigents de la Federació Europea de Rugby Lliga en particular.
La Selecció Catalana de Rugby Lliga no hi va faltar
No m’hi vaig poder quedar gaire estona a la recepció de després, però sí que vaig tenir el temps suficient per demanar-li a l’Albert Malo si em podia enviar el discurs que va fer durant la cerimònia. Així que aquí us el deixo, tot agraïnt-li a l’Albert que me l’hagi enviat:
Bona nit a tothom.
És un honor rebre aquest reconeixement pel simple motiu d’haver fet el que m’agrada:
- Jugar al rugby.
- I estimar al meu país.
Ara fa 10 anys, nosaltres varem posar el nostre gra de sorra fent l’espot que va ajudar a recollir més de mig milió de signatures, que van ser presentades davant del Parlament, demanant l’oficialitat de les Seleccions.
Però encara queda molta feina a fer.
Fent un símil amb una jugada característica del meu esport, crec que us podré explicar des de la meva humil opinió, com ho podem fer.
La jugada és la melé:
A la melé és molt important Empènyer. Empènyer per avançar, Empènyer per guanyar:
- El més important es que cal empènyer cap a la mateixa direcció. Tenim clar cap a on volem anar.
- Cal que empenyem tots, els més forts i els més dèbils, la suma de forces és el que ens fa anar endavant. Tots, des de la nostre posició.
- Cal empènyer coordinats. El pilar de l’esquerra ha d’empènyer fort i el de la dreta també. I cal fer-ho alhora.
- Cal posar-hi força, però també la tècnica i la intel·ligència.
- Cal posar-hi estratègia, perquè els de davant també empenyen.
Així doncs, fins que arribi el reconeixement, ens cal entrenar dur i amb il·lusió, per tal de millorar en tots els aspectes de la melé fins que al final, segur, la podrem guanyar.
Per això, des de aquí també encoratjo a les administracions a que s’impliquin clarament en el procés i el liderin. I mentre no arribi el reconeixement, continuïn o ampliïn, en la mida del possible, els recursos als esports, per a que puguin millorar la seva quantitat i qualitat de practicants; i així projectar-se millor. Especialment, als esports que amb aquest suport poden tenir una clara millora, donat que son practicats durant ja fa molt de temps a Catalunya i tenen unes arrels importants en el país.
És un honor per mi rebre aquest premi, i és per això, que vull agrair a la Plataforma i als membres del Jurat per haver-nos atorgat el premi President Companys.
Hi ha un fet que em fa especial il·lusió d’aquest reconeixement, i es el nom que porta.
Perquè entre el President Companys i jo existeix una complicitat, en la distancia, és clar, i és que jo, al igual que ell, tinc un fill amb discapacitat mental. I aquest fet, és dels et marquen la vida, és per això que m’agradaria dedicar-li aquest reconeixement a la meva filla Júlia.
Visca l’Esport, Visca el Rugby i Visca Catalunya!!!
Albert Malo i Navío
He de dir que després de sentir aquest discurs vaig deicidir que no podia deixar d’escriure al bloc. Al cap i a la fi, ara que aviat seré pare, segur que m’estaré més temps a casa i de segur que trobaré una estona de tant en tant i sempre hi ha alguna cosa a comentar, oi? Endavant doncs!
Publicat per rugbipensador 
Publicat per rugbipensador 
Publicat per rugbipensador 
El rei fa de pilota, una idea molt republicana, però té el problema que cada equip té la seva. Si fem escac-i-mat, el joc s’acava i guanya qui més punts ha fet anotant els assaigs.
Es va oferir un dinar de germanor amb periodistes, directius i personalitats de l’equip rival i hi van convidar, de passada, una petita delegació de periodistes del sud perquè se’n fessin ressò. No em pregunteu com, però jo també hi era.
L’Associació Catalana de Touch, dirigida pel seu president Olivier Guitart, qui va introduir el Touch a Catalunya l’any 2004, és una entitat formada per membres de la 
